Un
aiguader de l'Índia només tenia dos grans atuells que penjaven als
extrems d'un pal que duia sobre les espatlles. Una tenia diverses
esquerdes per les quals s'escapava l'aigua, de manera que al final del
camí només en conservava la meitat, mentre que l'altra estava perfecta
i mantenia intacte el seu contingut. Això succeïa diàriament. El atuell
sense esquerdes estava molt orgullós dels seus èxits doncs se sabia
idònia per als fins per als que va ser creada. Però el pobre atuell
esquerdat estava avergonyida de la seva pròpia imperfecció i de no
poder complir correctament la seva comesa, així que al cap de dos anys
li va dir a l'aiguader:
- Estic
avergonyida i em vull disculpar amb tu perquè a causa de les meves
esquerdes només obtens la meitat del valor que hauries de rebre per la
teva feina.
L'aiguader
li va contestar: quan tornem a casa vull que notis les bellíssimes
flors que creixen al llarg del camí.
Així
ho va fer la gerra i, en efecte, va veure moltíssimes flors belles al
llarg del camí, però va continuar sentint-se apenada perquè al final
només guardava dins seu la meitat de l'aigua del principi.
L'aiguader
li va dir llavors: T'has adonat que les flors només creixen al teu
costat del camí? Vaig voler treure el costat positiu de les teves
esquerdes i vaig sembrar llavors de flors. Cada dia les has regat i
durant dos anys jo les he pogut recollir. Si no fossis exactament com
ets, amb la teva capacitat i les teves limitacions, no hagués estat
possible crear aquesta bellesa. Tots som atuells esquerdats per algun
lloc, però sempre hi ha la possibilitat d'aprofitar les esquerdes per
obtenir bons resultats.
Comentari
Sovint som
nosaltres les tinatges esquerdades i això ens fa cometre errades,
i altres vegades son els altres els que manifesten les seves
esquerdes o errades; que bonic saber veure tot això com a quelcom
necessari i adequat pel desenvolupament i millora de tots plegats.
Sovint les
nostres errades ajuden als altres a millorar en paciència , en
acceptació, en comprensió i altres vegades son les errades dels altres
les que ens ajuden a nosaltres a també fer-ho.
Assumpció
Salat
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada