Un cop, a un home afortunat, se li va aparèixer un geni que
li va oferir la possibilitat de concedir-li tres desitjos.
Li va dir: «Pensa-t'ho bé, perquè
es compliran… Després no tornaré a concedir-te res més».
Ple de goig, l'home va fer la seva primera petició sense
pensar-s'ho dues vegades. Va demanar que morís la seva dona per poder
casar-se amb una de millor. I la seva petició va ser immediatament atesa.
Però quan els amics i els familiars es van reunir per al
funeral, i van començar a recordar les bones qualitats de la seva esposa
difunta, l'home es va adonar que s'havia precipitat. Ara reconeixia que
havia estat absolutament cec davant de les virtuts de la seva dona.
Potser ja no seria possible
trobar una dona tan bona com aquella, va pensar. De manera que va demanar
al geni que tornés la vida a la seva dona difunta.
Ara només li quedava una petició per fer. Estava decidit a
no cometre un nou error, perquè aquesta vegada no tindria cap possibilitat
de poder esmenar-la.
Es va dedicar a demanar consell
als altres. Alguns dels seus amics li van aconsellar que demanés la
immortalitat. Però, tal com li van fer veure d'altres, de què servia la
immortalitat si no tenia salut? I que servia la salut si no tenia diners? I
que servien els diners si no tenia amics?
Passava el temps i no era capaç de determinar què era el que
havia de demanar: vida, salut, riqueses, poder, amor…? Al final va suplicar
al geni: «Si us plau, aconsella'm sobre què he de demanar». El geni va
riure en veure la situació de desesperació del pobre home i li va dir:
“Demana ser capaç d'entendre tot
el que t'ofereix la vida, sigui el que sigui, i d'acontentar-te amb això”.
Extret del llibre " Namasté. Una actitud davant la
vida" d'Assumpció Salat
|
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada