26 de jul. 2021

 

QUÈ MOU ALS ÉSSERS HUMANS?
 
Bàsicament hi ha tres motors, i aquests són:
 
- La supervivència
- El patiment
- El desenvolupament de l'art de saber viure.
 
Com funcionen?
 
Bé, el primer motor (la supervivència) és el que mou a les persones que encara no han après a tenir compromís amb una funció. Quan no s'ha desenvolupat la capacitat del compromís, la persona treballa per necessitat, perquè li toca (a menys que estigui subsidiat). Si no es mou, no menja. Ara, pot viure també escenaris més forts com seria el cas de que si no marxa  d'un determinat lloc, la seva vida pot estar en perill.
 
La cerca per afiançar la seva supervivència obliga la persona a enfrontar i superar les limitacions mentals, que per al cas les anomenarem restriccions.
 
Per què restriccions? Perquè bàsicament li estan restringint la possibilitat d'accedir a una estabilitat econòmica i a un entorn més sa; en el qual l'instint se senti fora de perill i es puguin desenvolupar altres capacitats i habilitats per viure. Si la persona encara està en situació de supervivència, la possibilitat de crear relacions satisfactòries no existeix, així com tampoc la de tenir lleialtat amb els acords. Aquesta persona majorment té una experiència de vida confrontadora; la vida és una guerra, una lluita.
 
Quan canvia d'experiència aquesta persona? Quan comença a adonar-se que al comprometre's amb una funció, comença a tenir estabilitat econòmica i quan li veu el valor i sentit a les relacions com una font generadora d'estabilitat i creixement, i també es compromet amb elles. És a dir, se surt de la supervivència a través del compromís i la valoració.
 
El patiment (segon motor) està present en la persona que se sent responsable del seu benestar i del de l'altre;  i  cerca  moltes formes  per alleugerir la vida als altres. El patiment s'origina en els sentiments; especialment el de la bondat i en el creure que totes les persones haurien de ser iguals. Això porta a la persona a fer una quantitat de coses amb les que pensa que deixarà de patir quan els altres també ho facin, fins que es dóna compte que per més que fa no aconsegueix canviar la realitat, és a dir, no aconsegueix que tots siguin iguals, que tots tinguin les mateixes oportunitats i  possibilitats, ni pot acabar amb l'origen del patiment dels altres. Quan la persona accepta això, llavors comença a buscar nova informació amb la qual deixar de patir.
 
Com veiem, aquests dos primers motors, porten a la persona a buscar noves opcions per abordar la vida, però, després d'haver verificat la inutilitat del mètode emprat per a viure-la, o si cal,  haver arribat a la saturació.
 
L'últim motor, el de el desenvolupament de l'art i l´ofici de viure. És l'únic motor conscient, és quan la persona ha renunciat a canviar el món i comprèn que el treball consisteix a anar transcendint poc a poc les limitacions que li impedeixen acceptar, respectar i valorar a tots els éssers, comprenent que tot és un resultat del que cada ser humà compren, integra i viu a la seva vida. L'art de saber viure  consisteix a treballar en un mateix de la mateixa manera en què un artista treballa en la seva obra, amb total dedicació i obstinació i sobretot amb la voluntat orientada en un sol propòsit,
 
El propòsit de comprendre el per què de la realitat, dels fets, de les situacions que planteja la vida,  per acceptar-la i renunciar a lluitar per canviar-la i disposar-se a aprofitar-la. En el desenvolupament de l'art de viure, s'acaba la lluita contra la vida i la necessitat de canviar la realitat externa.
 
 
Quin és el motor que et mou?
 
Assumpció Salat Bertran

 Podeu fer arribar els vostres comentaris a :  asalat@copc.cat
 

 

UN CONTE PER PENSAR...
 
Els contes són una eina molt bona per arribar als cors i a les ments de les persones que els escolten.

Els grans savis i mestres sempre ens han parlat a través del conte o de la metàfora.
Els contes porten un missatge que traspassa moltes de les barreres de la nostra personalitat i EGO i la part sàvia  que hi ha dins nostre es així capaç de rebre el missatge i de recordar-lo.

En psicología el conte és una manera simbólica de representar uns arquetips. Per exemple en conte de la bella dorment, és un conte que representa el despertar de la consciència o saviesa en la persona. La consciència està dormida i quan hi ha un príncep suficient valent i fort la bella durment pot despertar.

Així molts dels contes clàssics que expliquem als nostres fills están transmetent missatges de saviesa de vida, el que passa sovint és que no som capaços d´entendre conscientment el seu simbolisme. Però la ment del nen, que funciona molt en l´hemisferi dret, si que és capaç de percebre els continguts del conte, al nen li agraden, el reconforten, tot i que el nen no pot explicar el per qué?
 
 EL BAMBÚ JAPONÈS

No cal ser agricultor per saber que una bona collita requereix una bona llavor, un bon abonament i un bon reg.

També és obvi que, qui conrea la terra no es deté impacient enfront de la llavor sembrada, i crida amb totes les seves forces: Creix, maleïda siguis!

Hi ha quelcom molt curiós que succeeix amb el bambú i que ho transforma en no apte per a impacients: Sembres la llavor, l’abones, i t’ocupes de regar-la constantment.

Durant els primers mesos no succeeix res apreciable. En realitat no passa res amb la llavor durant els primers set anys, a tal punt que un conreador inexpert estaria convençut d'haver comprat llavors infèrtils.

No obstant això, durant el setè any, en un període de només sis setmanes la planta de bambú creix més de 30 metres!

Va tardar només sis setmanes a créixer?

No, la veritat és que, es va prendre set anys i sis setmanes a desenvolupar-se.

Durant els primers set anys d’aparent inactivitat, aquest bambú estava generant un complex sistema d’arrels que li permetrien sostenir el creixement que tindria després de set anys.

No obstant això, a la vida quotidiana, moltes persones tracten de trobar solucions ràpides, triomfs precipitats, sense entendre que l’èxit és simplement resultat del creixement intern i que aquest requereix temps.

Potser per la mateixa impaciència, molts d’aquells que aspiren a resultats en curt termini, abandonen sobtadament just quan ja estaven a punt de conquerir la meta.

És una tasca difícil convèncer a l'impacient que només arriben a l'èxit aquells que lluiten en forma perseverant i saben esperar el moment adequat.

D'igual manera és necessari entendre que en moltes ocasions estarem enfront de situacions en què creiem que res està succeint. I això pot ser extremadament frustrant.

En aquests moments (que tots tenim), és important recordar el cicle de maduració del bambú japonès, i acceptar que en tant no abaixem els braços, ni abandonem per no "veure" el resultat que esperem, si està succeint quelcom dins nostre: estem creixent, madurant.

El triomf no és més que un procés que porta temps i dedicació.Un procés que exigeix aprendre nous hàbits i ens obliga a descartar altres.Un procés que exigeix canvis, acció i formidables dots de paciència.

Temps... Com ens costen les esperes, què poc exercitem la paciència en aquest món agitat en què vivim...

Et proposo tractar de recuperar la perseverança, l'espera, l'acceptació. Si no aconsegueixes el que anheles, no desesperis...potser només estiguis tirant arrels...

Adaptat per Assumpció Salat
www.agape.cat


Assumpció Salat i Bertran
 

 


MOLT BONES VACANCES I MOLT BON ESTIU.
Al setembre us tornem a escriure!!!
A gaudir i a aprendre!!!

 
 

 

NOVETAT!!!!. NOVES WEB´S
 
Us convidem a visitar les nostres noves WEB'S!!!
 
I nova adreça!!! 
 

 

TERÀPIES ON LINE
 
Equip de terapeutes d’Àgape
Us recordem que tenim obert el sistema de teràpia on line per atendre les vostres necessitats!!!!
No dubteu a consultar-nos!!!
Ben segur que us podem ajudar.
 
 
 
 
Teràpia de parella
 
Indicada en aquells casos en què es donen situacions de conflicte o de crisi en el sistema familiar, com també per a aquelles persones que vulguin aprofundir o enriquir les seves relacions afectives, a fi de trobar una nova visió i nous valors que els orienti i inspiri en el context actual. A més, es possibilita un nou tipus de compromís en la relació de parella, ja que es considera que és una ocasió per despertar la nostra autèntica naturalesa.
En paraules de John Welwood:
"Actualment les parelles s'allunyen, cada vegada més, de la família, de la comunitat i dels valors compartits, fins al punt que hi ha poques raons intrínseques convincents perquè dues persones prossegueixin el viatge junts de tota la seva vida. L'únic que els pot mantenir units és la qualitat intrínseca de la seva relació personal.
Per primera vegada en la història, cada parella ha de descobrir la manera d'establir una relació sana i forjar la seva pròpia visió sobre el perquè i el com estar junts."
 
Teràpia individual
 
Confiem en la capacitat de l'ésser humà per recuperar la seva autonomia; es creen les condicions perquè la persona trobi el millor camí per si mateixa, deixant-se guiar per la seva intuïció i integrant a la seva vida el que s'ha après amb una actitud més genuïna i amorosa.

En paraules de Fritz Perls:
“L'objectiu de la teràpia ha de ser, per tant, donar a la persona els mitjans pels quals pugui resoldre els seus problemes actuals i qualsevol altre que pugui sorgir demà o en el futur. Aquesta eina és l'acte suport. Si aconsegueix adonar-se plenament a cada instant de si mateixa i de les seves accions en tots els àmbits, podrà veure com produeix les seves pròpies dificultats.”
 

 

 
Podeu comprar les nostres publicacions a través de la nostra pàgina web, o bé adreçar-vos a qualsevol llibreria. També per AMAZON!!!
 

10 de juny 2021

 


 

ENERGIA VITAL

 

Hi ha la creença autolimitant que diu que "El temps és or", i basats en ella avui dia vivim la vida a una velocitat en la qual cada dia som menys conscients del que som i molt menys del que fem ... i en aquesta veloç i competitiva vida se'ns va oblidant cuidar la nostra "ENERGIA VITAL" creient que  la feina, la família, les obligacions, els diners o  el simple fet de fer, fer i tenir ens donarà la pau i la felicitat que anhelem.

Sovint anem per la vida lluitant amb el  temps, i pensant : "no perdis el  temps" ...

L'Univers, la vida  és atemporal i aquest instant de vida/ personalitat és un parpelleig 

del que és la nostra veritable vida.

Pensa en això per un moment ... si la teva energia vital fos molt alta, que passaria amb el temps? Tindries molt? Potser podries viure 120 anys?

Com més energia,  més temps de vida i  no a l'inrevés ... el temps és només això un temps ... cuida la teva energia Vital, entrena't  en  això i descobriràs la màgia.

Assumpció Salat Bertran

Podeu fer arribar els vostres comentaris a : asalat@copc.cat

 

 

 

LA FIDELITAT

 

La fidelitat és una virtut important en l'ésser humà, és clau quan es tracta de la construcció de relacions estables i harmòniques.

Ser fidel amb els altres és molt important i és el pilar sobre el qual es construeix la lleialtat, un concepte més elevat i profund necessari en qualsevol tipus de relació que es basi en el respecte, la comprensió i el compromís.

El servei

L'ésser humà experimenta plenitud quan presta un gran servei a algú i l'ajuda a solucionar una situació difícil, de la qual sense el suport brindat no hagués pogut sortir.

Aquesta és l'expressió de l´amor i part del propòsit de vida de tots els éssers humans; servir els altres, donar-los suport en situacions difícils en les quals podem oferir unes eines  que li facilitin  a l´altre les coses, és aquesta  una acció sublim.

La fidelitat implica una connexió veritable i diàfana amb la vida, està estretament lligada a la lleialtat.

Aquesta paraula prové del latí "Fidelitas" i fa referència a servir a un propòsit, se la relaciona amb la capacitat del ser humà  de complir les promeses  i acords fets,, expressant així una virtut inherent.

Interferència

No obstant això, és una cosa en la qual cosa hem de ser curosos per no caure en errors que interfereixin la correspondència aliena, això pot ocórrer quan estem molt cansats o ocupats per prestar un ajut, però tot i així ho fem, o quan la persona pot fer les coses per si mateixa, però prefereix demanar ajuda per simple comoditat.

També es pot presentar en casos en què en una relació una de les persones dona més que l'altra, o en casos específics en els quals és millor fer una parada i  i reflexionar abans d'oferir-nos a donar un servei que pot convertir-se en una càrrega addicional a una sèrie de tasques quotidianes o activitats que no es poden posposar.

Cada vegada que algú ens demana ajuda, cal mirar amb quines possibilitats es compta i de ser escasses,  expressar-ho obertament per conservar un equilibri en la vida.

Donar als altres és summament satisfactori, però quan estem posant en perill la nostra salut, benestar, integritat personal o economia és moment de pensar bé abans de fer-ho.

Fidelitat personal

La fidelitat cap als altres és molt important i valuosa, sempre que no ens portem per davant la fidelitat a nosaltres mateixos.

Quan ens posem en segon pla i col·loquem per sobre de la nostra felicitat la dels altres, o deixem de costat aspectes importants per conservar la nostra integritat, ens estem traint a nosaltres mateixos, estem sent infidels, deslleials i fins i tot deshonestos amb la persona més important i valuosa de la nostra vida: Jo.

Aquesta acció no només lesiona l'autoestima i ens fa sentir poc valuosos, sinó que lentament es va perdent la perspectiva clara i equànim dels valors, on és imperant prestar un grandiós servei als altres, però, no denigrar-nos a nosaltres mateixos o aixafar els nostres drets.

Aprendre a dir "no" davant la sol·licitud d'ajuda d'altres persones en moments en què es fa necessari, és tan important com aprendre a servir incondicionalment, donant sempre el millor de nosaltres.

La saviesa consisteix a desenvolupar internament aquest equilibri; sent fidels amb nosaltres mateixos mantenim la nostra energia elevada. Així  enviem el missatge als altres que poden comptar amb nosaltres, però, de manera equilibrada i sana per a tothom.

La fidelitat a nosaltres mateixos és una acció d'amor, un regal que només podem donar-nos nosaltres i aquest exemple serà també un regal per al món.

Honra la teva energia, la teva fidelitat cap a tu mateix, els teus sentiments i estats d'ànim, pots dir "no" quan et sents guiat a fer-ho, sempre hi ha altres que ho poden fer per tu i de moltes formes diferents.

Assumpció Salat i Bertran 

 

 

CURS D´AUTOCONSCIÈNCIA I QUALITAT HUMANA

 

PRESENTACIÓ

Us proposem aquest curs per vosaltres o per persones que cregueu els hi pugui interessar .
Els temps que estem vivint de canvi fan que moltes persones sentin dubtes, pors i incerteses cap el futur.


És en aquests moments quan necessitem dedicar un temps a l´autoconeixement i a entendre com funciona la vida, les seves lleis i els seus canvis.


En aquest curs introductori us convidem a participar en unes jornades de reflexió en el mes de juliol.


Aquest curs està dirigit a totes aquelles persones que vulguin millorar en la seva percepció de la vida i en les seves relacions humanes.

OBJECTIUS

Entendre la vida com una escola d´aprenentatge
Saber que com alumnes estem en un procés evolutiu.
Millorar en motivació, il·lusió i ganes de viure.


CONTINGUTS

El procés evolutiu de tot ser humà. El model de la sageta.
Les nostres pors i actituds reactives.
La maduresa i la pro activitat en les nostres actituds.
Eines d´ajuda i desenvolupament


Curs via zoom i presencial. (Ja determinarem si hi pot haver una part presencial , sinó serà tot via zoom)

Dies: 14, 21 i 28 de juliol de 17h a 19:30h

Inscripcions: Pili Villanueva piliagape@gmail.com

Import: 55 €


PROFESSORAT:
Maria Fabregat. Psicòloga d´Àgape
Assumpció Salat . Psicòloga i directora d´Àgape