CONTE: LES DUES GRANOTES
Un grup de granotes viatjava pel bosc i, de sobte, dues d'elles van caure en un clot profund.
Totes les altres granotes es van reunir al voltant del forat. Quan van veure com de profund era, van dir a les dues granotes que eren al fons, que per a efectes pràctics, s'havien de donar per mortes.
Les dues granotes no van fer cas als comentaris de les seves amigues i van seguir tractant de sortir fora del clot amb totes les seves forces. Les altres granotes seguien insistint que els seus esforços serien inútils. Finalment, una de les granotes va parar atenció al que les altres deien i es va rendir. Es va desplomar i va morir. L'altra granota va continuar saltant tan fort com li era possible.
La multitud de granotes li cridava que deixés de patir i simplement es disposés a morir. Però la granota saltava cada vegada amb més força fins que finalment va saltar fora del forat.Cuando va sortir, les altres granotes li van preguntar:
- No vas escoltar el que et dèiem?
La granota els va explicar que era sorda. Ella va pensar que les altres l'estaven animant a esforçar-se més per sortir d'allà.
Aquesta història conté dues lliçons:
Primer: La llengua té poder de vida i mort. Una paraula d'alè compartida amb algú que se sent desanimat pot ajudar a aixecar-lo i finalitzar el dia.
Segon: Una paraula destructiva dita a algú que es troba desanimat pot ser que acabi per destruir-ho. Qualsevol pot dir paraules que robin als altres l'esperit que els porta a seguir en la lluita enmig de temps difícils. Tinguem compte amb el que diem. Però sobretot amb el que escoltem, no sempre cal prestar atenció, utilitzem només el que és bo.
Parlem de vida, d'alegria, d'esperança, a tots aquells que es creuen en el nostre camí. Aquest és el poder de les paraules. . . A vegades és difícil comprendre que una paraula d'ànim pugui fer tant bé, no et sembla?
Assumpció Salat i Bertran
