|
Qui sóc
jo?
Allò que fem o tenim en realitat no és el que veritablement som. Si
pensem més en la pregunta “Qui sóc jo?”, ens adonem que no podem
definir-nos com un cos. Perquè el nostre cos és quelcom canviant,
el nostre cos canvia amb els anys, el nostre cos no és permanent,
el nostre cos està en contínua evolució i renovació. Al cap de deu
anys hem renovat la totalitat de les cèl·lules del nostre cos ja
que està en canvi constant. Quan mirem una foto de quan érem uns
nens, el nostre cos ha fet un canvi total, i si pensem en el nostre
cos quan tinguem més de vuitanta anys, no tindrà res a veure amb el
que tenim ara.
Llavors ens queda pensar en la nostra ment: Som potser una ment? I
en fer-nos aquesta pregunta tornen a sorgir dubtes, perquè podem
preguntar-nos quina ment som.
La ment o
els pensaments de quan teníem 5anys, de quan érem adolescents o bé
la ment i els pensaments de l’adult que som avui dia.
Allò que faig i allò que tinc a la meva vida tampoc és el que som,
es correspon més aviat a unes funcions, tasques o papers que
exercim en determinats moments de la nostra vida, però que són
canviants, que no tenen permanència en nosaltres.
Per tant, en fer-nos aquesta pregunta ens adonem que la majoria de
nosaltres ens solem definir pel que tenim,pel que fem o bé pel que
pensem i creiem, és a dir, per uns aspectes de nosaltres que són
canviants, no permanents, que no són sempre amb nosaltres.
Recordo una vegada, en un sopar d’amics, que va venir una persona
nova, una noia que es va incorporar al grup. Després de les presentacions
i d’explicar-nos a tots el que feia, és a dir, en què treballava, a
mi se’m va ocórrer fer-li la següent pregunta:
-Llavors, tu treballes com a secretària de jutjat?
La noia, davant de la meva pregunta, va respondre amb cara ofesa:
-No, Assumpció, no! Jo sóc secretària de Jutjat!
És una anècdota per veure el nivell d’inconsciència que tenim la
majoria de persones; una inconsciència sobre nosaltres mateixos que
ens fa identificar-nos en allò que no som: ens identifiquem amb el
que fem o tenim. Una gran errada per part nostra, que ens
comportarà sempre a la llarga conflictes i patiment.
Aquesta identificació que tenim molts éssers humans amb allò que
fem, tenim o pensem, en psicologia ho anomenem EGO. Una paraula, el
significat de la qual vol dir “fals jo”. Aquell jo amb el qual ens
identifiquem,però que és fals, que no es correspon amb l’autèntic
jo que en realitat som.
L’ego és aquella part del nostre caràcter, la personalitat que hem
anat construint cadascun de nosaltres de diferent manera. Cada ego
és únic i personal; l’ego en el fons és una manera de pensar, de
veure’s a un mateix, als altres i a la vida. L’anem construint en
funció de l’educació que hem rebut i és degut també a les pulsions
instintives que hi ha dins nostre. Quan els éssers humans entrem en
el camí de l’autoconeixement, és quan comencem a descobrir aquest
ego o fals jo que hi ha en nosaltres, i precisament una de les
tasques del creixement personal és, a part d’identificar-lo,
aconseguir que es vagi polint, sanant o minvant. Són aquestes
diferents expressions que podem utilitzar per fer referència a
aquest autoconeixement que ens ha de permetre passar d’estar
identificats amb el fals jo a identificar-nos amb l’autèntic jo, el
que realment som.
Caldria fer una reflexió una mica més profunda per arribar a un
aspecte de nosaltres que no és tant canviant com aquests que acabem
d’anomenar. Aquesta part de nosaltres, la podem atribuir a un
aspecte mental que hi ha dins nostre, anomenat l’observador”, la
ment superior o la consciència entesa com “adonar-se”.
L’observador és aquella part de la nostra ment que s’adona que
estem pensant. Té molt a veure amb el que hem descrit com la
consciència en el seu segon significat. L’observador es correspon
amb una part profunda de la nostra ment que observa els pensaments,
les creences, les emocions, els sentiments i observa també al
nostre propi cos i els nostres actes o paraules. Per entendre
millor què és l’observador dins nostre, podem pensar en l’acte de
somiar a les nits, quan estem dormint. Segur que més d’una vegada
hem tingut la sensació d’adonar-nos que estem somiant. És com si hi
hagués una part dins de la nostra ment que no és el somni, i que
aquesta part s’adona del fet d’estar somiant. Això també ho podem
experimentar quan estem llegint o quan estem escoltant música o
mirant un objecte o una persona. Quan fem aquest acte perceptiu o
acte mental de pensar, de llegir o de veure, podem, si estem
atents, prendre consciència que hi ha dins nostre una part profunda
de la nostra ment que observa, que s’adona de l’acte de pensar o de
mirar o d’escoltar. Aquesta part, més profunda i permanent en
nosaltres, és l’observador.
Quan recordem el nostre passat i mirem potser alguna fotografia o
vídeo de quan érem infants o adolescents,ben segur que tenim la
sensació que, tot i que hagi canviat molt el nostre cos, tot i que
hagin canviat molt els nostres pensaments, les nostres emocions i
els nostres sentiments, hi ha dins nostre aquella mateixa part,
l’observador, que no ha canviat, que és permanent, que hi era
llavors, quan érem nens i que hi segueix sent ara, en la nostra
edat adulta. Aquesta part és el nostre observador o ment profunda.
Alguns autors, com Deepack Chopra, a aquesta ment profunda
l’anomenen la “ment no circumscrita”, en el sentit que no està
delimitada en un espai i un temps, sinó que està, podríem dir, en
unes dimensions profundes o elevades de la nostra ment, on ja es
transcendeix l’espai i el temps en gran mesura.
Assumpció Salat
Llibre : “Omplir-se de saviesa”
|
