|
Sovint en la vida adulta o durant la nostra
infantesa tenim una experiència física amb alguna cosa: conflictes de
relacions, problemes de salut, de recursos, d'adaptació al mitjà. En
definitiva qüestions externes que produeixen resultats interns de confusió
quan no sabem com afrontar-los o gestionar-los.
Davant d'aquestes experiències podem fer dues coses, no
voler-les veure, reprimir-les o bé intentar buscar una explicació. Amb el
nostre intel·lecte, des de les creences, jo puc creure que era injusta, o
que era necessària, o que algú en té la culpa.
Començo a fer uns exercicis de raonament
mental que busquen trobar una explicació al que em passa. En aquesta
raonament sovint m'equivoco buscant culpables, culpabilitzant-me a mi
mateix i pensant sobre tot que això que m'ha passat no m'hauria
d'haver passat. En definitiva pateixo.
El patiment és una eina per a l'evolució de la
consciència i compleix tres funcions ben importants:
1. Evitar que l’evolució de la consciència s’aturi.
2. Mesurar el nivell de la ignorància individual.
3. Facilitar el reconeixement de les idees que
funcionen.
Per poder reconèixer l'existència dels pensaments i les
idees que funcionen és necessari tenir un contrast amb les que no
funcionen; es a dir, és indispensable comparar el que és amb el que no és,
per poder diferenciar-ho clarament. Aquest procediment és mental i ho diem
així perquè els pensaments i les idees que funcionen i les que no
funcionen estan a la ment de la persona i no en els esdeveniments del món
extern, de la matèria física.
En conseqüència, la tècnica consisteix en adonar-nos
del que sentim i dels sentiments que experimentem enfront de les diferents
situacions o circumstàncies de la vida. Cal observar si patim o si estem en
pau, acceptació i valoració (àgape).
Les idees que funcionen deixen pau i harmonia en la
nostra ment.
Voldria recordar la frase d'un savi quan, en un moment
d’una classe, un dels deixebles li preguntà:
- Mestre, de debò es pot viure sense patir?- i el
mestre li respongué:
- Es pot viure sense patir i ser feliç sempre, després
que hagis complert una sola condició.
- Quina és aquesta condició? -li demanà el deixeble.
- La condició és que hagis patit prou per comprendre
que el patiment no es necessita.
Ens fa falta molta reflexió, informació i entrenament
en la vida pràctica per arribar a comprendre que el patiment
no serveix per res. El que realment serveix és la saviesa i comprensió
que som capaços de generar a la nostra ment pensant.
Assumpció Salat
|
