Unes paraules I...

LES RELACIONS I LA VIDA EN EL QUART NIVELL DE CONSCIÈNCIA Moltes gràcies a tots els que vàreu poder assistir a la conferència sobre els nivells de consciència a la casa del llibre de Barcelona el dia 18 de juliol. Tot un honor per mi poder tenir davant meu a tants de vosaltres. Moltes, moltes gràcies. En breu al you tube d'Assumpció Salat podreu veure la conferència en vídeo. Us deixo aquí unes idees per diferenciar el nivell de consciència en el que la majoria de nosaltres estem, el tercer, del nivell al que volem i estem aprenent a arribar. En el tercer nivell de consciència: L'amor en aquest nivell de consciència és condicional, això vol dir que jo estimo al altres o a la parella si compleix unes condicions i satisfà les necessitats i expectatives que jo considero ha de satisfer ...i retiro el meu amor sinó ho fa. En aquest nivell em falta confiança per entendre i sentir profundament que tot el que passa és per un major bé meu, i com no confio, necessito controlar, forçar i donar-li forma a la relació per tal que sigui de la manera que jo desitjo que sigui. No confio que la relació sigui per si mateixa el que necessito. A la vegada tinc la necessitat de la possessió, necessito saber que l'altre em pertany. Tinc la falsa creença de que necessito de l'altre per poder ser jo feliç, necessito que hi hagi algú fóra de mi per poder ser jo feliç. Penso que gràcies a la presència de l'altre sóc jo feliç. En el quart nivell de consciència: És dona aquí una nova manera d'estimar sense condicions, que accepta a l'altre tal i com és, encara que no doni satisfacció a les meves necessitats o expectatives jo l'estimo. Estimo a l'altre pel que és, (un ser meravellós i ple de potencialitats) i no intento canviar-lo. En aquest estat no necessito controlar a l'altre, sinó que confio i el deixo ser, confio que tot el que passa a la meva vida és pel meu major bé, una oportunitat per aprendre i ser millor del que sóc, per tant no tinc necessitat de controlar a l'altre. En aquest nivell no necessito de les coses o persones externes per poder ser jo feliç, reconec que sols jo sóc el responsable davant de la meva pròpia realitat, per tant sols sóc jo el creador de la meva pròpia felicitat. En aquest nivell entenc que les relacions de parella o les que siguin no estan allí per fer-me feliç, sinó per ajudar.me a créixer i millorar en consciència. Seguirem.... Assumpció Salat.