|
A vegades la nostra ment entra en
unes maneres de pensar equivocades. El que els hi passa als altres
no depèn de mi, ni és culpa meva.
El tema de la culpa és un tema del que ens costa alliberar-nos, la
portem molt enganxada en les nostres creences i en el nostre
inconscient.
Posem un exemple:
Jo vaig pel carrer i per distracció atropello a algú que està parat
en una cantonada. L'accident el deixa paralitzat, lligat a una
cadira de rodes per a tota la vida.
Va ser una errada meva . Això és real. El que ja és una
interpretació de la meva ment és pensar que jo en tinc la culpa de
la seva invalidesa, que per culpa i causa meva ell ha quedat
paralitzat. Aquest sentiment i pensament pot arribar a ser altament
destructor dins nostre. Cal alliberar-nos de tota mena de culpa.
El que si som és responsables de la nostra errada i haurem
d´assumir les conseqüències que a nivell legal aquesta errada
comporti, ho farem, ho assumirem però el repte estarà en no entrar
en els sentiments de culpa i d’auto càstig cap a nosaltres
mateixos.
Aquella persona no hagués estat en aquesta cantonada si no
necessités d'aquesta experiència. Ell necessitava passar per
l´experiència de ser atropellat. És una idea trencadora, però és
una manera de pensar correcta i que va en consonància amb que som
alumnes de l´escola de la vida i que tot el que ens passa és una
oportunitat per aprendre.
Per tant, aquí tenim un doble aprenentatge. Aprenc jo del meu error
i de tots els maldecaps que a mi em provocarà aquest accident. El
més probable és que m'ompliré de culpa i remordiments que no em
permetran viure en pau.
I aprèn ell ja que s'omplirà d'enuig, desesperació i frustració, i
a més a més farà paper de víctima culpant-me a mi de la seva
desgràcia.
Recordem que en l'univers el culpable no existeix. Existeixen només
experiències perquè aprenguem d'elles. La vida és una escola, i el
que ens passa són sols lliçons per tal de poder aprendre.
Que és el que d'aquesta experiència s'ha d'aprendre?
L'atropellat tindrà la meravellosa oportunitat de desenvolupar la
seva paciència i la seva tolerància. Haurà d'aprendre que aquesta
cadira no li pot impedir a ell ser feliç i gaudir de la vida, fins
i tot sent un invàlid.
I el conductor necessitarà aprendre que tots tenim dret a cometre
errors perquè estem aprenent. Que cada qui fa el millor que pot
encara que s'equivoqui.
Aprendrà que viure amb culpa no li serveix ni a ell ni a l'altre.
Haurà de buscar la manera de perdonar-se i comprendre que la
felicitat no depèn de l'extern, sinó d'un mateix.
La felicitat és un estat interior que ni l'atropellat ni ningú et
pot llevar. Depèn de tu.
Els errors són només això, errors, que estan dissenyats perquè
aprenguem d'ells, tant el que ho comet com el que rep el resultat.
No hi ha una altra manera d'aprendre.
Una bona pel·lícula per revisar és la d'Intocable, pel·lícula
francesa de l'any 2011 .
I us deixo també l'escena del taxi d´un altra pel·lícula: "El
curioso caso de Benjamin Button”.
Assumpció Salat Bertran
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada