|
A vegades els alumnes dels nostres cursos ens fan arribar
relats tant inspiradors com aquest.
La frase és:
No t’ho creguis , observa, comprova, verifica en la teva vida i en el teu
cos.
LA HISTORIA DEL MEU MARIT (JM)
Vagi pel davant de què el JM ha estat sempre incrèdul i molt crític cap
al tema de la programació mental, la força de la ment o els cursos de
l’art de viure.
Un dia el JM, va dir-me que tenia una molèstia a la cama, que se li va
anar agreujant en una setmana. Va anar al metge i de seguida li van dir
que no era muscular sinó vascular. Li van fer proves urgents i li van
diagnosticar un coàgul a l’arteria; a l’alçada d’una mica per sota del
genoll dret. Que s’havia d’operar urgent però que no era res important.
Van explicar la tècnica i era senzill (una hora i mitja de quiròfan em
van dir). Ell va preguntar: m’hauran de tallar la cama? I els metges es
van riure de l’ocurrència.
En 4/5 dies el van operar i a quiròfan, encara els metges no saben els
motius, tot es va complicar i el canvi en aquests pocs dies de la
situació de la cama fou brutal. L’operació va durar més de 5 hores. En
acabar em van cridar i em van informar de què “no havien pogut fer res
més per ell” i que estava a semi-crític amb la cama en “risc”. Que
deixaven, perquè era divendres, durant tot el cap de setmana un quiròfan
preparat perquè al mínim canvi, tallessin la cama.
Jo em vaig venir avall; al meu pare ja li havien tallat la mateixa cama i
pel mateix lloc per un tema de diabetis i jo sabia perfectament la
qualitat de vida que quedava, i vaig necessitar ajuda mèdica.
Al cap d’unes hores el van pujar a planta i el vàrem poder veure’l. Només
entrar a l’habitació, i en veure la família, es va posar a plorar
desconsoladament. Jo vaig fer fora tothom (fills, germana,...) i quan vàrem
estar sols li vaig dir que si els metges no pensessin en què hi hagués
alguna possibilitat ja li hagueren tallat quan estava anestesiat i que
per tant i com que les 48 hores següents eren crucials, que si li
semblava fes una “Programació mental” i que s’anés repetint com un mantra
que salvaria la cama i que se li estava curant. I en plena desesperació,
ho va fer, incessantment, constantment.
Al cap de 4 dies, els metges van donar-li la notícia de què havia salvat
la cama, encara que amb algunes limitacions (no pot córrer). No pot
córrer més de 50 metres, però camina per prescripció mèdica 12/14 km al
dia, esquia, neda, condueix i fa una vida absolutament normal.
A més va tenir una complicació a quiròfan i és que el van haver de
sondar-lo ràpid quan es va complicar l’operació i van provocar que la
bufeta es col·lapsés i deixés de funcionar. Va estar 3 mesos amb diverses
infeccions d’orina i sondat. Cada cop que li treien la sonda, com que no
orinava, li havien de tornar a posar.
Tant Puigvert, com la clínica Quiron, van deshauciar-lo i li van dir que
aniria sondat de per vida. Que es sondaria ell, dos o tres vegades al dia
i ens van ensenyar com.
Ell es va capficar de què no aniria sondat i va fer una segona
programació mental; un dia ho va provar i Eureka!!!! I fins avui.
Em diu que va fent la programació mental de recordatori.
|
