• Dia 8 de Gener
- Meditació. De 11h a 12h. (Gratuïta).
• Dia 10 de Gener
- Tertúlia i meditació sobre la dificultat d´afrontar els canvis de 19:30h a 20:30h. A càrrec de Montserrat Cosials (Gratuïta).
En aquesta trobada veurem un curt vídeo sobre el llibre “ Qui s´ha endut el meu formatge” i reflexionarem sobre la dificultat que suposa afrontar els canvis, molt adequat en aquests moments de canvis i crisis. Acabarem amb una meditació guiada sobre el tema.
• Dia 13 de Gener
- Conferència “ Del sofriment a la pau i l’èxit ” De 19:30h a 20:30h. A càrrec d´Assumpció Salat (Gratuïta).
En aquesta conferència aprendrem a veure com tot el que vivim en el nostre mon exterior té molt a veure a tot el que portem dins el nostre món interior, aprendrem eines de com millorar i fer els canvis pertinents per aconseguir allò que anhelem, la Pau i el benestar exterior. Entendrem per que les situacions externes són com són i aprendrem eines per sortir d´elles.
• Dia 17 de Gener
- Tertúlia i meditació sobre Greg Braden de 19:30h a 20:30h. A càrrec de Montserrat Cosials (Gratuïta).
En aquesta trobada parlarem sobre aquest autor que ens parla de la ciència dels miracles, gràcies a les seves investigacions ens ajuda a entendre com funcionen les afirmacions i al visualització. Acabarem amb una meditació guiada sobre el tema.
• Dia 19 de Gener
- Meditació. De 19:30 a 20:30h. (Gratuïta).
• Dia 26 de gener
- Cinefòrum. “Más allá de la luz”. De 19:30h a 21:00h.
Preu: 5 €.
HIM: Más Allá de la Luz és una pel•lícula mexicana basada en fets reals que tracta sobre l’infinit potencial de l’esser humà, els miracles des de la òptica de la ciència, la sanació i el poder de l’amor.
La historia gira entorn a Nathan, un jove científic mexicà expert en biologia cel•lular, reservat, enamorat en silenci d’una companya, dedicat a treballar i a ocupar-se d’una mare amb discapacitat. La seva vida canviarà totalment quan conegui a un personatge amb capacitats sobrenaturals. Descobrirà un món de sanacions miraculoses, més enllà dels sentits físics, i començarà a desenvolupar una nova ciència.
No obstant, el transfons verídic d’aquesta pel•lícula és la vida i obres de l’humanista francès René Mey, on en la seva bibliografia destaca que des de ben petit tenia records de la seva vida anterior. Pot veure i sentir la presencia de éssers de llum que sempre l’acompanyen, i té capacitats de vidència i sanació que va adquirir mitjançant una meditació continuada de 8 anys sense menjar, dormir o beure.
Recomanem portar una llimona per fer una prova en la sessió de projecció de la pel•lícula, ens sorprendrà i ens omplirà de bones sensacions. Un nodriment excepcional. No us la perdeu.
• Dia 27 de Gener
- Meditació. De 19:30 a 20:30h. (Gratuïta). Iniciem aquest mes de gener una nova sessió de meditació- visualització guiada, que es farà el darrer dijous de cada mes.
ARTICLE
No aconsegueixes fer el treball que tu voldries fer? o bé, no tens un lloc de treball?
En aquest moments , en la situació actual en la que estem vivint, aquest és un pregunta interessant a fer-se, una pregunta que ens pot ajudar a desenvolupar la nostra consciencia i a veure les situacions externes sota un altra perspectiva.
El més fàcil quan ens trobem en una situació de manca de feina, o bé en una feina que no ens agrada, es sentir-nos víctimes, queixar-nos, buscar algú a qui donar les culpes del que ens passa, en definitiva posar resistència al que està passant, sentir-nos tristos, sentir-nos angoixats, sentir-nos preocupats, sentir que la sort no ens acompanya i totes aquestes actituds són les que més contribueixen a que el problema continuï persistint i a que no el puguem resoldre. Estem en aquests moments situats en una posició de RESISTÈNCIA davant de la realitat externa, i com ja hem sentit moltes vegades tot allò al que ens resistim persisteix. Aquestes actituds negatives també mostren que ens estem movent en un nivell mental baix, un nivell mental reactiu, un nivell mental de baixa autoconsciència.
Davant d’aquestes situacions i seguint amb la reactivitat mental, el que fem molt sovint es també generalitzar i justificar-nos en el sentit que el que ens està passant li està passant a molta altra gent, que no som els únics, és a dir , veiem les situacions externes per les que passen els altres com una justificació del que ens passa a nosaltres. Això ens dona encara més arguments per seguir queixant-nos i per seguir donant la culpa a la crisi econòmica, a que hi ha algú que no valora les nostres capacitats, a creure i pensar que ho faríem molt millor nosaltres si féssim aquell treball o feina al que de moment no podem accedir, o potser a la inversa, pensar que nosaltres no podríem fer mai el que altres si fan.
Si el nostre problema és la manca de feina ho justifiquem dient que hi ha molts aturats que busquen feina, per tant acabem creient que no hi ha prou feina per a tothom.
Mirem això amb un altra òptica amb l’òptica de l’autoconsciència .
Quan ens trobem amb una situació com aquesta el primer pas es veure aquest problema com el nostre problema, la nostra situació i no comparar-nos amb els altres ni buscar justificacions amb l’entorn tal i com hem assenyalat. El problema o millor dit el repte el tinc jo i l´he de resoldre jo.
Per tant en aquesta situació he d´ acceptar que estic sense feina o bé que estic fent una feina que no em satisfà i per tant això pot provocar que no disposi d’uns determinats recursos econòmics, llavors, primer que tot, ho accepto, però ho accepto com una situació de vida, com una situació neutra, no com una situació negativa, ja que si la jutjo com a negativa em començo a carregar de nou amb sentiments de por, de preocupació , de ràbia, etc i això com ja sabem no ens ajuda, ni ens ajudarà gens a sortir d’aquesta realitat.
Seguidament el que hauré de fer és adaptar-me i adaptar-me vol dir, potser baixar el meu nivell de vida, deixar de pagar aquelles coses que no puc pagar, deixar de viure en una casa en la que no puc viure, adaptar-me, aquesta és un altra de les claus per la resolució del meu malestar o sofriment. Adaptar-me amb confiança, amb alegria, sabent que és el millor que puc fer i el millor que em pot passar, no queixant-me.
Gràcies a aquesta adaptació també m’adaptaré al que la vida em presenti, potser em presenta un treball o una oportunitat de treballar que em fa por, que crec que no la puc fer, que no estic preparat per fer-la, el que he de vèncer en aquestes situacions és la por , i sense por llençar-me a fer allò que la vida m’ofereix.
O bé potser en el cas d’estar sense feina, pot passar que la vida m’ofereix fer alguna cosa que crec que és inferior o no és el que jo voldria fer, llavors també he de superar el meu orgull i adaptar-me fluir i fer allò que la vida em presenta encara que no sigui el que a mi m’agradaria fer.
I tot això ho hem d´anar fent sense queixa, sense buscar culpables, sense enfadar-me amb ningú, mantenint la meva ment lluny de la queixa i fluint amb el que la vida em presenta I amb la confiança de que és el millor per a mi i aquest potser és l´aspecte més difícil d’aconseguir , el no queixar-se i a la vegada confiar.
És per tant molt important que durant tot aquest procés la meva ment estigui el màxim de temps connectada amb pensaments positius, amb pensaments de confiança amb mi i amb la vida i les seves realitats canviants, seria bo que em repetís una i altra vegada frases com:
- Sóc un ser ple de potencialitats que poso de manifest en un treball adequat per a mi,
- Confio en que la vida em presenta el treball que més i millor s’adapti a les meves aptituds.
- Cada dia em sento millor i millor en tots els aspectes.
- Confio i sé que està passant el millor que em pot passar i que ve a mi la feina o la tasca més adequada a les meves potencialitats.
- Confio, sé que tot està bé i té algun sentit, que si ara no veig, veuré més endavant.
Posem un exemple extret d´unes paraules de Gerardo Shmedling:
En una ocasió una psicòloga li va dir: “Porto dos anys sense poder treballar”, i ell li va preguntar “¿Tu no aconsegueixes treball o bé no aconsegueixes el treball que vols?”...“Es que jo vaig estudiar psicologia... i voldria una feina relacionada amb els meus estudis”,..
Aquí es on podem veure l’errada de la persona, el creure que ha de treballar com a psicòloga, si la vida i l’entorn, no li ofereix o no li facilita. La clau com hem dit és la no resistència, un no s’ha de resistir, ha de fluir amb allò li proposin o el que la vida li presenti.
Al cap de poc temps li van oferir un treball i el va acceptar, no tenia res a veure amb la psicologia, el va acceptar per que era un treball, el treball de moment se li oferia. En aquest lloc de treball simplement havia de controlar les entrades i sortides del personal, era com una supervisora dels horaris laborals en una fàbrica, res més. Al cap de poc temps d’estar en la feina un dels empleats es posa a conversar amb ella , ple de preocupació , poc a poc li comença a explicar el seu problema, com ella era psicòloga li va donar una orientació. Aquesta orientació li va servir a la persona i és clar ho va comentar a altres companys de feina i així poc a poc més persones anaven a consultar amb la noia de la recepció, òbviament això no li reportava a ella cap ingrés de més ( ara bé, ella no es queixava per això) ... llavors al cap d´un temps la psicòloga de l’empresa va renunciar al seu lloc de treball i com el Gerent ja havia vist les capacitats de la recepcionista , no va haver de fer cap mena de selecció de personal...
Ara, quan la nostra ment s’omple de supèrbia i diem jo sóc un professional, i a més a més tinc experiència, tinc una formació, uns estudis, com he d’acceptar un treball de recepcionista??? Aqui es on ens equivoquem...
O bé un altre exemple a una persona li ofereixen un treball i que li fa por, que li suposa un repte, li suposa tenir que superar unes pors personals el fet de fer-ho, si la vida li està oferint, és una oportunitat meravellosa, potser si que tindrà por al principi, però superar aquestes pors, deixar-se ajudar i confiar en que es sortirà i podrà tirar endavant amb el que li proposen és la clau de l’èxit. Pot passar que al fer allò que li proposen falli o s´equivoqui, però no ho ha de veure això com un fracàs, sinó com una meravellosa oportunitat per aprendre. Un no és culpable per equivocar-se, no és culpable per cometre errades, tot forma part del procés d’aprenentatge, el problema són les nostres pors, quan tenim por a equivocar-nos a fallar o bé a ser corregits per un altre o per uns altres i llavors el que fem es queixar-nos, justificar-nos i no fer el que les oportunitats ens presenten. No confiem en nosaltres, ni en les possibilitats que tenim d´apendre , de despertar potencialitats, i això fa que moltes vegades diem no als reptes que la vida ens presenta, i amb això és clar perdem també oportunitats de feina o de feines diferents i més enriquidores per a nosaltres.
I podem seguir.....
Assumpció Salat
Si algun aspecte de l’article no el veus clar o en penses un altra cosa, et proposo i et convido a venir a la conferencia que farem el dia …… de gener sobre aquest tema:
De la queixa i el sofriment a la pau i al èxit de 19:30h a 21 h.
Conferència impartida per Assumpció Salat.
