UNA PREGUNTA DEL DEIXEBLE AL MESTRE
-
Mestre de debò es pot viure sense patir?
i
el mestre li respon:
- Es pot viure sense patir, i ser feliç
sempre, després que hagis complert amb una sola condició.
i el deixeble li pregunta:
- de quina condició es tracta?
- La condició és que hagis patit prou per comprendre que el patiment no es necessita.
Realment és massa senzill, la idea
és que si jo acceptés totalment
aquelles persones, coses i situacions davant de les quals pateixo, el meu
patiment desapareixeria totalment.
Però la nostra ment es resisteix a
ACCEPTAR, ja que sovint interpreta el fet d’acceptar com a RESIGNACIÓ. I no té
res a veure.
L’Acceptació sorgeix de la comprensió,
d’entendre el per què de les coses i situacions que passen a la vida,
d’entendre i comprendre que tot passa per alguna raó que sovint no entenem,
degut a les nostres limitacions mentals.
El repte del camí de desenvolupament
personal és anar creixent amb informació
de saviesa de vida, cosa que ens anirà portant poc a poc a anar
alliberant-nos del patiment. I la saviesa ens ajudarà també a fer l’ACCIÓ
adequada en cada moment, però sense patir.
Preguntes per reflexionar:
-
Quina diferència hi ha entre
resignació i acceptació?
-
Com puc saber si estic
davant d’un fet de la vida resignat o en estat d’acceptació?
Assumpció Salat i Bertran.
Esperem
els vostres comentaris....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada