Unes paraules I ... El Conte de Nadal de Charles Dickens El senyor Scrooge és un home avar i solitari, que no celebra el Nadal, i solament pensa a guanyar diners. Un vespre de Nadal, Scrooge rep la visita del fantasma del seu antic soci, mort anys enrere. Aquest li explica que, per haver estat avar en vida, tota la seva maldat s’ha convertit en una llarga i pesada cadena que ha d’arrossegar per tota l’eternitat. Li anuncia que a ell li espera una destinació encara pitjor, i li avisa que tindrà una última oportunitat de canviar quan rebi la visita dels tres esperits del Nadal. Scrooge no li fa cas i desafia la predicció, però aquella mateixa nit se li apareixen els tres esperits nadalencs: – El del Passat, que li fa recordar a Scrooge la seva vida infantil i juvenil plena abans de la seva addicció pel treball i el seu desmesurat afany de diners. – El del Present fa veure a l’avar l’actual situació de la família del seu empleat Bob, que malgrat la seva pobresa i de la malaltia del seu fill Tim, celebra el nadal. També li mostra com totes les persones celebren el Nadal, fins i tot el seu propi nebot, Fred, ja que ningú vol la presència de l’avar. Abans de desaparèixer a mitjanit, l’esperit mostra a un parell de nens d’origen tràgicament humà: la Ignorància i la Necessitat. – L’Esperit del Futur li mostra la destinació dels avars. La seva casa saquejada pels pobres, el record gris dels seus amics de la Borsa de Valors, la mort del petit Tim i el més espantós: la seva pròpia tomba, davant la qual Scrooge s’horroritza de tal forma que suplica una nova oportunitat per canviar. Llavors, l’avar desperta del seu malson i es converteix en un home generós i amable, que celebra el Nadal i ajuda a els qui li envolten. Reflexions El Nadal és una època de l’any perfecta per aquest despertar, per despertar de la nostra ignorància i del nostre EGO. En definitiva és aquest ego, el que no ens permet viure l’alegria i la felicitat del Nadal. Alguns de nosaltres aquest ego el tenim focalitzat com el senyor Scrooge amb els diners, altres el tenim focalitzat en la resistència a acceptar la manera de pensar i fer dels altres, ens queixem, els jutgem, els critiquem, ens enfadem davant dels seus comportaments o paraules, ens sentim molt afectats quan no ens donen la raó, o no fan allò que ens agradaria que fessin, o bé, som sovint esclaus del que pensen o diuen de nosaltres els altres, entrem llavors en estats d´alta susceptibilitat i patiment, etc, etc. Tot això són cares del senyor Stroge, no tan sols l’avarícia. Tant de bo aquestes festes de Nadal siguin una oportunitat per reflexionar una mica més sobre el nostre caràcter o ego. Tenint molt clar que si durant aquests dies es manifesta en nosaltres alguna mena de sentiment de nostàlgia, tristor, melangia, o bé alguna mena de por cap el futur proper nostre o bé dels nostres essers estimats, això vol dir que a l’igual que el senyor Scrooge del conte ens cal despertar, i per despertar cal focalitzar-nos en el “nen”. El “nen Jesús” representa en aquestes dates de Nadal al Ser que hi ha en nosaltres, aquest “ Ser meravellós i ple de potencialitats” al qual ens podem apropar, per tal que es manifesti i creixi més i més dins nostre. Molt bones festes de Nadal!!! Assumpció Salat i equip Àgape.