Existeixen les persones tòxiques?
Quan parlem d'una persona tòxica, estem fent al meu entendre un JUDICI, i
una GENERALITZACIÓ, una falta de respecte, i a la vegada estem posant una
etiqueta a un ésser humà. Posem una etiqueta que desperta en nosaltres sentiments
i emocions de rebuig, de depreciar, de menystenir, de ganes de
separar-nos, de posar distància, i de molt poc respecte cap a l’actitud
que manifesta la persona.
Un altra cosa molt diferent és fer de les actituds nostres o dels altres
una AVALUACIÓ. Una avaluació descriu la realitat però no la jutja,
l’avaluació fa una descripció de la realitat RESPECTUOSA, així una
paraula que ens ajudaria més a fer una avaluació seria anomenar certes
actituds com a immadures, poc desenvolupades o defectuoses, que són un
resultat de la manca de desenvolupament en la consciència de l’individu.
Quan parlem així, això és més respectuós i sabem que és respectuós per
que no desperta dins nostre emocions negatives o de rebuig.
A la vegada aquest tipus d'avaluacions ens situa en una actitud en al que
pensem en la possibilitat de que el canvi, la millora i l'aprenentatge és
possible.
En canvi un judici, el que fa es sentenciar, limitar, encrostar,
decretar, a la persona i al seu comportament.
Designar a una persona com a tòxica és també una manera de escapolir-nos
de la responsabilitat, de no assumir que els estats emocionals que sentim
dins nostre són provocats per la nostra manera d'interpretar la realitat
externa. El que succeeix o com actuen altres persones és normal que a
vegades ens faci mal, però hem de fer un aprenentatge, l’anirem fent amb
el temps, ara està clar que hi haurà situacions ( una traïció, un engany,
una mentirà, etc. ) en les que assumir aquesta responsabilitat costa més.
A la vegada és una manera de culpabilitzar a l'altre pel que jo sento.
Em posa dels nervis, em treu de polleguera, ... no l'aguanto... em
destrossa la meva autoestima...
Hem de saber diferenciar entre la persona i el seu comportament, com
entre la pilota i el jugador. Procurant sempre de manifestar un màxim
respecte cap a tot ésser humà, així com ajudar-la, si es deixa, a que
millori el seu comportament.
Davant d' un nen, no direm mai que és un nen tòxic, quan va de víctima,
quan plora, quan s’enfada o ens insulta, sinó que direm que té actituds
immadures.
Molts sers humans arribem a l’edat adulta i manifestem encara
comportaments o actituds pròpies de la infantesa. Podem dir que la
maduresa emocional en algunes persones encara no s'ha desenvolupat, però
no per això les hem de jutjar, i faltar al respecte, però si les hem
d'AVALUAR.
Crec que hem de tenir cura de les paraules que utilitzem, les paraules
que utilitzem són maneres de pensar i per tant generen ACTITUDS,
desperten emocions i sentiments i un dels pilars fonamentals a l’hora de
relacionar-nos amb les persones i els seves actituds i comportaments és
el RESPECTE.
Persones tòxiques, no ens agradaria pas que ho diguessin de nosaltres,
per tant seguim aquella regla d'or de relacions humanes que diu no facis
a l'altre el que no t’agradaria que et fessin a tu.
Si analitzem la nostra realitat emocional moltes vegades som nosaltres
mateixos els que generem pensaments emocions i actituds no són massa
funcionals, que ens fan sentir malament, que ens provoquem malestar...és
a dir a vegades som els que pensem, sentim i actuem de manera poc madura
o poc funcional sobre nosaltres mateixos.
Moltes persones el que fem és negar en nosaltres i projectar sobre el
altres aquelles actituds victimistes, immadures que sentim dins nostre,
aconseguint així uns beneficis a curt termini, com descarregar la tensió
o les emocions de malestar ( sovint inconscients) que portem dins, però
tots hem verificat que fent això al final acabem sols.. la gent no vol
estar al nostre costat.
És més fàcil veure com a tòxic a l'altre que no pas veure el nostre propi
malestar.
Està bé que els sers humans aspirem a l’excel·lència i a la millora i
fins hi tot a les riqueses en tots els sentits, i a la prosperitat, el
que hem de comprendre és que som molts de nosaltres encara immadurs, és a
dir poc desenvolupats i no sabem com fer-ho. I quan no sabem com fer-ho
caiem en la impaciència, com un nen, volem tenir bons resultats “ a la de
ja”, és a dir ens surt el EGO i això fa que ens comportem de manera
inadequada.
Cal entendre que tot ésser humà conscient o inconscientment està dins
d'un procés d’aprenentatge, i dins d'un moment o punt vital on manifesta
unes actituds o comportaments corresponents al seu nivell de comprensió
sobre la vida, sobre les relacions humanes, i que aquest nivell sempre
pot millorar i canviar si al persona es disposa a fer-ho. I el millor que
podem fer és convertir-nos nosaltres en aquestes persones que inspiren
que ajuden a altres a poder avançar en la seva maduresa i competències. I
això no ho farem pas si d'entrada pensem que són tòxiques.
Assumpció Salat i Bertran.
|
