Us volia explicar que fa dies vaig provar de fer el Namasté amb els meus
fills. Estaven molt barallats entre ells, plorant molt. S’havien pegat i tot i
es culpaven l’un a l’altre d’haver “començat”.
Vaig veure que cap dels dos no cediria i vaig proposar-los de fer el
Namasté (en diem “enviar llum blanca”). Els vaig explicar que era una cosa que
feia jo quan estava enfadada per desenfadar-me, i que m’ho havien ensenyat en
un curs.
L’Oriol, el gran de 5 anys, s’hi va negar en rodó, però el Daniel que
és el petit i té 3 anys finalment va acceptar fer-ho amb mi (amb el seu germà
no volia). Varem fer el Namasté i al cap de poca estona, em mira somrient i em
diu “mama, ja no estic enfadat”. Li vaig explicar que l’Oriol encara
estava molt enfadat, i li vaig proposar que li demanés perdó i li fes un petó
perquè es desenfadés, i així ho va fer.
A l’Oriol se li va anar passant el disgust, però al cap de més d’una hora,
quan es va dormir, encara li va tornar a venir la respiració “singlotada” de
quan acabes de plorar desesperadament!
El Daniel també estava nerviós, però era perquè li tocava anar a piscina el
dia següent. Acaba de començar P3 i li està constant una mica, sobretot la piscina
l’angoixava i plorava dient que no hi volia anar i que la monitora no li
agradava.
Cada dimarts a la nit teníem “guerres” i disgustos perquè no volia dormir i
dimecres al matí perquè no volia anar a piscina. Fins hi tot a l’escola abans
d’anar a piscina plorava (és molt estrany en ell). Li vaig proposar fer
el Namasté amb la monitora i amb la piscina. El vàrem fer, i “quan se li va
apagar el llum” (tal com diu ell) es va quedar dormit al moment.
Des de llavors, ho fem cada dimarts, i dorm com un àngel. Però a més, quan
li ha passat alguna cosa a l’escola o amb algun amic, ell mateix em demana fer el
llum blanc, amb el cole, amb els amics, amb el cosí... Ara l’Oriol també
ho ha provat algun dia amb el seu germà, quan l’atabala...
També estem fent programació mental amb el Daniel per veure si s’aguanta el
pipi a la nit i li podem treure el bolquer. De moment no aguanta del tot
però ha millorat.
Al Daniel li faig dir “aniré al cole i a la piscina molt content”...i és
automàtic.
El més sorprenent, és que un dia em vaig descuidar de fer-li dir al Daniel m’aguantaré el pipi a la nit i em podré treure el bolquer”...i quan hi vaig caure li vaig dir al meu home que m’havia descuidat de fer-li dir. I ell, que a vegades es “riu” una mica dels “meus cursos”, em va contestar: “ho ha dit amb mi”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada