|
Què hi ha dins de cadascun de
nosaltres que en un moment donat ens porta a sentir-nos sols enmig
de persones?
Ens costa treball comprendre que tots els éssers humans tenim
diferències, que no som iguals ni en la manera de pensar, de
creure, de sentir, d'actuar. Si estem esperant a trobar l'afinitat
en les nostres maneres de pensar, sentir i actuar el més
probable és que ens quedem esperant l'eternitat, perquè aquí
en el planeta no hi ha afinitat, sinó diversitat.
La tècnica hauria de ser una altra: no esperaré a trobar afinitat,
el que espero és aprendre a compartir la diversitat.
Per a això utilitzem unes eines:
La de l'acceptació de les
diferències, com un procés extraordinari per al creixement
espiritual;
L´eina de l'assumir que ningú té la culpa del que jo sento o del
que a mi em passa;
L eina de l'acció, que ens porta a fer alguna cosa que, encara que
a vegades no és el que jo penso que seria el més satisfactori per a
mi, em permet adaptar-me altres persones, flexibilitzant el
meu camp mental. Això és en el fons saber estimar.
En començar a practicar aquestes
eines, la solitud desapareix per complet perquè la dificultat de
fer relacions és la dificultat d'acceptar les diferències.
Precisament la vida ens té ara en el planeta terra en aquesta extraordinària
experiència d'aprendre a conviure amb les diferències, a respectar-les i a adaptar-nos a elles, sense lluitar contra elles. El principi de l´amor és “no
li facis resistència a res ni a ningú””. Si li fem resistència a
alguna cosa o a alguna persona és perquè no acceptem la
diferència que té amb nosaltres respecte a les seves maneres de
pensar o d´actuar.
I el principi de felicitat és: “no
sofreixis per cap cosa perquè el sofriment no serveix per a res”.
Si trobéssim amb facilitat persones afins, perdríem l'oportunitat
de fer el treball interior de l'adaptació, de l'acceptació, de
l’empatia i el procés de l'acord.
L'exercici de l'acord és indispensable
en la mesura en què existeix la diferència, el desacord. Si fóssim
tots afins, l'acord ni tan sols seria necessari perquè tots
pensaríem igual, no hi hauria diferències, llavors no hi hauria
desacords.
Aquest és tot l'exercici de les relacions.
Assumpció
Salat i Bertran
|
