Una mirada resilient

Si fem una mirada retrospectiva a la nostra vida veurem com aquesta es van configurant amb els canvis a l’entorn de les circumstàncies que van venint. Una mirada més atenta, ens porta a adonar-nos que no tots els canvis han estat igual: uns els hem sentit com a més madurs i els altres, com a més automàtics.

Si volem saber perquè unes vegades aquests canvis ressonen més en la nostra essència, i perquè d’altres vegades no són més que reaccions simples i amb poca connexió amb un mateix, podem fer-ho coneixent la paraula resiliència.

Es pot definir resiliència com la capacitat d’una persona o grup per superar grans dificultats i créixer a través d’elles de manera positiva. Estarem d’acord que actuar d’aquesta manera en moments de crisis com l’actual, o, a nivell personal, esdevé molt important per encarar els canvis de manera sàvia, adequada i ferma.

Ara bé, cal tenir molt present que no qualsevol canvi el podem catalogar com a resilient. Stefan Vanistendael, autor belga de referència, recorda que la resiliència sempre té, per definició, una dimensió ètica i transcendent, i que connecta amb el nostre veritable ser. Així, no per realitzar canvis que, aparentment, suposen una millora, aquests són resilients. Segons Stephen R. Covey, autor del llibre Els 7 hàbits de la gent altament efectiva, per fer canvis, veritablement resilients, i capaços de transformar-nos des del jo més interior nostre, cal que es donin quatre elements:

1. Autoconsciència
2. Proactivitat
3. No existència de reactivitat
4. Actuació en el cercle d’influències i no de preocupacions

L’autoconsciència és la base per actuar com a un ésser humà lliure, des de l’essència i no des de l’ego. La proactivitat és la manera d’actuar lligada a l’autoconsciència. Una persona proactiva és aquella amb capacitat de decidir sobre la seva vida sense culpar a les circumstàncies, existents del seu comportament o situació.

En canvi, la reactivitat és la manera d’actuar davant una situació hostil que no es considera resilient. Una persona actua de manera reactiva davant d’una situació no desitjada quan es posiciona amb preocupació i amb continua queixa. Pensa que sempre és responsabilitat de l’altre canviar la situació i culpabilitza de tot el que li passa als altres.

Per últim, una persona resilient resol les seves preocupacions en aquell àmbit on té el control real. Mira de resoldre allò que li preocupa allà on té més poder de decisió. En canvi una persona no resilient posa el focus d’atenció en allò que es situa fora del seu radi d’acció: les febleses dels altres, els problemes de l’entorn, i les circumstàncies sobre les quals no tenen cap mena de control. Per contra, en aquells aspectes en què si podrien tenir domini, hi mostra deixadesa.

Per tant, assolir un major nivell d’autoconsciència implica deixar enrere conductes reactives que ens situen en la no responsabilitat i en deixar en els demés el control de la vida. També comporta prendre les rendes de la proactivitat i fer el cercle d’influències cada cop més ampli. Situar-te en aquests paràmetres permet pensar que en moments de dificultat, les respostes que fem seran resilients i transformadores de la nostra realitat, sent fidels al nostre veritable jo.

Helena Ferrer Prat

Llicenciada en dret