14 de set. 2022

 

FORMACIÓ ESCOLA ÀGAPE
ASSUMPCIÓ SALAT
LA COMPRENSIÓ ÉS LA CLAU DE LA PAU
3a Edició

 


Us deixem la proposta d´aquesta activitat formativa amb Assumpció Salat. És una formació presencial, de dues hores al mes, i es va repetint cada mes. En el curs aprofundirem en molts dels continguts de saviesa, de filosofia de vida i estudiarem casos i situacions concretes que ens ajudin a entendre i aprendre.

Aquest grup es trobarà el tercer dimecres de cada mes de 6 a 8 vespre. PRESENCIAL.
Carrer Mare de Déu de la Salut, 78, pis 5, porta D Barcelona.

La primera sessió el dia 21 de setembre, la segona el dia 19 d´octubre i així successivament.

Pertànyer a aquest grup formatiu vol dir ser una persona interessada i compromesa amb el desenvolupament i creixement personal.
El curs durarà de setembre del 2022 a juliol del 2023. I ja ens plantejarem i us plantejareu el que tingui més continuïtat . Bé de fet, serà un grup obert, en el sentit de que qualsevol persona pot deixar el curs quan vulgui i potser alguna altra persona pot entrar en el grup quan ja portem unes trobades mensuals.
Aquí han de ser les vostres ganes i la satisfacció amb la formació rebuda les que us facin seguir o abandonar, no hi haurà mai cap problema. I si algú no pot assistir a alguna sessió ja mirarem de poder accedir al resum a través del Classroom de google.

APORTACIÓ.
Les aportacions econòmiques al curs seran mensuals abans o després de fer la sessió.
18 euros per sessió formativa.
Si per alguna raó voleu abandonar el curs , cap problema, ja que es paga de manera mensual.

Per apuntar-vos:
Assumpció Salat
asalat@copc.cat

Assumpció Salat i Bertran 

 

 


Cap de setmana lúdic
Ball i Teatre
22 i 23 d'octubre de 2022

 

Us convidem a una activitat lúdica i diferent. Aprendrem a ballar en els tallers de ball del dissabte i riurem amb l'obra de teatre  " La cage aux folles" del diumenge.

No hi falteu, ens trobem a l´hotel,  una bona manera de divertir-se!!!!!

Per informació podeu escriure o trucar al 610926511.

 

Assumpció Salat i Bertran
 

 

 

El valor de una sonrisa

 

No cuesta nada, pero crea mucho.

Enriquece a quienes reciben, sin empobrecer a quienes dan.

Ocurre en un abrir y cerrar de ojos , y su recuerdo dura a veces para siempre.

Nadie es tan rico que pueda pasarse sin ella, y nadie tan pobre que no pueda enriquecer por sus beneficios. Crea la felicidad en el hogar, alienta la buena voluntad en los negocios y es la contraseña de los amigos.

Es descanso para los fatigados, luz para los decepcionados, sol para los tristes, y el mejor antídoto contra las preocupaciones.

Pero no puede ser comprada, pedida, prestada o robada, porque es algo que no rinde beneficio a nadie a menos que sea brindada espontánea y gratuitamente.

Y si en algún momento de mucho trabajo alguno de nosotros está demasiado cansado para darle una sonrisa, ¿podemos pedirle que nos deje usted una sonrisa suya?

Porque nadie necesita tanto una sonrisa como aquel a quien no le queda ninguna que dar.

Adaptado FRANK IRVING FLETCHER

 Assumpció Salat i Bertran

 

 

QUATRE IDEES DE SAVIESA PER REFLEXIONAR

 

Estem en aquesta vida per ser feliços, cosa que a vegades no és gens fàcil i per APRENDRE. Precisament si fem l'aprenentatge que ens toca fer, la felicitat, la pau, la serenor en serà un dels resultats, la nostra feina és descobrir el camí, quina és la manera encertada de viure per obtenir pau, alegria i tranquil·litat.

Fàcil de dir, però es torna complicat quan ho intentem, així que potser necessitem algunes idees que ens ajudin:

1: Fer les paus amb el nostre passat

En cas contrari patirem durant tot el trajecte, serà com portar una càrrega molt pesada que ens impedeix avançar. Deixar anar qualsevol dolor, tristesa, ràbia, etc. Si a dia d'avui   encara hi estem pensant  és degut a què no ho hem superat, llavors continuem patint per allò que ja va passar.


2: El temps cura gairebé qualsevol cosa

Ens hem de donar el permís de plorar, enfadar-nos i fins i tot avergonyir-nos per les situacions que hem viscut, però si us plau no ens quedem enganxats a elles, avancem!

Les persones hem d'anar oblidant allò que ens van fer, o nosaltres vam fer; de cop i volta allò que era tan important ja no ho és tant. Igual passa amb les absències amb el temps pesen una mica menys.

Si et molesta avui, no et preocupis i dona-li una mica de temps, igual que tot, també passarà.

3: No comparis la teva vida amb ningú

Cada viatge és únic, té els seus desafiaments, recompenses, girs i desencerts que no pots conèixer si no ho has viscut.

No ens toca a nosaltres avaluar la nostra vida comparant-la amb la dels altres, ni jutjar les  seves decisions perquè no hem recorregut el seu camí. Cadascú viu el seu propi camí  i va al seu propi ritme. No perquè algú arribi una mica abans o després que tu és millor o pitjor.

Serà més fàcil aconseguir la felicitat si comencem a comprendre als altres enlloc d'assenyalar-los i jutjar-los.

4: Està bé no saber totes les respostes

La felicitat es troba a l'anar descobrint com fer les coses, no necessàriament en saber les respostes a cada interrogant, sinó per donar un sentit a la nostra vida.

Perquè ens pot passar com a Mario Benedetti “quan creiem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar les preguntes”

No oblidem mai que som els únics responsables de la nostra pau i felicitat, ningú no té el poder per fer-nos sentir menys, nosaltres decidim com deixem que les situacions ens afectin d'una o altra manera.

 

Assumpció Salat i Bertran
 

 

 

LA TASSETA

 

Una parella visitava una petita botiga del centre de Londres.

 - Em permet veure aquesta tasseta?, va demanar la dona.

 - No he vist mai res tan bonic.

 La tasseta va començar a explicar la seva història:

 - No sempre he estat així. Fa molt de temps era només una mica de fang, però un artesà em va prendre entre les mans per donar-me forma.

 Jo em vaig desesperar i li vaig cridar:

 -Si us plau, deixi'm en pau.

 Però ell em va somriure i em va dir:

 - Aguanta una mica més; encara no és temps.

Després em va posar en un forn, mai no havia sentit tanta calor. Vaig tocar la porta a través del vidre i vaig poder llegir als llavis del meu artesà:

 - Aguanta una mica més, encara no és temps.

Quan per fi va obrir la porta, em va posar en un prestatge; però tot just m'havia refrescat, va començar a fregar-me i em va aplicar diverses pintures; sentia que m'ofegava.

 - Si us plau, deixa'm en pau - li cridava.

Però ell només em deia:

- Aguanta una mica més, encara no és temps.

Quan vaig pensar que havia acabat la meva tortura em va ficar en un altre forn molt més calent. Vaig pensar que allò acabaria amb mi. Li vaig implorar que em tragués, li vaig preguntar si s'havia tornat boig. Vaig cridar, vaig plorar, però el meu artesà només em deia:

 - Aguanta una mica més, encara no és temps.

Em vaig preguntar si hi hauria esperança de sobreviure però per alguna raó vaig aguantar. Va ser llavors quan va obrir la porta i em va agafar afectuosament per portar-me a un lloc preciós. Allí totes les tasses eren meravelloses, veritables obres d'art. Lluïen, com només passa en els somnis. Vaig comprendre que estava en una botiga de categoria. Davant meu hi havia un mirall, una d'aquelles meravelles era jo. No podia creure-ho, aquesta no podia ser jo.

 El meu artesà llavors em va dir:

 - Sé que vas patir en ser modelada per les meves mans, però contempla ara la teva bellesa. I si t'hagués deixat com eres el principi?. Ara ets una obra acabada, la que vaig imaginar quan et vaig començar a formar.

 Adaptat per Assumpció Salat i Bertran

 

 

WEB´S

 

Us convidem a visitar les nostres noves WEB'S!!!

 

I nova adreça!!! 

 

 

TERÀPIES ON LINE

 

Equip de terapeutes d’Àgape
Us recordem que tenim obert el sistema de teràpia on line per atendre les vostres necessitats!!!!
No dubteu a consultar-nos!!!
Ben segur que us podem ajudar.
 

 

 

 

Teràpia de parella

 

Indicada en aquells casos en què es donen situacions de conflicte o de crisi en el sistema familiar, com també per a aquelles persones que vulguin aprofundir o enriquir les seves relacions afectives, a fi de trobar una nova visió i nous valors que els orienti i inspiri en el context actual. A més, es possibilita un nou tipus de compromís en la relació de parella, ja que es considera que és una ocasió per despertar la nostra autèntica naturalesa.
En paraules de John Welwood:
"Actualment les parelles s'allunyen, cada vegada més, de la família, de la comunitat i dels valors compartits, fins al punt que hi ha poques raons intrínseques convincents perquè dues persones prossegueixin el viatge junts de tota la seva vida. L'únic que els pot mantenir units és la qualitat intrínseca de la seva relació personal.
Per primera vegada en la història, cada parella ha de descobrir la manera d'establir una relació sana i forjar la seva pròpia visió sobre el perquè i el com estar junts."

 

Teràpia individual

 

Confiem en la capacitat de l'ésser humà per recuperar la seva autonomia; es creen les condicions perquè la persona trobi el millor camí per si mateixa, deixant-se guiar per la seva intuïció i integrant a la seva vida el que s'ha après amb una actitud més genuïna i amorosa.

En paraules de Fritz Perls:
“L'objectiu de la teràpia ha de ser, per tant, donar a la persona els mitjans pels quals pugui resoldre els seus problemes actuals i qualsevol altre que pugui sorgir demà o en el futur. Aquesta eina és l'acte suport. Si aconsegueix adonar-se plenament a cada instant de si mateixa i de les seves accions en tots els àmbits, podrà veure com produeix les seves pròpies dificultats.”