9 de set. 2016


V
Unes paraules I ...

Imatge 1

Diferencia entre querer y amar - El Principito -

-“Te amo” – dijo el principito…

-“Yo también te quiero” – dijo la rosa.

-“No es lo mismo” – respondió él…

“Querer es tomar posesión de algo, de alguien. Es buscar en los demás eso que llena las expectativas personales de afecto, de compañía…Querer es hacer nuestro lo que no nos pertenece, es adueñarnos o desear algo para completarnos, porque en algún punto nos reconocemos carentes.
Querer es esperar, es apegarse a las cosas y a las personas desde nuestras necesidades. Entonces, cuando no tenemos reciprocidad hay sufrimiento. Cuando el “bien” querido no nos corresponde, nos sentimos frustrados y decepcionados.

Si quiero a alguien, tengo expectativas, espero algo. Si la otra persona no me da lo que espero, sufro. El problema es que hay una mayor probabilidad de que la otra persona tenga otras motivaciones, pues todos somos muy diferentes. Cada ser humano es un universo. Amar es desear lo mejor para el otro, aún cuando tenga motivaciones muy distintas. Amar es permitir que seas feliz, aún cuando tu camino sea diferente al mío. Es un sentimiento desinteresado que nace en un donarse, es darse por completo desde el corazón. Por esto, el amor nunca será causa de sufrimiento.

Cuando una persona dice que ha sufrido por amor, en realidad ha sufrido por querer, no por amar. Se sufre por apegos. Si realmente se ama, no puede sufrir, pues nada ha esperado del otro.

Cuando amamos nos entregamos sin pedir nada a cambio, por el simple y puro placer de dar. Pero es cierto también que esta entrega, este darse, desinteresado, solo se da cuando somos sabios. Solo podemos amar lo que conocemos y comprendemos, porque amar implica confiar en la vida y en el alma. Y conocerse es justamente saber del funcionamiento humano, de las alegrías, de la paz, pero también de los enojos, de las luchas, de los errores. Porque el amor trasciende el enojo, la lucha, el error y no es solo para momentos de alegría.

Dar amor no agota el amor, por el contrario, lo aumenta. La manera de devolver tanto amor, es abrir el corazón y dejarse amar.”

-“Ya entendí” – dijo la rosa.

-” No lo entiendas, vívelo” -dijo el principito.
V
Unes paraules II ...

La por. Per què tenim por? Es pot sortir de la presó de la por?

La por és l’emoció més primària i bàsica del ser humà. La por la sentim i la tenim a causa d’una codificació genètica instintiva que existeix en tot ser humà.

La por forma part de l’instint de supervivència, per tant, podem dir que la por és necessària fins que no hem desenvolupat dins nostre les potencialitats internes del raciocini, la comprensió i la saviesa sobre la vida.

Quan el ser humà desenvolupa la seva ment racional, la comprensió de la vida i de la mort, desapareix la por. Per tant quan anem avançant en el camí espiral d’evolució de la consciència poc a poc va desapareixent la por i llavors el que es manifesta és l’amor, conjuntament amb les seves virtuts, i entre elles està la prudència.

La prudència és una virtut, és la comprensió, és aquella qualitat que es desenvolupa dins nostre i que té a veure amb la comprensió amorosa i sàvia de la realitat que ens envolta i dels reptes que ens presenta. Per tant la prudència, ja no és por, és saviesa.

La por que sentim de recent nascuts els éssers humans no ve d’una elaboració mental, sinó que ve i neix de l’instint. Si a l’instint li volem dir ment, doncs no hi ha problema, és qüestió de llenguatge.

Però ara bé, hem de distingir entre la por que genera l’instint i que no passa per una elaboració mental i la por que en canvi genera la nostra ment pensant.

Així davant d’un lleó el no pensar i que l’instint activi la por, és molt i molt funcional per a la supervivència. En canvi, quan davant d’una situació com estar assegut en un jardí de flors i tenir por que vingui un lleó famolenc i se’m mengi, aquí sí que tenim l’exemple d’una por generada per la meva ment i no pas pel meu instint

Moltes de les nostres pors mentals, per no dir totes, tenen la seva rel en les pors instintives. A l’experimentar la por instintiva el ser humà, per raó de disposar d’una ment racional, hi afegeix pensaments. Així un animal pot sentir la por davant d’un estímul com, per exemple, un lleó famolenc present a la seva realitat externa, però una vegada ha passat el perill, es a dir, el lleó ja no està present, és capaç de deixar de sentir por; en canvi el ser humà, degut a la seva ment racional pot mantenir, alimentar i engrandir amb els seus pensaments una por instintiva que ha sentit en un moment donat. La por és un instrument irracional, molt útil per a la supervivència, que desprès degut a la cultura i a l’educació i a les experiències l’anem carregant de racionalitat. Una racionalitat que moltes vegades el que fa és engrandir la por o fer que es presenti quan no és necessari i per tant acabi bloquejant moltes decisions o accions. Per exemple, el cas de la timidesa, la vergonya o la inseguretat personal.

Ara bé els éssers humans gràcies a aquesta mateixa racionalitat podem arribar a transcendir la por i transformar-la en prudència. La prudència és una virtut que sols pot aconseguir manifestar el ser humà quan desenvolupa la seva consciencia o saviesa de vida.

Si nosaltres mantenim en la nostra ment pensaments que siguin els que alimenten i reforcen les conductes instintives i de supervivència, llavors estem utilitzant totes les nostres potencialitats mentals i d’imaginació al servei de la por que sentim emocionalment. Per tant aquí és quan generem pensaments de por i estem utilitzant el nostre raciocini per reforçar aquella por que hem sentit a nivell emocional. Així moltes vegades veiem persones que pateixen i pateixen per situacions i fets que no seria necessari fer-ho

Posem un exemple:

Una mare va de la mà del seu fill de quatre anys i en un carrer un cotxe es salta un semàfor i quasi els atropella. Davant d’aquest fet sorgirà la por instintiva, és un mecanisme que s’activarà davant de la situació real de perill. Això farà reaccionar a la mare i ella agafarà d’una revolada al fill i, aquesta reacció, no serà pensada, sinó que serà propiciada pel funcionament del cervell reptilià.

Ara bé, imaginem que el fill ja ha crescut, té 18 anys, i un dissabte a la nit surt amb els amics. Li diu a la mare que tornarà a les 12 de la nit, ella va a dormir a les 11 de la nit i es desperta sobtada a l’1 de la matinada. Llavors pensant amb el seu fill va a la seva habitació i no el troba, l’habitació està intacta. En aquell moment la seva imaginació i el seu pensament comença a desbocar-se provocant-li molts sentiments de por.

El problema està aquí en no saber pensar de manera sàvia, prudent i calmada. Potser el seu fill s’ho està passant tant bé que no ha vist l’hora en el rellotge… o potser arriba tard per un problema a la carretera. Ves a saber… El savi seria no permetre que la ment entri en pensaments de por i des de la calma fer una trucada al fill.

Per acabar aquestes reflexions sobre la por podem dir que existeixen quatre pors bàsiques que neixen totes elles de la programació instintiva i genètica que hi ha dins nostre: la por a afrontar, la por a morir, la por a perdre i la por a ser abandonat.

En un altre escrit seguirem aprofundint o reflexionant sobre totes elles.

Assumpció Salat i Bertran.
Imatge 2
V
Activitats destacades al nostre centre
Imatge 3
Xerrada a l'aula d'extensió Universitària de Cervera: Viure amb estrella.
Assumpció Salat.
Data:
Dimarts 8 de novembre a les 18 hores.
Lloc:
Aula d'extensió Universitària de Cervera.

Si us ve de gust us podeu apuntar.
Xerrada a càrrec d’Assumpció Salat per tal de poder avaluar si els nostres resultats a la vida i en el treball poden ser millorables, si vivim estrellats o amb estrella.
En la xerrada trobareu els indicadors.
Us esperem!!!
Imparteix:
Assumpció Salat.
Informació i inscripcions:
info@agape.cat

Cap comentari:

Publica un comentari