De la mateixa manera que tots anem
aprenent i evolucionant en les nostres vides, també ho podem fer en
la vivència del nostre mon emocional.
Per poder-ho descriure de forma senzilla direm que hi ha 4 nivells
en la gestió de les nostres emocions, pels quals anem transitant i
avançant cada un de nosaltres al seu ritme, de manera més lenta o
ràpida. Tant de bo puguem arribar ben aviat al quart nivell.
Primer nivell
Definim les emocions com una
resposta instintiva, primària a fets o successos extrems que toquen
o traspassen els llindars de l´instint, aquells on la persona es
sent segura i confortable. Per exemplificar, pensem en quan es
desperta la ràbia o la por davant una amenaça externa que capten
els meus sentits i fa que el meu instint no es trobi segur en el
que considero és el meu territori o les meves possessions.
En aquest nivell el natural és que
l’emoció s’expressi, ara bé, com que som sers amb una cultura que
ens marca, a la vegada que instintius, potser que la ment
condicionada per l´educació i els costums socials, ens digui que no
està bé expressar el que sentim, que hem de ser valents i llavors
el que fem es NEGAR, amagar, soterrar allò que sentim.
Aquest és el primer nivell, és a
dir un punt evolutiu del nostre camí de vida, on en la personalitat
podem trobar emocions que sovint ni som conscients que les tenim;
estan amagades en una part de la nostra ment inconscient.
Que siguin inconscients no vol dir que no afectin, i de fet sovint
condicionen les nostres conductes, les nostres relacions i fins hi
tot la nostra salut.
Segon nivell
Aprenem a expressar i a fer conscients aquestes emocions que en la
etapa anterior hem soterrat.
En aquest nivell la persona es
comença a netejar del que son els seus traumes o ferides, les posa
a la llum de la consciència, les accepta, no les nega o amaga com
feia en l'etapa anterior. Segons quins successos o esdeveniments de
la nostra vida, com podria ser una separació matrimonial, una
malaltia, etc. ens poden ajudar a començar a entrar en aquest
nivell. És un punt del procés evolutiu on no sempre estem encertats
a l’hora d´expressar totes les nostres emocions.
Tercer nivell
Aquí aprenem a gestionar de veritat les nostres emocions, no les
amaguem, les acceptem i les expressem, però en el moment adequat,
de la manera adequada, davant de la persona adequada i amb la
intensitat adequada. Tot un avanç que sens dubte ens ajuda a
obtenir millors resultats i a prendre millors decisions en les
nostres vides. Som en aquest punt evolutiu una mica més savis.
Quart nivell
Arribem aquí a la transcendència de les emocions, és a dir, el
nostre nivell de saviesa i comprensió de la vida és ja el
suficientment elevat com per no necessitar de les emocions, sinó
per ser capaç de liderar-les a voluntat.
En aquest nivell, el fet de que
algú amenaci el meu territori, que per cert, ja no es vist com una
possessió, no desperta en mi cap mena de por o ràbia. No penso en possessions,
“la meva casa, el meu cotxe, els meus fills", penso en ser un
bon administrador, un bon gestor, assumint la responsabilitat de
donar el millor de mi en tot allò que faig o tinc.
La visió dels fets i esdeveniments
canvia radicalment gràcies a la llum de la saviesa que guia els
pensaments i interpretacions que fem de la realitat externa.
Aquí decideixo a voluntat el tipus
d´emocions que vull sentir, tinc tanta comprensió de la vida i de
mi mateix que ja puc ser lliure de les meves reaccions instintives-emocionals,
millor dit aquestes ja no es manifesten en mi, sinó que puc decidir
com i de quina manera s’han d’expressar.
És de sentit comú pensar que si
puc triar, escolliré sempre aquelles emocions que m’omplin
d'energia i de vida, no pas aquelles que me la prenen com la ràbia,
la tristor, la por, etc.
Per tant arribo a l’autèntica pau,
una pau que ja no depèn de com es presentin els successos externs,
sinó una pau que neix del meu interior, del meu lideratge, de la
meva comprensió de la vida i del seu ordre, una pau interna davant
la qual ja no hi ha cap mena de fet extern que la pugui alterar.
Arribar a aquest nivell, és arribar a l’autèntica llibertat i
independència emocional i espiritual.
Assumpció Salat Bertran
Podeu fer arribar els
vostres comentaris a : asalat@copc.cat
|