UN CONTE PER PENSAR...

Els contes són una eina molt bona per arribar als cors i a les ments de les persones que els escolten. Els grans savis i mestres sempre ens han parlat a través del conte o de la metàfora. Els contes porten un missatge que traspassa moltes de les barreres de la nostra personalitat i EGO i la part sàvia  que hi ha dins nostre es així capaç de rebre el missatge i de recordar-lo. En psicología el conte és una manera simbólica de representar uns arquetips. Per exemple en conte de la bella dorment, és un conte que representa el despertar de la consciència o saviesa en la persona. La consciència està dormida i quan hi ha un príncep suficient valent i fort la bella durment pot despertar. Així molts dels contes clàssics que expliquem als nostres fills están transmetent missatges de saviesa de vida, el que passa sovint és que no som capaços d´entendre conscientment el seu simbolisme. Però la ment del nen, que funciona molt en l´hemisferi dret, si que és capaç de percebre els continguts del conte, al nen li agraden, el reconforten, tot i que el nen no pot explicar el per qué?    EL BAMBÚ JAPONÈS No cal ser agricultor per saber que una bona collita requereix una bona llavor, un bon abonament i un bon reg. També és obvi que, qui conrea la terra no es deté impacient enfront de la llavor sembrada, i crida amb totes les seves forces: Creix, maleïda siguis! Hi ha quelcom molt curiós que succeeix amb el bambú i que ho transforma en no apte per a impacients: Sembres la llavor, l’abones, i t’ocupes de regar-la constantment. Durant els primers mesos no succeeix res apreciable. En realitat no passa res amb la llavor durant els primers set anys, a tal punt que un conreador inexpert estaria convençut d'haver comprat llavors infèrtils. No obstant això, durant el setè any, en un període de només sis setmanes la planta de bambú creix més de 30 metres! Va tardar només sis setmanes a créixer? No, la veritat és que, es va prendre set anys i sis setmanes a desenvolupar-se. Durant els primers set anys d’aparent inactivitat, aquest bambú estava generant un complex sistema d’arrels que li permetrien sostenir el creixement que tindria després de set anys. No obstant això, a la vida quotidiana, moltes persones tracten de trobar solucions ràpides, triomfs precipitats, sense entendre que l’èxit és simplement resultat del creixement intern i que aquest requereix temps. Potser per la mateixa impaciència, molts d’aquells que aspiren a resultats en curt termini, abandonen sobtadament just quan ja estaven a punt de conquerir la meta. És una tasca difícil convèncer a l'impacient que només arriben a l'èxit aquells que lluiten en forma perseverant i saben esperar el moment adequat. D'igual manera és necessari entendre que en moltes ocasions estarem enfront de situacions en què creiem que res està succeint. I això pot ser extremadament frustrant. En aquests moments (que tots tenim), és important recordar el cicle de maduració del bambú japonès, i acceptar que en tant no abaixem els braços, ni abandonem per no "veure" el resultat que esperem, si està succeint quelcom dins nostre: estem creixent, madurant. El triomf no és més que un procés que porta temps i dedicació.Un procés que exigeix aprendre nous hàbits i ens obliga a descartar altres.Un procés que exigeix canvis, acció i formidables dots de paciència. Temps... Com ens costen les esperes, què poc exercitem la paciència en aquest món agitat en què vivim... Et proposo tractar de recuperar la perseverança, l'espera, l'acceptació. Si no aconsegueixes el que anheles, no desesperis...potser només estiguis tirant arrels... Adaptat per Assumpció Salat www.agape.cat Assumpció Salat i Bertran