| |
Una de les idees que més ens costa entendre i integrar és l'existència d'una profunda i gran relació entre la nostra consciència i la realitat externa que vivim i experimentem. Ens hem de veure com a creadors o co-creadors de les nostres realitats externes en funció de com està la nostra consciència, de com pensem, de com interpretem la realitat interna i externa. Posem un exemple simpàtic: Un orador es va dirigir a un grup d'alcohòlics decidit a demostrar-los, d'una vegada per totes, que l'alcohol era el pitjor dels mals. Sobre la seva taula al pòdium tenia el que a simple vista semblaven ser dos gots plens d'un líquid transparent. Va explicar que un estava ple d'aigua pura i que l'altre estava ple d'alcohol sense diluir, també pur. Va col·locar un petit cuc en un dels gots i els presents van poder observar com aquest nedava per la superfície dirigint-se cap al bord del got, llavors es va lliscar tranquil·lament fins arribar a dalt. Després l'orador va agafar el mateix cuc i el va col·locar al got ple d'alcohol. El cuc es va desintegrar davant dels ulls de tots. “Aquí ho tenen” – va dir l'orador. – “Què els sembla?” “A quines conclusions arriben? Una veu provenint del fons de l'habitació va dir molt clarament: “A mi el que em sembla és que si un beu alcohol no tindrà mai cucs”. Així es defensa la ignorància, encara que se li mostri clarament l'evidència no vol acceptar-la. Això té una explicació, ja que deixar la ignorància i sanar la nostra ment requereix un esforç; en el fons és deixar uns hàbits mentals, una forma de pensar, de parlar i d'actuar que ens és coneguda, ens és còmoda. El principi a integrar és : La nostra consciència interpreta com a realitat allò que hi ha en la nostra consciència. La idea fonamental és la de que nosaltres som els creadors i co-creadors de les nostres realitats externes i que la realitat externa no és pas quelcom objectiu que existeixi de manera independent de la nostra consciència. Es a dir la nostra consciència crea i co-crea la realitat externa. Nosaltres tendim a pensar que la realitat externa és quelcom “objectiu” i que existeix de manera independent de la nostra consciència. És a dir entenem com que la consciència que tenim com a sers humans ens permet comprendre i entendre una realitat externa que creiem és “objectiva” i independent de nosaltres com a observadors. I aquest és la gran falsedat mental o creença errònia que hem d'aprendre a desterrar de la nostra ment. Assumpció Salat | |
 |
