|
Hi havia una vegada un granger que,
mentre caminava pel bosc, va trobar un aguiló malferit.
El va portar a casa, el va guarir i
el va posar al seu corral, on aviat va aprendre a menjar el mateix
menjar que les gallines i a comportar-se com elles.
Un dia, un naturalista que passava
per allà li va preguntar al granger: "Per què aquesta àguila,
el rei de totes les aus i ocells, roman tancada al corral amb les
gallines?"
El granger va contestar: "Me
la vaig trobar malferida al bosc, i com la vaig deixar allà amb les
gallines mai ha après a volar. Es comporta com elles i, per tant,
ja no és una àguila.
El naturalista va dir: "Em
sembla un gest molt bonic per part teva haver-la recollit i guarit.
Li has donat l'oportunitat de sobreviure, li has proporcionat la
companyia i la calor de les gallines del teu corral. No obstant
això, el seu cor és d'àguila i amb tota seguretat, se li pot
ensenyar a volar. Vols que ho intentem?
-No entenc el que em dius. Si
hagués volgut volar, ho hagués fet. Jo no li ho he impedit -va dir
el granger-.
És veritat, -va respondre el
naturalista- tu no li ho has impedit però li vas ensenyar a
comportar-se com les gallines, per això no vola. I si li
ensenyéssim a volar com les àguiles?
-Per què insisteixes tant? - va dir
el granger.
- Mira es comporta com les gallines
i ja no és una àguila. Que hi farem! Hi ha coses que no es poden
canviar, va afegir.
El naturalista va insistir:
-És veritat que en aquests últims
mesos s'està comportant com les gallines, però el seu cor és
d'àguila i ha de volar. Em deixes que ho intenti?
-Està bé -va dir el granger-.
Al dia següent, el naturalista va
treure l'aguiló del corral, el va agafar suaument en braços i el va
portar fins a una lloma propera. Li va dir:
"Tu pertanys al cel, no a la
terra. Obre les teves ales i vola. Pots fer-ho ".
Aquestes persuasives paraules no
van convèncer l'aguiló. Estava confús i al veure des de la lloma
als pollastres menjant se'n va anar donant salts a reunir-se amb
ells.
El granger que el va veure li va
dir al naturalista:
"Ja t'ho vaig dir, és una
gallina" però l'home va insistir:
"No, és una àguila i sempre
serà una àguila".
Sense desanimar-se, al dia següent,
el naturalista va dur l'aguiló a la teulada de la granja i el va
animar dient-li:
"Ets un àguila. Obre les teves
ales i vola. Pots fer-ho".
L'aguiló va tenir por de nou. Mai
ho havia contemplat el món des d'aquella alçada. Tremolant, va
mirar al naturalista i va saltar una vegada més cap al corral.
El pagès va somriure i va
insistir:
"Ja t'ho vaig dir, s'ha
convertit en una simple gallina"
No, va respondre fermament el
naturalista:
"És àguila i el seu cor sempre
serà el d'un àguila. Demà la faré volar"
Al dia següent, el naturalista i el
granger es van aixecar molt d'hora. Van agafar l'àguila i la van
portar fins a dalt de la muntanya. Quan van arribar, el sol estava
sortint per darrere dels alts pics.
Llavors, el naturalista va aixecar
l'àguila cap amunt i li va ordenar: "Àguila, ja que tu que ets
una àguila, ja que tu pertanys al cel i no a la terra, obre les
teves ales i vola".
L'àguila va mirar al seu voltant
tremolant, com si experimentés la seva nova vida, però no va volar.
Llavors, el naturalista la va agafar fermament en direcció al sol
perquè els seus ulls es poguessin omplir de claredat i
contemplessin l'infinit de l'horitzó.
Llavors va ser quan ella va obrir
les seves potents ales, es va erguir sobirana sobre si mateixa i va
començar a volar cap amunt.
I va volar i volar fins que els dos
homes la van perdre de vista. Mai més va tornar.
Assumpció Salat i Bertran
|
