9 de març 2021

 

POEMA DEL RESPECTE
 

No intentis canviar a ningú:
limita't a il·luminar ...,
perquè és la teva llum la que convida
al teu proïsme a canviar ...,

Que en aquests temps estranys
en què vas triar tornar,
la teva tasca, company,
no és altra que la de "ser".

I si aquest que va al teu costat
es troba adormit de cas,
respecta el seu desenvolupament
i el seu aparent retard ...

Contempla'l amb tendresa
i accepta-ho tal com és,
i deixa-ho que prossegueixi
marxant sobre els seus peus.

No t'oblidis que ell està
seguint el seu "pla de vida":
aquest que li va armar la seva ànima
al preparar la seva vinguda.

I tu no pots aconseguir
que elevi les seves vibracions,
ni amb pressions obertes
ni subtils empentes ....,

perquè hi ha cicles a la vida
que no es poden forçar:
ja el seu cor un dia
s'obrirà de bat a bat!

I s'entendrà totalment
de forma clara i precisa,
que aquesta vida és només
una il·lusió passatgera ...

Tu entra en el teu propi silenci,
i en forma suau i callada,
deixa que la teva llum interna
es filtri per la teva mirada.

La teva empremta suau i serena
produeix la seva pròpia acció,
i escampa sobre les coses
silenciosa inspiració ...

I quan deixes que l'altre
transmuti la seva pròpia creu,
no intentis canviar a ningú ...
Però els canvia la teva llum!
 
  
Anònim

Podeu fer arribar els vostres comentaris a :
asalat@copc.cat
 
 

 

L'OFICI DE VIURE-CATALUNYA RÀDIO
PERSONES TÒXIQUES A LA FEINA
 
Ens fem la pregunta de si hi ha persones o comportaments tòxics i de com afecten un ambient de feina. I també què passa si són companys o si la persona tòxica és el nostre cap. Ens hi ajuden la psicopedagoga Tati Cortés i la psicòloga Assumpció Salat. Amb un apunt del psicòleg i escriptor Tomàs Navarro. I amb l'espai de Sergi Torres, que cada dia ens enriqueix una mica més.
 
Assumpció Salat 
 

 

NOVETAT!!!!. NOVA WEB ÀGAPE
 
Us convidem a visitar la nostra nova WEB
 
Nova WEB i nova adreça!!!
 
Assumpció Salat
 
 
 

 

TERÀPIES ON LINE
 
Equip de terapeutes d’Àgape
Us recordem que tenim obert el sistema de teràpia on line per atendre les vostres necessitats!!!!
No dubteu a consultar-nos!!!
Ben segur que us podem ajudar.
 
 
 
 
Teràpia de parella
 
Indicada en aquells casos en què es donen situacions de conflicte o de crisi en el sistema familiar, com també per a aquelles persones que vulguin aprofundir o enriquir les seves relacions afectives, a fi de trobar una nova visió i nous valors que els orienti i inspiri en el context actual. A més, es possibilita un nou tipus de compromís en la relació de parella, ja que es considera que és una ocasió per despertar la nostra autèntica naturalesa.
En paraules de John Welwood:
"Actualment les parelles s'allunyen, cada vegada més, de la família, de la comunitat i dels valors compartits, fins al punt que hi ha poques raons intrínseques convincents perquè dues persones prossegueixin el viatge junts de tota la seva vida. L'únic que els pot mantenir units és la qualitat intrínseca de la seva relació personal.
Per primera vegada en la història, cada parella ha de descobrir la manera d'establir una relació sana i forjar la seva pròpia visió sobre el perquè i el com estar junts."
 
Teràpia individual
 
Confiem en la capacitat de l'ésser humà per recuperar la seva autonomia; es creen les condicions perquè la persona trobi el millor camí per si mateixa, deixant-se guiar per la seva intuïció i integrant a la seva vida el que s'ha après amb una actitud més genuïna i amorosa.

En paraules de Fritz Perls:
“L'objectiu de la teràpia ha de ser, per tant, donar a la persona els mitjans pels quals pugui resoldre els seus problemes actuals i qualsevol altre que pugui sorgir demà o en el futur. Aquesta eina és l'acte suport. Si aconsegueix adonar-se plenament a cada instant de si mateixa i de les seves accions en tots els àmbits, podrà veure com produeix les seves pròpies dificultats.”
 

 

 
Podeu comprar les nostres publicacions a través de la nostra pàgina web, o bé adreçar-vos a qualsevol llibreria. També per AMAZON!!!


18 de gen. 2021

 

Les relacions humanes i les emocions

 


Les emocions i els sentiments sovint interfereixen en les nostres relacions. Anem a veure un exemple:

Pensem en una reunió d'equip. En Joan cap de Servei d´un departament, té entre mans un projecte molt important. Acaben de cridar-li des de la conselleria per a demanar-li que, en el termini de 2 hores, els enviï un informe detallant tots els passos donats fins al moment ja que ho necessiten amb urgència.

En Joan vol aprofitar la reunió d'equip per a demanar a tots els seus col·laboradors que, ràpidament, gestionin la informació de la seva part del projecte per a tenir l'informe llest. Però a l'hora de començar la reunió, falta l'Antoni, un dels membres més antics de l'equip.

L'Antoni arriba mitja hora tard i s'incorpora a la reunió fent bromes. En Joan nerviós, perquè el temps constreny, en veure que ni tan sols demana disculpes es sent enfadat. Ara bé, en Joan pot triar:

 Pot deixar que les emocions el controlin i demostrar el seu empipament davant de l´Antoni i la resta de l'equip.


O pot pensar que segurament l´Antoni, que sol ser puntual, ha tingut algun problema de trànsit i, com no sabia de la urgència de l'informe, ha entrat, com sempre, fent bromes.
 

Hauria d'haver demanat disculpes, però en Joan podria pensar, que aquesta actitud de l'Antoni no l'hauria molestat de no ser pel “marró que els acaba de caure” i que cal resoldre com més aviat millor.


Si en Joan és conscient que pot triar i es pregunta què vol aconseguir, s'adonarà que el més eficaç en aquest moment és no enfadar-se amb l´ Antoni.
Sí, tenim el poder de decidir. Sovint no sabem encara triar com ens sentim, però sí podem escollir com actuem .

L'objectiu d'en Joan és lliurar l'informe en el termini d'una hora i mitja i un empipament només retardarà les coses.


L'exemple pot semblar molt obvi, però no ho és. Generalment no ens plantegem què volem aconseguir amb la nostra actitud o per a què fem les coses i, al no fer-ho, ens deixem portar per les emocions.

Fem tot el que sigui a les nostres mans per a aconseguir resultats satisfactoris en les nostres relacions humanes aprenent a fer el que cal en cada moment, quedar-nos quiets i deixar que les coses passin és la forma més fàcil de no obtenir resultats.

Per això en aquest any nou que comença, mirem danar aprenent a ser hàbils i no deixar-nos portar per les emocions que sentim, siguin de desànim o d'exaltació.

Assumpció Salat

 

 

 

COM ANUL·LAR A UNA PERSONA

 


El pitjor mal que se li pot fer a una persona és donar-li tot.
Qui vulgui anul·lar a un altre només ha de evitar-li l'esforç, impedir-li que treballi, que proposi, que s'enfronti als problemes (o possibilitats) de cada dia, que hagi de resoldre dificultats.


No hem de confondre ajudar amb regalar. Regalar als altres tot el que ens demanen, el menjar, la diversió, el lloguer de la casa, les quotes d´internet, etc, és una mal fer, ja que evitem que l'altre faci servir totes les seves potencialitats, treure recursos que desconeix i desplegar la seva creativitat. Qui viu del regalat s'anul·la com a persona, es torna mandrosa, anquilosada i com un estany d'aigua, per inactivitat, podreix el seu contingut.

 

Aquells sistemes que per "amor" o demagògia sistemàticament li regalen tot a la gent, la tornen la més pobra entre les pobres. És una de les cares de la misèria humana: no tenir iniciativa, desaprofitar els talents, potencialitats i capacitats amb què estan dotats gairebé tots els éssers humans.


Qui ho ha rebut tot regalat es transforma en un indigent, perquè assumeix la posició de la víctima que només es queixa. Creu que els altres tenen l´'obligació de posar-li tot a les mans, i sovint tampoc considera la possibilitat de desenvolupar-se en un treball digne, sigui el que sigui, ja que aquells treballs que se li presenten o podria buscar no li agraden.


És molt difícil que qui ha rebut tot regalat, algun dia vulgui convertir-se en algú útil per si mateix. Li sembla que tots al seu voltant són responsables de fer-lo viure bé, i quan aquesta "ajuda" no arriba, culpa els altres de la seva desgràcia no per anul·lar-lo com a persona, sinó per no tornar-li a donar el que ell o ella creu que li han de donar.


Només les persones o els sistemes més despòtics impedeixen que els éssers humans desenvolupin tota la seva potencialitat per viure. Creuen estar fent el bé, però en definitiva estan emprant una arma per anul·lar a les persones.


Tot això no vol dir que un ajut temporal no sigui necessari en moments especials, potser molt necessari, ara bé ha de ser ofert de manera justa i sàvia, donant sempre les eines i la formació per tal que l´altre aprengui a valdre’s per si mateix.


 Assumpció Salat