|
La Silvia es va casar ja fa més de
35 anys, molt il·lusionada i enamorada de la seva parella. Una
parella que va pensar seria per tota la vida, una persona amb la
que poder compartir, estimar-se, respectar-se i viure feliços molts
anys.
Aquest pensament de la Silvia és també el de moltes parelles ja
siguin més joves o més grans.
Ara bé, en la convivència de parella la Silvia que és una alumna de
l'escola de la vida i que per tant encara no és una dona sàvia, va
acabar cometent moltes errades, errades que sabem son necessàries
pel nostre aprenentatge, però sovint ho oblidem i acabem culpant
els altres o a nosaltres mateixos pel fet de haver-ne de viure les
seves conseqüències o resultats.
Així la Silvia sovint no va saber com respectar a la persona que
tenia al costat i de manera moltes vegades inconscient i sense cap
mala intenció li va faltar al respecte. Una altra errada que va
cometre es no acceptar que la seva parella tenia uns pensaments,
uns comportaments i unes necessitats diferents a les d´ella les
quals no va saber gestionar de la manera més encertada. Va posar
també expectatives de com hauria de comportar-se un bon company, de
com hauria de ser la relació amb els fills, pensant que les
expectatives que ella tenia eren les adequades o les que haurien de
donar-se dins d'una família..
En definitiva dins de la família van sorgir tot un seguit de
conflictes o patiments per part de la Silvia deguts a la seva
ignorància o falta de saviesa.
La Sílvia i tots nosaltres hauríem d'entendre que sempre que tenim
sentiments de patiment, tristor, angoixa, etc., per la parella o
pels fills o pel que sigui, no estem mirant o valorant la situació
de la manera adequada. Tota mena de malestar neix sempre de la
nostra estretor de mires, d'un ego que no valora, no respecta, no
s'adapta, no accepta, no actua i sovint no agraeix que tot allò que
està vivint és el perfecte i necessari per tal de poder aprendre,
per seguir creixent en saviesa.
La Sílvia i tots nosaltres podem aprofitar les relacions de
parella, amb els fills, amb els companys de feina, com oportunitats
per estar-ne contents i agraïts, enlloc de queixar-nos i
angoixar-nos, ja que sempre, sempre ens ajuden a aprendre i a
arribar a una millor versió de nosaltres mateixos.
Assumpció Salat
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada