Tots vam néixer en un determinat lloc, i això no és casualitat. El lloc on hem nascut, la nostra família i les nostres relacions son les necessàries i adequades pel nostre aprenentatge i desenvolupament. Ja sigui una gran ciutat, una petita, un poble, aquest lloc és perfecte per a nosaltres.
Es on estan les persones de les quals podem aprendre, el clima precís, l'entorn adequat. La cultura, la societat, la seguretat o la inseguretat necessària.
Si de sobte la vida ens canvia de lloc, és perquè el nostre aprenentatge ja ha de ser un altre, i ara ens toca adquirir noves experiències en una altra part.
Sempre el lloc en el qual ens trobem és l´adequat. Ho podem aprofitar o podem fer-li resistència i lluitar contra ell.
Ens queixem perquè no comprenem que no existeix la casualitat. Si estem aquí i estem vivint el que estem vivint és perquè ho necessitem per poder aprendre i fer els canvis interiors que calgui.
És comú escoltar frases com:
- El govern és molt dolent.
- La inseguretat és molt gran.
- El clima és horrible.
- La gent és molt poc amable.
- No hi ha educació.
- Hi ha molta corrupció, mentides, mala educació....
Veiem molts defectes i ens queixem sovint, sense adonar-nos de que si ho estem vivint és perquè ho necessitem.
Hi ha persones que viuen en llocs amb un nivell de vida molt alt, i altres molt baix. Això té veure amb el pla docent que en l'escola de la vida li cal a cada individu.
Si et queixes i lluites amb el teu entorn, o amb qualsevol cosa que en la teva vida succeeixi, és que no has comprès la necessitat que tens d'aprendre alguna cosa que encara no saps.
En lloc de queixar-te i voler-ho canviar, aprofita-ho. Aprèn el que hagis d'aprendre. Treballa en tu perquè et comenci a agradar.
No li facis resistència a la vida. De fet, no li facis resistència a res. Només et compliques més l'existència i no arribaràs molt lluny.
No guanyes res lluitant per voler canviar el teu entorn. Millor aprofita-ho. Pot ser que tingui molt de dolent, però segur té més de bo. Concentra't en això per tal de gaudir-ho i aprofitar-ho com a lliçó de vida.
“Si això és el que hi ha, amb això seré feliç. Amb això estimaré i donaré el millor de mi sense condicions. Amb això aprendré el que he vingut a aprendre en l´escola de la vida ..... i amb tot això compartiré i manifestaré el millor que hi ha dins meu”.
Si no ho puc canviar ho aprofito per fer canvis interns.
Acabem amb una frase de Francesc d'Assís: "Déu meu, dóna'm serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, coratge per canviar les coses que puc canviar, i saviesa per saber reconèixer la diferència." Assumpció Salat | 
