26 de jul. 2021

 

QUÈ MOU ALS ÉSSERS HUMANS?
 
Bàsicament hi ha tres motors, i aquests són:
 
- La supervivència
- El patiment
- El desenvolupament de l'art de saber viure.
 
Com funcionen?
 
Bé, el primer motor (la supervivència) és el que mou a les persones que encara no han après a tenir compromís amb una funció. Quan no s'ha desenvolupat la capacitat del compromís, la persona treballa per necessitat, perquè li toca (a menys que estigui subsidiat). Si no es mou, no menja. Ara, pot viure també escenaris més forts com seria el cas de que si no marxa  d'un determinat lloc, la seva vida pot estar en perill.
 
La cerca per afiançar la seva supervivència obliga la persona a enfrontar i superar les limitacions mentals, que per al cas les anomenarem restriccions.
 
Per què restriccions? Perquè bàsicament li estan restringint la possibilitat d'accedir a una estabilitat econòmica i a un entorn més sa; en el qual l'instint se senti fora de perill i es puguin desenvolupar altres capacitats i habilitats per viure. Si la persona encara està en situació de supervivència, la possibilitat de crear relacions satisfactòries no existeix, així com tampoc la de tenir lleialtat amb els acords. Aquesta persona majorment té una experiència de vida confrontadora; la vida és una guerra, una lluita.
 
Quan canvia d'experiència aquesta persona? Quan comença a adonar-se que al comprometre's amb una funció, comença a tenir estabilitat econòmica i quan li veu el valor i sentit a les relacions com una font generadora d'estabilitat i creixement, i també es compromet amb elles. És a dir, se surt de la supervivència a través del compromís i la valoració.
 
El patiment (segon motor) està present en la persona que se sent responsable del seu benestar i del de l'altre;  i  cerca  moltes formes  per alleugerir la vida als altres. El patiment s'origina en els sentiments; especialment el de la bondat i en el creure que totes les persones haurien de ser iguals. Això porta a la persona a fer una quantitat de coses amb les que pensa que deixarà de patir quan els altres també ho facin, fins que es dóna compte que per més que fa no aconsegueix canviar la realitat, és a dir, no aconsegueix que tots siguin iguals, que tots tinguin les mateixes oportunitats i  possibilitats, ni pot acabar amb l'origen del patiment dels altres. Quan la persona accepta això, llavors comença a buscar nova informació amb la qual deixar de patir.
 
Com veiem, aquests dos primers motors, porten a la persona a buscar noves opcions per abordar la vida, però, després d'haver verificat la inutilitat del mètode emprat per a viure-la, o si cal,  haver arribat a la saturació.
 
L'últim motor, el de el desenvolupament de l'art i l´ofici de viure. És l'únic motor conscient, és quan la persona ha renunciat a canviar el món i comprèn que el treball consisteix a anar transcendint poc a poc les limitacions que li impedeixen acceptar, respectar i valorar a tots els éssers, comprenent que tot és un resultat del que cada ser humà compren, integra i viu a la seva vida. L'art de saber viure  consisteix a treballar en un mateix de la mateixa manera en què un artista treballa en la seva obra, amb total dedicació i obstinació i sobretot amb la voluntat orientada en un sol propòsit,
 
El propòsit de comprendre el per què de la realitat, dels fets, de les situacions que planteja la vida,  per acceptar-la i renunciar a lluitar per canviar-la i disposar-se a aprofitar-la. En el desenvolupament de l'art de viure, s'acaba la lluita contra la vida i la necessitat de canviar la realitat externa.
 
 
Quin és el motor que et mou?
 
Assumpció Salat Bertran

 Podeu fer arribar els vostres comentaris a :  asalat@copc.cat
 

 

UN CONTE PER PENSAR...
 
Els contes són una eina molt bona per arribar als cors i a les ments de les persones que els escolten.

Els grans savis i mestres sempre ens han parlat a través del conte o de la metàfora.
Els contes porten un missatge que traspassa moltes de les barreres de la nostra personalitat i EGO i la part sàvia  que hi ha dins nostre es així capaç de rebre el missatge i de recordar-lo.

En psicología el conte és una manera simbólica de representar uns arquetips. Per exemple en conte de la bella dorment, és un conte que representa el despertar de la consciència o saviesa en la persona. La consciència està dormida i quan hi ha un príncep suficient valent i fort la bella durment pot despertar.

Així molts dels contes clàssics que expliquem als nostres fills están transmetent missatges de saviesa de vida, el que passa sovint és que no som capaços d´entendre conscientment el seu simbolisme. Però la ment del nen, que funciona molt en l´hemisferi dret, si que és capaç de percebre els continguts del conte, al nen li agraden, el reconforten, tot i que el nen no pot explicar el per qué?
 
 EL BAMBÚ JAPONÈS

No cal ser agricultor per saber que una bona collita requereix una bona llavor, un bon abonament i un bon reg.

També és obvi que, qui conrea la terra no es deté impacient enfront de la llavor sembrada, i crida amb totes les seves forces: Creix, maleïda siguis!

Hi ha quelcom molt curiós que succeeix amb el bambú i que ho transforma en no apte per a impacients: Sembres la llavor, l’abones, i t’ocupes de regar-la constantment.

Durant els primers mesos no succeeix res apreciable. En realitat no passa res amb la llavor durant els primers set anys, a tal punt que un conreador inexpert estaria convençut d'haver comprat llavors infèrtils.

No obstant això, durant el setè any, en un període de només sis setmanes la planta de bambú creix més de 30 metres!

Va tardar només sis setmanes a créixer?

No, la veritat és que, es va prendre set anys i sis setmanes a desenvolupar-se.

Durant els primers set anys d’aparent inactivitat, aquest bambú estava generant un complex sistema d’arrels que li permetrien sostenir el creixement que tindria després de set anys.

No obstant això, a la vida quotidiana, moltes persones tracten de trobar solucions ràpides, triomfs precipitats, sense entendre que l’èxit és simplement resultat del creixement intern i que aquest requereix temps.

Potser per la mateixa impaciència, molts d’aquells que aspiren a resultats en curt termini, abandonen sobtadament just quan ja estaven a punt de conquerir la meta.

És una tasca difícil convèncer a l'impacient que només arriben a l'èxit aquells que lluiten en forma perseverant i saben esperar el moment adequat.

D'igual manera és necessari entendre que en moltes ocasions estarem enfront de situacions en què creiem que res està succeint. I això pot ser extremadament frustrant.

En aquests moments (que tots tenim), és important recordar el cicle de maduració del bambú japonès, i acceptar que en tant no abaixem els braços, ni abandonem per no "veure" el resultat que esperem, si està succeint quelcom dins nostre: estem creixent, madurant.

El triomf no és més que un procés que porta temps i dedicació.Un procés que exigeix aprendre nous hàbits i ens obliga a descartar altres.Un procés que exigeix canvis, acció i formidables dots de paciència.

Temps... Com ens costen les esperes, què poc exercitem la paciència en aquest món agitat en què vivim...

Et proposo tractar de recuperar la perseverança, l'espera, l'acceptació. Si no aconsegueixes el que anheles, no desesperis...potser només estiguis tirant arrels...

Adaptat per Assumpció Salat
www.agape.cat


Assumpció Salat i Bertran
 

 


MOLT BONES VACANCES I MOLT BON ESTIU.
Al setembre us tornem a escriure!!!
A gaudir i a aprendre!!!

 
 

 

NOVETAT!!!!. NOVES WEB´S
 
Us convidem a visitar les nostres noves WEB'S!!!
 
I nova adreça!!! 
 

 

TERÀPIES ON LINE
 
Equip de terapeutes d’Àgape
Us recordem que tenim obert el sistema de teràpia on line per atendre les vostres necessitats!!!!
No dubteu a consultar-nos!!!
Ben segur que us podem ajudar.
 
 
 
 
Teràpia de parella
 
Indicada en aquells casos en què es donen situacions de conflicte o de crisi en el sistema familiar, com també per a aquelles persones que vulguin aprofundir o enriquir les seves relacions afectives, a fi de trobar una nova visió i nous valors que els orienti i inspiri en el context actual. A més, es possibilita un nou tipus de compromís en la relació de parella, ja que es considera que és una ocasió per despertar la nostra autèntica naturalesa.
En paraules de John Welwood:
"Actualment les parelles s'allunyen, cada vegada més, de la família, de la comunitat i dels valors compartits, fins al punt que hi ha poques raons intrínseques convincents perquè dues persones prossegueixin el viatge junts de tota la seva vida. L'únic que els pot mantenir units és la qualitat intrínseca de la seva relació personal.
Per primera vegada en la història, cada parella ha de descobrir la manera d'establir una relació sana i forjar la seva pròpia visió sobre el perquè i el com estar junts."
 
Teràpia individual
 
Confiem en la capacitat de l'ésser humà per recuperar la seva autonomia; es creen les condicions perquè la persona trobi el millor camí per si mateixa, deixant-se guiar per la seva intuïció i integrant a la seva vida el que s'ha après amb una actitud més genuïna i amorosa.

En paraules de Fritz Perls:
“L'objectiu de la teràpia ha de ser, per tant, donar a la persona els mitjans pels quals pugui resoldre els seus problemes actuals i qualsevol altre que pugui sorgir demà o en el futur. Aquesta eina és l'acte suport. Si aconsegueix adonar-se plenament a cada instant de si mateixa i de les seves accions en tots els àmbits, podrà veure com produeix les seves pròpies dificultats.”
 

 

 
Podeu comprar les nostres publicacions a través de la nostra pàgina web, o bé adreçar-vos a qualsevol llibreria. També per AMAZON!!!
 

10 de juny 2021

 


 

ENERGIA VITAL

 

Hi ha la creença autolimitant que diu que "El temps és or", i basats en ella avui dia vivim la vida a una velocitat en la qual cada dia som menys conscients del que som i molt menys del que fem ... i en aquesta veloç i competitiva vida se'ns va oblidant cuidar la nostra "ENERGIA VITAL" creient que  la feina, la família, les obligacions, els diners o  el simple fet de fer, fer i tenir ens donarà la pau i la felicitat que anhelem.

Sovint anem per la vida lluitant amb el  temps, i pensant : "no perdis el  temps" ...

L'Univers, la vida  és atemporal i aquest instant de vida/ personalitat és un parpelleig 

del que és la nostra veritable vida.

Pensa en això per un moment ... si la teva energia vital fos molt alta, que passaria amb el temps? Tindries molt? Potser podries viure 120 anys?

Com més energia,  més temps de vida i  no a l'inrevés ... el temps és només això un temps ... cuida la teva energia Vital, entrena't  en  això i descobriràs la màgia.

Assumpció Salat Bertran

Podeu fer arribar els vostres comentaris a : asalat@copc.cat