Qualitat que li permet a l'ésser humà obrar i expressar-se amb la veritat, amb senzillesa, delicadesa i especialment amb benevolència cap a l'altre. La sinceritat ben entesa expressada amb saviesa i respecte és un gran valor, una eina d'amor que fa transparents les relacions entre les persones, però, mal entesa i expressada des de l'egoisme humà i creences equivocades es converteix en una arma mortal.
FONAMENTS
La sinceritat es fonamenta sobre el respecte i l'afecció a la veritat com un valor essencial en les relacions entre les persones, se suposa que una persona sincera és aquella que expressa sempre la veritat, que diu i actua d'acord amb el que pensa i creu, que no enganya, no té intenció, no amaga males intencions i tampoc busca causar dany o perjudici a ningú.
Aquesta és la base sobre la qual se sustenta la sinceritat com un valor, però, això no sempre sol succeir. Per analitzar aquest concepte més profundament cal tenir en compte diversos aspectes i un d'ells, jo diria el més important és saber quina cosa és la "veritat".
LA VERITAT
Se suposa que sinceritat és cenyir-se a la veritat, però Què és veritat? Com veritat podem reconèixer tot judici o proposició que no pot ser refutat racionalment, és l'oposat a la falsedat o la mentida. També podem definir-la com la fidelitat a una idea, la convicció absoluta o certesa d'alguna cosa.
No obstant això, la veritat que una persona manifesta està directament relacionada amb el que ha experimentat, amb el que pensa i sent respecte d'alguna cosa. Llavors si és així podem afirmar que la veritat en relació a les idees i conceptes humans no és la mateixa per a tothom.
Aquí és on el tema de la sinceritat s'enreda una mica, ja que, es considera que una persona és sincera quan expressa la veritat, però, si la veritat no és la mateixa per a tots, llavors el que sincerament un expressa podria ser una falsedat per altres.
La sinceritat vista com l'expressió d'una opinió pròpia i molt personal deixa de ser un valor, per convertir-se en una arma mortal per agredir i atacar a altres.
Sol passar que quan anem a expressar un judici, a emetre una crítica o manifestar una opinió respecte d'alguna cosa, fem servir la paraula "sincerament" i el pitjor de tot és que en general ho fem sense que ningú ens hagi demanat aquesta opinió, simplement la donem perquè ens sembla que sincerament és així.
Quan anem a criticar algú expressem, "sincerament a mi em sembla que":
Aquest vestit no et llueix.
El que vas fer va estar molt malament.
Ets molt groller.
La teva jaqueta és lletja.
La teva forma de menjar o vestir no és la indicada.
El que vas comprar no era el més convenient.
La llista de coses que no acceptem dels altres pot ser interminable, però per donar més credibilitat al que diem i col·locar major força a les nostres paraules, les diem com si fossin un acte de sinceritat, quan en realitat el que estem afirmant és un gust personal o una creença pròpia que res tenen a veure amb la veritat o la sinceritat.
La sinceritat que expressa qualsevol tipus d'opinió, judici o critica a una altra persona, sense que hagi estat demanada, mai podrà ser un valor, és la manifestació de la incapacitat que algú té d'acceptar a l'altre com és i de respectar els seus gustos personals.
GUST PERSONAL
Hi ha un altre aspecte que també hem de considerar i és que quan una persona expressa la seva opinió que no només no li ha estat sol·licitada, sinó que a més manifesta el rebuig a algun objecte personal aliè, està inequívocament manifestant la creença que el seu gust personal és millor que el de l'altra persona.
El tema dels gustos personals és molt simple, tots tenim el nostre i de cap manera un és millor que l'altre, són solament diversos. Qui es considera sincer a l'expressar el rebuig cap als gustos aliens no està expressant un valor, està emetent un judici, i ho fa amb el convenciment que el seu gust personal és millor i a més cal sumar-li que està convençut que te la raó.
Aquesta acció mai podrà ser considerada sàvia, més encara si tenim en compte que amb aquesta "sincera opinió" podem estar ferint els sentiments aliens i ferint l'autoestima dels altres.
DEMANAR OPINIÓ
Ara passem a analitzar el que passa quan ens demanen l'opinió. En general a les persones els encanta que algú els demani la seva opinió pel que fa a gustos es refereix, perquè això els fa sentir-se bé..
Vist això des de la saviesa, en realitat les persones no estan demanant una opinió. La veritat és que a ningú li interessa l'opinió aliena, el que si interessa i necessita la gran majoria de les persones és l'acceptació dels altres.
Quan una persona li pregunta a una altra que et sembla el meu vestit? El que anhela el seu cor és rebre l'aprovació de l'altre, sentir-se acceptat i afalagat.
Davant d'una situació així sorgeixen diferents respostes i opinions, vegem:
Pots expressar obertament a l'altra persona que definitivament la peça no és del teu gust personal. La qual cosa evidentment farà sentir a l'altra persona malament, incòmoda, possiblement insegura i rebutjada.
Pot ser que si sigui del teu gust i li manifestis a la persona que t'agrada i que li llueix molt bé. En aquest cas tot flueix tranquil·lament.
També pot ser que no sigui del teu grat, però decideixes dir-li a l'altra persona que és bonic el seu vestit i que li llueix bé.
En aquest cas s'està tenint en compte el ferm desig de fer sentir bé a l'altra persona, de reforçar la seva autoestima i elevar la seva confiança en si mateixa. Moltes persones podrien pensar: això és dir mentides, i jo no dic mentides. Bé aquí ens tornem a trobar amb el tema de la veritat.
La veritat vista des de la saviesa també està lligada a la capacitat d'expressar sempre paraules d'amor i bondat, a aconseguir que amb les nostres accions, pensaments i paraules els altres se sentin bé. De què serveix una sinceritat que causa mal als altres? Si les teves paraules i accions causen dany a altres realment són una veritat? O més aviat són la manifestació d'un ego que no se sap controlar?
Et convido a que des del més profund del teu cor i sense entrar en cap tipus de polèmica, perquè no es tracta de defensar una hipòtesi, sinó més aviat de veure les coses des d'un angle diferent, pensis quin tipus d'acció té una persona quan està brindant acceptació, valoració i amor als altres encara que estigui passant per sobre del seu gust personal, afirmant una cosa que possiblement no sigui tan propera al seu veritable gust, però que brinda satisfacció a l'altre.
En aquest cas estàs dient una mentida o, per contra, estàs tenint un acte de compassió i saviesa? Algunes vegades callar la nostra pròpia opinió per reafirmar a un altre que necessita sentir-se acceptat i reconegut és un acte de molt valor, de gran generositat i de genuí amor.
La sinceritat que causa dany a una altra persona, no és un valor, és una acció egoista i destructiva que mostra poca generositat i respecte cap als altres. Algunes vegades pot ser que al dir petites mentides que fan sentir valuoses i importants a altres persones no és una acció ni de bon tros reprotxable, és la manifestació de l'amor cap als altres i el reconeixement del profund respecte que mereixen.
Tot allò que sigui veritat sempre va lligat al benestar comú, al respecte i a l'expressió de l'amor, encara que algunes vegades hi ha veritats que resultin doloroses però que són inevitables. La sinceritat expressada des de l'única veritat que existeix en l'univers que és “l’Amor” sempre serà un valor, encara que algunes vegades com a acte de compassió i generositat, haguem de passar per sobre de les nostres pròpies idees o gustos personals, per satisfer les necessitats o les mancances d'altres.
