QUATRE IDEES DE SAVIESA PER REFLEXIONAR

Estem en aquesta vida per ser feliços, cosa que a vegades no és gens fàcil i per APRENDRE. Precisament si fem l'aprenentatge que ens toca fer, la felicitat, la pau, la serenor en serà un dels resultats, la nostra feina és descobrir el camí, quina és la manera encertada de viure per obtenir pau, alegria i tranquil·litat. Fàcil de dir, però es torna complicat quan ho intentem, així que potser necessitem algunes idees que ens ajudin: 1: Fer les paus amb el nostre passat En cas contrari patirem durant tot el trajecte, serà com portar una càrrega molt pesada que ens impedeix avançar. Deixar anar qualsevol dolor, tristesa, ràbia, etc. Si a dia d'avui   encara hi estem pensant  és degut a què no ho hem superat, llavors continuem patint per allò que ja va passar. 2: El temps cura gairebé qualsevol cosa Ens hem de donar el permís de plorar, enfadar-nos i fins i tot avergonyir-nos per les situacions que hem viscut, però si us plau no ens quedem enganxats a elles, avancem! Les persones hem d'anar oblidant allò que ens van fer, o nosaltres vam fer; de cop i volta allò que era tan important ja no ho és tant. Igual passa amb les absències amb el temps pesen una mica menys. Si et molesta avui, no et preocupis i dona-li una mica de temps, igual que tot, també passarà. 3: No comparis la teva vida amb ningú Cada viatge és únic, té els seus desafiaments, recompenses, girs i desencerts que no pots conèixer si no ho has viscut. No ens toca a nosaltres avaluar la nostra vida comparant-la amb la dels altres, ni jutjar les  seves decisions perquè no hem recorregut el seu camí. Cadascú viu el seu propi camí  i va al seu propi ritme. No perquè algú arribi una mica abans o després que tu és millor o pitjor. Serà més fàcil aconseguir la felicitat si comencem a comprendre als altres enlloc d'assenyalar-los i jutjar-los. 4: Està bé no saber totes les respostes La felicitat es troba a l'anar descobrint com fer les coses, no necessàriament en saber les respostes a cada interrogant, sinó per donar un sentit a la nostra vida. Perquè ens pot passar com a Mario Benedetti “quan creiem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar les preguntes” No oblidem mai que som els únics responsables de la nostra pau i felicitat, ningú no té el poder per fer-nos sentir menys, nosaltres decidim com deixem que les situacions ens afectin d'una o altra manera.   Assumpció Salat i Bertran