BUTLLETÍ DESEMBRE 2019

Unes paraules...

Alícia -Però tu m'estimes? - va preguntar Alícia. -No, no t'estimo! - va respondre el Conill Blanc. Alícia va arrugar el front i va començar a fregar-se les mans, com feia sempre quan se sentia ferida. Ho veus? - Va dir el Conill Blanc. Ara t'estaràs preguntant què et fa tan imperfecta, què has fet malament perquè no aconsegueixi estimar-te a el menys una mica. I és per això mateix que no puc estimar-te. No sempre t’estimaran Alícia, hi haurà dies en els quals estaran cansats, enfadats amb la vida, amb el cap als núvols i et faran mal. Perquè la gent és així, sempre acaba trepitjant els sentiments dels altres, de vegades per distracció, incomprensions o conflictes amb si mateixos. I si no t'estimes almenys una mica, si no crees una cuirassa d'amor propi i felicitat al voltant del teu cor, els febles dards de la gent es faran letals i et destruiran. El primer cop que et vaig veure vaig fer un pacte amb mi mateix: "Evitaré estimar-te fins que no hagis après a estimar-te a tu mateixa!". Per això, Alícia, no, no t'estimo. " Lewis Carroll   Assumpció Salat i Bertran