|
Tenir una relació i estimar-se són dues
coses diferents. No perquè estiguem en una relació vol dir que sapiguem
estimar. Ni tan sols perquè ens sentim molt enamorats. Són coses molt
diferents. L'enamorament no té res a veure amb l'amor, sinó amb una
funció de l'instint que es dóna amb el propòsit de generar la vida. És
totalment instintiu.
En la majoria dels casos, les relacions no es donen per amor, sinó per
raons que ens són desconegudes però que ens controlen, com les pors, la
inseguretat, els traumes, els buits, les co-dependències, afeccions,
etc.
L'amor no té res a veure amb els sentiments, que són tan variables.
L'amor és molt superior al sentiment. El sentiment és el que tenim i el
que fem servir mentre no sapiguem estimar. Aquest és vulnerable,
susceptible, és inestable i canviant. Pot passar d'una cosa molt valenta
a alguna cosa molt desagradable en segons. Des del sentiment les
nostres relacions sempre seran fràgils. Seran poc fiables, ja que no es
pot confiar en una cosa que pot canviar en qualsevol moment.
L'amor és molt diferent, i molt superior, perquè no té aquesta
polaritat. L'amor és absolutament estable, ja que és neutre. No passa
d'una cosa positiva a una negativa com ho fa el sentiment. Tota relació
sustentada en els sentiments està condemnada al fracàs. Només les
relacions d'amor perduren per sempre. Quan algú ja ha après a estimar,
pot comprendre que potser l'altre encara no tingui aquest nivell, i no
li importa. Respecta i accepta el procés evolutiu dels altres i s'hi
adapta perquè no es noti. Saber adaptar-te i empatitzar amb les persones
que hi ha en el teu entorn per no confrontar-les és una eina de l'amor
molt valuosa.
Assumpció Salat Bertran i Lorena Vilareal
Inspirat en els ensenyaments de Gerardo Schmedling
|
