14 de set. 2022

 

LA TASSETA

 

Una parella visitava una petita botiga del centre de Londres.

 - Em permet veure aquesta tasseta?, va demanar la dona.

 - No he vist mai res tan bonic.

 La tasseta va començar a explicar la seva història:

 - No sempre he estat així. Fa molt de temps era només una mica de fang, però un artesà em va prendre entre les mans per donar-me forma.

 Jo em vaig desesperar i li vaig cridar:

 -Si us plau, deixi'm en pau.

 Però ell em va somriure i em va dir:

 - Aguanta una mica més; encara no és temps.

Després em va posar en un forn, mai no havia sentit tanta calor. Vaig tocar la porta a través del vidre i vaig poder llegir als llavis del meu artesà:

 - Aguanta una mica més, encara no és temps.

Quan per fi va obrir la porta, em va posar en un prestatge; però tot just m'havia refrescat, va començar a fregar-me i em va aplicar diverses pintures; sentia que m'ofegava.

 - Si us plau, deixa'm en pau - li cridava.

Però ell només em deia:

- Aguanta una mica més, encara no és temps.

Quan vaig pensar que havia acabat la meva tortura em va ficar en un altre forn molt més calent. Vaig pensar que allò acabaria amb mi. Li vaig implorar que em tragués, li vaig preguntar si s'havia tornat boig. Vaig cridar, vaig plorar, però el meu artesà només em deia:

 - Aguanta una mica més, encara no és temps.

Em vaig preguntar si hi hauria esperança de sobreviure però per alguna raó vaig aguantar. Va ser llavors quan va obrir la porta i em va agafar afectuosament per portar-me a un lloc preciós. Allí totes les tasses eren meravelloses, veritables obres d'art. Lluïen, com només passa en els somnis. Vaig comprendre que estava en una botiga de categoria. Davant meu hi havia un mirall, una d'aquelles meravelles era jo. No podia creure-ho, aquesta no podia ser jo.

 El meu artesà llavors em va dir:

 - Sé que vas patir en ser modelada per les meves mans, però contempla ara la teva bellesa. I si t'hagués deixat com eres el principi?. Ara ets una obra acabada, la que vaig imaginar quan et vaig començar a formar.

 Adaptat per Assumpció Salat i Bertran

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada