LA QUEIXA I L'ART DE SABER VIURE

T'adones quan et queixes ?    Quan et poses gemegaire, negatiu, colèric i rabiós, quan estàs amb l'energia baixeta, estàs conscient de tu mateix en aquest moment i des d'on estàs reaccionant?  Ens queixem quan tenim una creença de que les coses haurien de ser així o d’una altra manera. “Així hauria de ser",  és un paràmetre superior amb el qual et mesures, i des del qual jutges les coses que et passen.   No obstant això, tens l'energia exacta per a queixar-te, però no la suficient per a tu canviar. Aquesta mateixa energia amb la qual et queixes no és suficient per a atrevir-te a fer el canvi, no té l'impuls suficient per a arribar a aquest mateix estàndard, a aquest ideal, a aquest objectiu. Llavors, és més senzill queixar-te què assumir el canvi necessari a la teva consciència, a les teves creences o en els teus actes.  És més fàcil queixar-se de les xacres de la teva salut que fer dieta i exercici. És més fàcil queixar-se de la parella i fills, que asseure's a parlar harmònicament i prendre acords. És més fàcil queixar-se, que acceptar la realitat i comprometre's amb la teva funció, amb allò que la vida i les circumstàncies t’empenyen a fer. És més fàcil queixar-se, que organitzar la teva vida i prendre decisions transcendentals. Tot canvi implica un esforç, tota transformació implica un treball conscient i dedicat. Arribar a un estàndard superior no és automàtic, demanda la sortida de la teva zona de confort, i fer més coses d'una millor manera. Llavors per què no canvies? Si és el millor per a tu. Què hauria de fer-te la vida perquè canviïs? Com hauria d'empènyer-te perquè t'atreveixis a fer aquest canvi i evolució en la teva consciència ? La resposta està en les pors, en la ignorància, en la mandra, i en el sistema de creences i limitacions. En les teves inclinacions, en la teva resistència al canvi, en la cerca de només un alleujament temporal, en una possible "addicció al patiment". A paralitzar-te a pensar i repensar i repensar en lloc de llançar-te a decidir ja. L'excés d'anàlisi causa paràlisi. Tingues present que si no fas el canvi, la lliçó se't repetirà, perquè el propòsit de la vida és evolucionar, créixer, canviar, millorar, madurar i transformar-te, per a aprendre a estimar, a servir incondicionalment, a ser feliç per tu mateix, i a tenir una pau impertorbable.   Decideix créixer, decideix evolucionar conscientment, decideix transformar-te en la teva millor versió. Reuneix els elements necessaris, mostra curiositat i investiga, cerca la informació necessària perquè aprenguis per flux harmònic, i enfoca tota la teva energia en una nova manera de pensar, una nova actitud cap a la vida i cap als altres, cap a la creació de nous hàbits i comportaments, més conscients, pacífics i harmoniosos.  Deixa enrere la queixa i gaudeix l'experiència d'aprendre, i desenvolupa l'art de perfeccionar-te de manera conscient i dedicant temps a fer-ho. A això se'n diu "L'art de Viure".   Assumpció Salat