15 de jul. 2020

Bon Estiu!!!!
 
 LES LLEIS DE LA VIDA

Sovint a les nostres vides ens passen coses, canvis, fets i situacions que no entenem per quina raó es produeixen. Tenim la tendència a atribuir-ho a la bona o mala sort i a l'atzar.

Recordo una vegada que un familiar meu davant d'una malaltia greu verbalitzava:
- " Mira m'ha tocat a mi, aquesta vegada, no saps mai a qui li pot tocar... "
Aquesta mena de pensaments, sens dubte, ens situen en una posició de víctimes d'un atzar inescrutable del qual no ens en podem escapar.

I si les coses fossin diferents ?
I si hi hagués uns motius, unes raons per les quals ens passa el que ens passa?
Aquesta és una bona pregunta que ens situa en una perspectiva completament diferent, és una pregunta que ens converteix en investigadors, en buscadors del per què de les coses.

I si enlloc d'un atzar hi hagués una causació que no entenem i que hem d'aprendre a descobrir?

En els meus anys, més de 25, dedicats a la investigació, a l'estudi del comportament humà i del funcionament de la vida he anat trobant respostes; respostes que em fan pensar en unes lleis i en un ordre, que quan el comencem a conèixer i entendre provoca en nosaltres un canvi brutal . Un canvi interior, un canvi en la nostra manera d'interpretar la vida i els fets, un canvi que ens permet començar a FLUIR amb la vida i no seguir en el camí errat de la lluita i l'oposició al que és.

Avui en dia hi ha tot un seguit d'autors que ens parlen de la causació descendent. La causació descendent és una interpretació totalment oposada de la vida i dels fets a la que ens van ensenyar a l'escola.

A l'escola ens deien que els àtoms s'ajunten i formen les molècules, aquestes es van ajuntant per formar les cèl·lules del nostre cos, llavors un conjunt de cèl·lules conforma un òrgan, i un conjunt d’òrgans un sistema com, per exemple, el sistema limfàtic o el circulatori. Un conjunt de sistemes conforma el cos humà. Ens explicaven també com gràcies al cervell nosaltres generàvem els pensaments. Es a dir, pensem degut a que tenim un cervell. Amb aquesta explicació ens parlaven i ens ensenyaven a pensar en una causació ascendent , el contrari del que ara molts estudiosos afirmem, entre ells, jo mateixa.

Amb la causació descendent ho expliquem tot al revés. Entenem que existeix una informació, una energia, una consciència regida per unes lleis i un ordre. Una ment que pot existir de manera independent al cervell (es a dir no està causada per ell) . El cervell seria en definitiva un òrgan que capta, un receptor de la ment, com ho podria ser un aparell de ràdio.

És una idea que ens ha de fer pensar i ens ha de portar a fer-nos preguntes com:
Què és la ment? D'on sorgeix?

El que sí hem constatat en les nostres experiències de vida és que en funció de com està organitzada la nostra ment, aquesta acaba afectant al cervell i a la resta de sistemes i òrgans del cos. A això ho anomenem l´efecte psicosomàtic.

Per tant us convido a pensar i a reflexionar sobre quina pot ser la causa i quin és l'efecte. A pensar si la causació va de baix a dalt o de dalt a baix.

Assumpció Salat Bertran
 

Cap comentari:

Publica un comentari