QUÈ MOU ALS ÉSSERS HUMANS?

Bàsicament hi ha tres motors, i aquests són:   - La supervivència - El patiment - El desenvolupament de l'art de saber viure.   Com funcionen?   Bé, el primer motor (la supervivència) és el que mou a les persones que encara no han après a tenir compromís amb una funció. Quan no s'ha desenvolupat la capacitat del compromís, la persona treballa per necessitat, perquè li toca (a menys que estigui subsidiat). Si no es mou, no menja. Ara, pot viure també escenaris més forts com seria el cas de que si no marxa  d'un determinat lloc, la seva vida pot estar en perill.   La cerca per afiançar la seva supervivència obliga la persona a enfrontar i superar les limitacions mentals, que per al cas les anomenarem restriccions.   Per què restriccions? Perquè bàsicament li estan restringint la possibilitat d'accedir a una estabilitat econòmica i a un entorn més sa; en el qual l'instint se senti fora de perill i es puguin desenvolupar altres capacitats i habilitats per viure. Si la persona encara està en situació de supervivència, la possibilitat de crear relacions satisfactòries no existeix, així com tampoc la de tenir lleialtat amb els acords. Aquesta persona majorment té una experiència de vida confrontadora; la vida és una guerra, una lluita.   Quan canvia d'experiència aquesta persona? Quan comença a adonar-se que al comprometre's amb una funció, comença a tenir estabilitat econòmica i quan li veu el valor i sentit a les relacions com una font generadora d'estabilitat i creixement, i també es compromet amb elles. És a dir, se surt de la supervivència a través del compromís i la valoració.   El patiment (segon motor) està present en la persona que se sent responsable del seu benestar i del de l'altre;  i  cerca  moltes formes  per alleugerir la vida als altres. El patiment s'origina en els sentiments; especialment el de la bondat i en el creure que totes les persones haurien de ser iguals. Això porta a la persona a fer una quantitat de coses amb les que pensa que deixarà de patir quan els altres també ho facin, fins que es dóna compte que per més que fa no aconsegueix canviar la realitat, és a dir, no aconsegueix que tots siguin iguals, que tots tinguin les mateixes oportunitats i  possibilitats, ni pot acabar amb l'origen del patiment dels altres. Quan la persona accepta això, llavors comença a buscar nova informació amb la qual deixar de patir.   Com veiem, aquests dos primers motors, porten a la persona a buscar noves opcions per abordar la vida, però, després d'haver verificat la inutilitat del mètode emprat per a viure-la, o si cal,  haver arribat a la saturació.   L'últim motor, el de el desenvolupament de l'art i l´ofici de viure. És l'únic motor conscient, és quan la persona ha renunciat a canviar el món i comprèn que el treball consisteix a anar transcendint poc a poc les limitacions que li impedeixen acceptar, respectar i valorar a tots els éssers, comprenent que tot és un resultat del que cada ser humà compren, integra i viu a la seva vida. L'art de saber viure  consisteix a treballar en un mateix de la mateixa manera en què un artista treballa en la seva obra, amb total dedicació i obstinació i sobretot amb la voluntat orientada en un sol propòsit,   El propòsit de comprendre el per què de la realitat, dels fets, de les situacions que planteja la vida,  per acceptar-la i renunciar a lluitar per canviar-la i disposar-se a aprofitar-la. En el desenvolupament de l'art de viure, s'acaba la lluita contra la vida i la necessitat de canviar la realitat externa.     Quin és el motor que et mou?   Assumpció Salat Bertran  Podeu fer arribar els vostres comentaris a :  asalat@copc.cat