|
Al ventre d'una dona embarassada es trobaven dos nadons.
Un pregunta a l'altre: Tu creus en la vida després del part?
- És clar que sí. Alguna cosa ha d'existir després del part. Potser som
aquí perquè necessitem preparar-nos per a la qual cosa serem més tard.
- Ximpleries! No hi ha vida després del part.
Com seria aquesta vida?
- No ho sé però segurament... hi haurà més llum que aquí. Potser caminem
amb els nostres propis peus i ens alimentem per la boca.
- Això és absurd! Caminar és impossible. I menjar per la boca? Això és
ridícul!
El cordó umbilical és per on ens alimentem. Jo et dic una cosa: la vida
després del part està exclosa. El cordó umbilical és massa curt.
- Doncs jo crec que hi ha d'haver alguna cosa. I potser és només una mica
diferent del que estem acostumats a tenir aquí.
- Però ningú no ha tornat mai del més enllà, després del part. El part és
el final de la vida. I al cap i a la fi, la vida no és més que una
anguniosa existència en la foscor que no porta a res.
- Bé, jo no sé exactament com serà després del part, però segur que
veurem mama i ella ens cuidarà.
- Mama? Tu creus en mama? I on creus tu que està?
- On? En tot el nostre voltant! En ella i a través d’ella és com vivim.
Sense ella tot aquest món no existiria.
- Ja que jo no m'ho crec! Mai no he vist mama, per tant, és lògic que no
existeixi.
- Bé, però de vegades, quan estem en silenci, tu pots sentir-la cantant o
sentir com acaricia el nostre món. Saps?... Jo penso que hi ha una vida
real que ens espera i que ara només estem preparant-nos per a
ella..."
|
