28 de set. 2011




CALENDARI D´OCTUBRE...mira més avall!!!

No et perdis aquesta història de l´11S

El perdó de l’home que volia venjar a trets l’11 S














Mark Stroman
Era, com molts altres texans, un ferm defensor de la pena de mort als Estats Units; però no content amb la teoria, es va prendre la justícia per la mà, fa deu anys, per venjar de forma molt personal les morts dels seus 3.000 compatriotes de l’11 S. No deixa de ser irònic que fos condemnat a mort... dos mesos abans del desè aniversari de la matança. Aquesta paradoxa és anecdòtica.

La veritable moral d’aquesta història rau en com va passar de ser un assassí que odiava els musulmans, a estimar i posar la seva vida en mans d’una de les seves víctimes. El 21 de setembre, quan Stroman tenia 31 anys, disparà a l’empleat d’una gasolinera de Dallas (Texas), que es deia Rais Bhuiyan. Aquest home, astutament, gravà la imatge de l’home armat, tatuat, amb un mocador, ulleres de sol i una gorra de bèisbol, mentre fingia estar mort, perquè no li tornés a disparar. No era ni el primer ni el segon en rebre els trets de Stroman: ja que feia sis dies que aplicava una croada personal contra tots els musulmans dels Estats Units, en venjança per l’11 S. Quan la policia el va detenir, havia matat dues persones i els explicà que estava fent "el que tot americà volia fer. Estem en guerra".


La justícia el ficà en el corredor de la mort. Seria un més dels 472 reus matats per l’estat de Texas, en els últims 35 anys. Tant se val si se’n penedia molt: el corredor de la mort no entén gens de rehabilitacions.
Stroman no comptava amb la sort que se li acostava: Rais Bhuiyan, musulmà de Bangladesh que sobrevisqué al seu atac, estava lluitant per salvar la vida de l’home que li engegà un tret. Sols podia ser a través d’una reconciliació, un principi consagrat en la llei texana. Una setmana abans de l’execució, Bhuiyan parlà amb el Daily Telegraph. Encara tenia 35 perdigons al pols, però volia perdonar-lo: "Estic convençut que era ignorant i incapaç de distingir el bé del mal. Si se li dóna una oportunitat, crec que podria convertir-se en portaveu i contar la seva història per evitar crims com els que va fer. La seva execució eradicarà una vida humana, però no pararà els crims del món. Si en surt amb vida i canvia, seria un guany. Si mor, ho perdrem tot. Ja és hora que la història de l’11 S s’escrigui amb una altra tinta: la de la passió, el perdó i la tolerància".
Bhuiyan no havia passat la millor dècada de la seva vida. Els primers anys foren una mescla de por, agonia mental i traumes, però ho superà. Ara, sols li queden els dolors al cap causats pels perdigons. "Em diuen que estic boig per intentar salvar algú que mereix morir. Hi ha qui ataca la meva fe islàmica, perquè diuen que predica violència i odi. Aquest no és el problema; el problema no és el ganivet, és la gent que l’esgrimeix. El mateix passa amb la religió".
Stroman tampoc no ho havia tingut tot fàcil: la seva mare era una alcohòlica que havia deixat l’institut i l’havia tingut amb 15 anys perquè, com li solia repetir: "li faltaven 50 dòlars per pagar-se l’avortament". Rebia constants pallisses de l’home que creia que era el seu pare (després, descobrí que no ho era) i es fugà de casa. Es casà als 15 anys i es divorcià després de tenir quatre fills. Dies abans de la seva mort, era un altre home i va dir: "Es difícil d’explicar... però em sento en pau. Ja no tinc por ni odi. Com més m’acosto a la mort, més en pau em sento".
Aquell Stroman que s’acostava a la seva fi no era el que havia viscut 31 anys a Texas; s’havia tapat l’esvàstica que duia tatuada al braç. "Era un idiota superficial i egoista. "M’agradava l’esvàstica no pel que representava, sinó perquè érem rebels. Des que estic al corredor, he llegit sobre l’Holocaust i si ho hagués sabut... Aquella persona de 2001 ja no existeix".
El dia de l’execució, una hora abans, Bhuiyan rebé una telefonada. "Rais, Mark és al telèfon, des de la presó. Vol parlar amb tu". La conversa fou gravada.
Bhuiyan: Mark, com estàs, amic?
Stroman: Què, com estàs? Gràcies per tot el que has intentat fer per mi. Gràcies de tot cor, nano.
Bhuiyan: Has de saber que estic pregant a Déu per tu. Et perdono i no t’odio. No t’he odiat mai. T’ho dic de cor.
Stroman: Ets una persona especial. Gràcies, nano, de cor. T’estimo, germà, amb tot el meu cor. Gràcies per ser una persona tan excel•lent.
Bhuiyan: Sempre estaràs aquí.
Stroman: M’has arribat molt endins. No ho hagués esperat mai.
Bhuiyan: Tu també ho has fet.
Stroman: Bé, Rais, diuen que pengi. Intentaré trucar-te en un minut.
No ho tornà a fer. Stroman fou declarat mort a las 8.53 de la tarda, dues hores després de la primera punxada d’injeccions letals.

Cap comentari:

Publica un comentari