|
"No hi ha persones que
m'estiguin fent mal, hi ha persones que estan
cometent errors, o estan fent coses amb les que jo no
estic d'acord"
Necessitem entendre que jo m'estic
fent mal amb allò que un altre fa, i jo puc aprendre a deixar de fer
això. Aquesta és l’oportunitat de desenvolupament de la meva saviesa
o consciència.
Em disposo a escoltar o compartir
amb tot el meu amor amb aquesta persona que està cometent
l'error. Aquesta persona pot interpretar això com: “què bé!,
aleshores puc seguir fent això…” i llavors intensifica la
seva conducta. Ara bé si jo vull fer pedagogia amb ell/a, o
vull confrontar a la persona, aquest és un exercici diferent.
Moltes vegades cal confrontar les
persones, diria que és indispensable; però el que necessitem avaluar
son dues coses:
1. Si jo soc la persona
apropiada per confrontar a l´altre o no ho soc. 2. Si és el moment
oportú de fer-ho o no ho és.
Això en sí, ja és un acte de
discerniment i de saviesa.
Si he decidit que jo soc la persona
apropiada per confrontar i he decidit i observo que la confrontació
pot ser útil en un moment donat, aleshores, sense perdre la calma,
perquè si perdo la calma perdo l'autoritat moral. Aleshores, sense
igualar-me confrontaré a l´altre perquè he decidit que això és
el més apropiat.
Des del desenvolupament de les
virtuts, si jo arribo a expressar que allò que diu o fa o bé la
situació no m'agrada, estic igualant-me. Pot ser que no m'agradi, però
aquesta és una condició negativa dins meu. No es tracta que m'agradi
o no m'agradi, perquè el gust cap a una cosa o altra és una dualitat
del nostre EGO. Cal portar això a un estat neutre, per poder
fer-ho, no ho avaluo des de si m'agrada o no
m'agrada, sinó des de si estic d'acord o no estic d’acord.
Veiem la diferència entre
acceptar una cosa i estar d’acord amb ella:
Acceptar vol dir que jo comprenc que
aquesta situació existeix, que és necessària per l'experiència
i que és perfecta per a les dues persones: tant per a mi per
verificar el meu desenvolupament en consciència, com per a l’altra
persona per verificar el resultat de la seva actitud. Comprenc que és
perfecte, ho accepto com a perfecte.
Quan dic no estic d'acord, significa
que jo no faria això, no m'igualaré. Però si ho veig des d'una
càrrega interna com el “no m'agrada”, si no m'agrada ja m'estic
sentint malament, encara que no ho expressi, en definitiva hi poso
càrrega egoica.
La idea de l'exercici que estem
presentant en aquest moment (que és un exercici per fer un salt
important en desenvolupament espiritual), és que jo arribi a la
situació interior de "zero alteració", però amb un cent per
cent d´acció eficient de saviesa.
Això és un repte perquè inicialment
em sento malament, però quan jo em sento malament l'única cosa que
estic reconeixent és la meva limitació interior. No estic reconeixent
que l'altra persona faci alguna cosa bé o malament, aquest no és el
meu problema, si ho avaluo d'aquesta manera jo m´equivoco. Necessito
avaluar-ho com que el que l´altre fa és perfecte per a la seva
experiència i és el complement o entrenador/a perfecte pel meu
desenvolupament espiritual.
Seria la manera d'avaluar-ho. Si ja
ho avaluo d'aquesta manera, puc entrar al segon pas de saviesa
que és el de l'acció. La meva acció haurà de ser conseqüent amb el
procés intern de pau, i per això amb tota la serenitat puc dir:
- Mira, no és la forma
apropiada, el que tu estàs fent ja veus que no dona
resultat, si tu vols et puc ajudar i donar eines que sí donen
resultats.
Llavors la persona em pot escoltar i
voler rebre la meva ajuda o al contrari no fer-ho. En cap cas em
sentiré malament o perdré la meva pau, sinó que ajudaré o callaré i
m´apartaré segons l´altre em demostri o no la seva disposició. Ara bé
si la situació ho requereix mantindré la meva fermesa i no em deixaré
manipular per l´altre, mantenint sempre la serenor
interior.
Assumpció Salat
|
