Historia per pensar...
Un dia, Alexandre va entrar a casa seva donant puntades al terra i cridant molt molest. El seu pare el va cridar i el nen el va seguir dient de manera irritada:
- Pare, et juro que tinc molta ràbia! Pere no hauria d’haver fet el que va fer amb mi. Per això li desitjo tot el mal del món. Tinc ganes de matar-lo!!!!
El seu pare, un home simple, però ple de saviesa, escoltava amb calma el fill que continuava dient:
Imagina`t, que el ruc d’en Pere em va humiliar davant els meus amics. No accepto això!. M’agradaria que ell emmalaltís perquè no pogués anar mai més a l’escola.
El pare va continuar escoltant i es va dirigir cap a una cantonada del garatge de la casa, on va prendre un sac ple de carbó que el va portar dins el final del jardí i li va proposar:
- Veus aquella camisa blanca que està a l’estenedor? Fes-te a la idea que és en Pere i cada tros de carbó que hi ha en aquesta bossa és un mal pensament que va dirigit al Pere. Llança-li tot el carbó que hi ha al sac, fins l’últim tros. Desprès jo tornaré per veure com queda.
El nen ho va prendre com a un joc i va començar a llançar els carbons, però l’estenedor estava lluny, pocs d’ells van encertar la camisa.
Quan el pare va tornar, li va preguntar:
- Fill, com et sents? - Cansat, però content. He encertat alguns trossos de carbó a la camisa.
El pare va prendre el nen de la mà i li va dir:
- Vine amb mi. Vull ensenyar-te una cosa.
El va col·locar davant d’un mirall que li va permetre veure tot el seu cos... Quin ensurt!. Estava tot negre i només se li veien les dents i els ulls. En aquest moment el pare li va dir:
- Fill, com has pogut observar la camisa ha quedat una mica bruta però no és comparable amb com has quedat tu de brut. El mal que desitgem als altres ens ve retornat i multiplicat. Per més que vulguem o podem pertorbar la vida d’alguna persona amb els nostres pensaments, els residus i la brutícia sempre queden en nosaltres mateixos.
"Si ets pacient en un moment d’ira, escaparàs a cent dies de tristesa”
Proverbi xinès
Veniu a gaudir de noves tècniques de meditació. On practiquem molt la quietud i el silenci. El silenci parla i ens ajuda a ser més conscients de qui som realment!!!
Meditació. De 11h a 12h. (Aportació 3 euros)
Meditació. De 11h a 12h. (Aportació 3 euros)
Taller vivencial “ Adonar-se”. Basat en les tècniques de la Gestalt per arribar a l’experiència de la Presència.
(Aportació 35 Euros)
Parlarem de la capacitat que té cada ser humà per adonar-se del que està succeint dins seu i en el món que ho envolta.
El posar-se en contacte amb un mateix i adonar-se del que realment un sent i desitja és el primer pas per aconseguir el que volem i tenir una vida més plena.
Et proposo la vivència a través de l'experiència i poder arribar a adonar-te de les teves necessitats i atendre-les, On està el limiti ?
Adonar-se’n de si mateix, es a dir, de la zona interna, que comprèn tots aquells esdeveniments que succeeixen dins d’un: sensacions, sentiments i emocions. En aquest moment sento la pressió del meu dit índex, gran i polze sobre el meu llapis a l’escriure; sento que deixo el pes del meu cos sobre el meu colze esquerra, sento el meu cor bategar, sento la meva respiració agitada....
Adonar-se’n del món exterior o zona externa, que inclou, tot el que està fora, més enllà de la meva pell. Es relaciona amb els sentits; el que sento, veig, toco i oloro. És allò obvi el que es presenta davant nostre. En aquest moment veig el meu llapis passant sobre el paper formant una paraula, sento els cotxes passant per l’avinguda, oloro el perfum d’un jove que passa pel meu costat, sento els cotxes passant per l’avinguda, oloro el perfum d’una jove que passa pel meu costat, essent el saber d’una fruita en la meva boca.
Adonar-se’n de la zona intermèdia o zona de la fantasia, que abasta totes les activitats mentals: pensar, endevinar, imaginar, planificar, recordar, anticipar. En la gestalt tot és irrealitat, fantasia. Encara no és el dia de demà i no puc saber ni dir res sobre això. Tot està en la meva imaginació; és pura i simple especulació, i el més saludable és assumir-lo com a tal.
A través de la GESTALT farem dinàmiques vivencials per arribar a l'experiència d'aquest adonar-se’n.
M Carmen Vázquez . Terapeuta Gestalt
Preu del taller : 35€.
- Dia 20 de Juny. Cal inscripció: info@agape.cat
Cinefòrum: Cerezos en flor. De 19:30h a 21:30h (Aportació 5€)
'Cerezos en flor' es la última pel·lícula de Doris Dörrie (Hannover, 1955), una cineasta y escriptora bastant especial i amb freqüència genial, que té la virtut de mostrar aquelles coses petites que ens reconcilien amb la vida i amb la mort, m’entres adverteix que sense elles la vida i la mort es converteixen en inferns.
Només Trudi sap que Rudi, el seu marit, pateix una malaltia terminal. En les seves mans està dir-li o no. El metge
suggereix que facin alguna cosa junts, alguna cosa que desitjaven fer
fa molt de temps… Trudi decideix no explicar-li al seu marit
la gravetat de la seva malaltia y seguir els consells del metge. Va convèncer a Rudi perquè vagin a visitar els seus fills i néts a Berlín... Però quan arriben allà, s’adonen que els seus fills estan totalment bolcats en les seves pròpies vides i no tenen temps per a ells. I de sobte,
Trudi mor. Rudi està desesperat i no sap el que fer. Mitjançant una amiga de la seva filla se assabenta que l’amor que sentia Trudi per ell li havia apartat de la vida que ella hagués
volgut portar. Comença a veure-la amb una mirada nova i promet compensar-la per haver desperdiciat la seva vida. Així que s’embarca en un últim viatge que li portarà a
Tokio, que celebra el festival dels cirerers en flor, un cant a la bellesa, la transitorietat i al nous començaments...
Grup d’autoajuda I d’acompanyament al dol. De 18h a 20h
(Gratuïta)
Properes activitats:
GRUP DE CREIXEMENT PERSONAL.
Impartir per Assumpció Salat. Psicòloga i M. Carmen Vázquez. Terapeuta Gestalt.
La participació en un grup de creixement personal, estimula la consciencia i ens ajuda a millorar l´expressivitat emocional i corporal dels nostres sentiments més reals. Ens ajuda a afrontar i a resoldre aquells temes o dificultats que ens generen conflicte i ens condueix cap a canvis positius. Tot això en un clima de confiança , amb activitats vivencials i lúdiques. Et proposem participar en un grup de Creixement Personal.
Què és?
El Creixement Personal ens ensenya a gestionar les nostres emocions, sentiments, pensaments i accions de manera que puguem tenir una existència més sana i satisfactòria.
Aprendràs que el canvi i el dolor formen part de la vida, però el sofriment es opcional i com el podem superar.
Aprendràs que l´ experiència no és el que et passa, si no lo que tu fas amb el que et passa.
¿Per què serveix?
Per aportar consciència a la pròpia persona i descobrir el nostre caràcter. Vivim en societat,
per tant al no estar sols en aquest món, es important fer-nos conscients de com ens relacionem, adonar-nos de com ens sentim, si estem oberts i plens en una relació i adonar-nos
a la vegada dels nostres bloquejos i de com a vegades no sabem ser autèntics. En el curs aprendrem a conèixer-nos i a conèixer als altres, i entendrem per què ens relacionem
d´una manera i no d’un altra més eficaç.
Et proposem participar en un grup de Creixement Personal.
Modalitat: Quinzenal
Dates: 26 de setembre- 10 i 24 de octubre- 14 y 28 de novembre i 12 de desembre
Dilluns de 19,30 a 21,30h
Preu 40 € al mes ( setembre i desembre compten com un mes o bé es pot pagar 20€ cada mes).
CENTRE DE SALUT, PSICOLOGIA I FORMACIÓ HUMANA
La ment existeix en un estat de “mai tenir prou”, amb la qual cosa sempre ambiciona a més. Quan t’identifiques amb la ment, t’avorreixes i t’inquietes fàcilment. L’avorriment significa que la ment té gana de nous estímuls, de més aliment pel pensament, i que la seva gana no està sent satisfeta.
Quan estàs avorrit, pots satisfer a “l’home mental” llegint una revista, fent una trucada telefònica, posant el televisor, navegant per Internet, anant de compres o –y això és bastant comú- transferint al cos la sensació mental de carència i la necessitat de voler sempre alguna cosa més, i satisfent-les breument ingerint més menjar.
O pots sentir-te avorrit i inquiet i observar la sensació d’estar avorrit i inquiet. A mesura que vagis assabentant-te d’aquestes sensacions, començarà a sorgir algun espai de sensació i quietud. Al principi tant sols n’hi haurà una mica, però, conforme creixi la sensació d’espai intern, l’avorriment començarà a disminuir en intensitat i significat. De manera que inclús l’avorriment et pot ensenyar qui ets i qui no ets.Descobreixes que ser “una persona avorrida” no és la teva identitat essencial. L’avorriment, simplement, és un moviment intern de l’energia condicionada. Tampoc ets una persona enfadada, trista o temorosa. L’avorriment, l’enfado, la tristesa o la por no són “teus”, no són personals. Són estats de la ment humana. Venen i van.
E. TOLLE. Llibre El silencio habla
