Hem escoltat algunes vegades la
frase "l'amor és cec", avui et faig una invitació a
analitzar aquesta frase que tal vegada ens porta a confondre'ns una
mica.
Algunes vegades les persones
s'agafen a una relació tempestuosa que els causa malestar,
s'acostumen a la companyia d'una persona que definitivament no els
aporta res positiu i que contràriament, menyscaba els seus mínims
drets deixant-se afectar i omplint-se de pors infundades,
inseguretat, incapacitat d'actuar i de posar fi a aquesta situació.
Ni tan sols en aquests casos podem
afirmar que l'amor és cec, perquè definitivament això no és amor,
és temor, és falta d'autovaloració, de decisió, i de força interior.
El veritable amor és una cosa
completament diferent del temor, l'amor construeix, no destrueix,
protegeix, però sense menyscabar la llibertat, no impedeix mai ser,
per contra, impulsa en ser estimat a experimentar, no sotmet ni se
sotmet.
L'amor no és possessiu, egoista ni
autoritari, no exigeix perquè res pretén, no perdona perquè res no
l'ofèn, no critica perquè comprèn la grandesa i la divinitat de
cada ésser que estima. No té por d'expressar-se, de ser deixat o
rebutjat, perquè si estima a qui s'allunya, accepta la seva
decisió i respecta la seva voluntat.
L'amor s'expressa des del cor, per
això hem de permetre que sigui com un llibre obert al qual tothom
té accés, encara que no tothom aconsegueixi valorar-ho i
comprendre-ho; però no per això deixarem d´exterioritzari compartir
l´amor que tenim.
L'amor no és cec, veu el millor en
el ser estimat, l'impulsa a trobar i expressar la seva grandesa
així assoleix que brolli allò que hiha d´únic i especial en
l´altre: No hem d'escollir a qui estimar, perquè l'amor és
generós i tothom hi cap. Quan donem amor de cor, arribem al
cor de qui el rep i des d'allà comencen a sortir les
meravelles de l'amor: la generositat, la dolçor, l'amabilitat, el
respecte, la comprensió, el desig de sostenir i lliurar sempre el
millor de si.
Aquells que tenen accions egoistes
i equivocades, que aparentment no mereixen el nostre amor, són els
qui més ho necessiten. Mantinguem obert el nostre cor i
deixem que l'amor flueixi en totes direccions, ell solet s'encarregarà
d'arribar on ha d´arribar.
Estima qui
menys ho mereix, perquè és qui més ho necessita.
L'amor no és
possessiu, ni exclusiu, menys encara excloent, mentre més es
comparteix i es dona incondicionalment, més es multiplica i més
bonics fruits produeix.
Assumpció
Salat i Bertran
|