El rellotge
Un jove
pregunta a un mestre ja jubilat.
- Es recorda de mi?
El mestre contesta que no. El jove diu:
- Vaig ser
el seu alumne.
El
professor pregunta:
- A què et dediques?
- Sóc professor.
- Ah, que bé, com jo.
- Sí, em vaig convertir en mestre perquè vostè em va inspirar.
Llavors el professor li pregunta com va ser això i el jove li va a
començar a explicar la història:
"Un dia, un amic meu, també estudiant, va arribar amb un bonic
rellotge nou i vaig decidir que el volia per mi. El vaig robar, el
vaig treure de la seva butxaca. Poc després el meu amic va notar el
robatori i es va queixar a vostè, que era el nostre mestre.
Tot seguit es va dirigir a la classe dient:
- El rellotge d´un company ha estat robat. Qui l´hagi
robat que el torni.
Jo no vaig dir res, no el volia tornar.
Vosté va
tancar la porta i va dir a tots que ens posessim drets i que
aniria un per un per buscar a les butxaques fins a trobar el
rellotge. Però va aclarir que els estudiants havien de mantenir els
ulls tancats mentre ho feia.
Tots van tancar els ulls i vostè va anar de butxaca en butxaca.
Quan va arribar a la meva va trobar el rellotge, el va agafar i va
continuar buscant en totes les altres butxaques dels companys. Quan
va acabar, va dir:
- Obriu
els ulls, ja tenim el rellotge!
No em va
dir res a mi, ni va dir qui havia robat el rellotge.
Va ser el dia més vergonyós de la meva vida i vosté va salvar la
meva dignitat davant dels companys. Mai va dir res, ni va
esmentar l'episodi, però em va donar una gran lliçó moral. Vaig
rebre el missatge i vaig entendre que això és el que ha de fer un
veritable educador.
Se'n recorda d'aquest episodi, mestre?
I el professor respon:
- Recordo la situació, el rellotge robat que vaig buscar a totes les
butxaques, etc, però no et recordava, perquè també vaig tancar els
ulls mentre buscava.
Espero les
vostres opinions i comenbtaris....
Assumpció
Salat i Bertran
|
