EL CONFLICTE I EL PATIMENT NO SERVEIX PER RES, PERÒ ÉS NECESSARI

Sovint  en la vida adulta o durant la nostra infantesa tenim una experiència física amb alguna cosa: conflictes de relacions, problemes de salut, de recursos, d'adaptació al mitjà. En definitiva qüestions externes que produeixen resultats interns de confusió quan no sabem com afrontar-los o gestionar-los. Davant d'aquestes experiències podem fer dues coses, no voler-les veure, reprimir-les o bé intentar buscar una explicació. Amb el nostre intel·lecte, des de les creences, jo puc creure que era injusta, o que era necessària, o que algú  en té  la culpa. Començo a fer uns exercicis  de raonament mental  que busquen trobar una explicació al que em passa. En aquesta raonament sovint m'equivoco buscant culpables, culpabilitzant-me a mi mateix i pensant sobre tot que això que m'ha passat no m'hauria d'haver passat. En definitiva pateixo. El patiment és una eina per a l'evolució de la consciència i compleix tres funcions ben importants: 1. Evitar que l’evolució de la consciència s’aturi. 2. Mesurar el nivell de la ignorància individual. 3. Facilitar el reconeixement de les idees que funcionen. Per poder reconèixer l'existència dels pensaments i les idees que funcionen és necessari tenir un contrast amb les que no funcionen; es a dir, és indispensable comparar el que és amb el que no és, per poder diferenciar-ho clarament. Aquest procediment és mental i ho diem així  perquè els pensaments i les idees que funcionen i les que no funcionen estan a la ment de la persona i no en els esdeveniments del món extern, de la matèria física.  En conseqüència, la tècnica consisteix en adonar-nos del que sentim i dels sentiments que experimentem enfront de les diferents situacions o circumstàncies de la vida. Cal observar si patim o si estem en pau, acceptació i valoració (àgape). Les idees que funcionen deixen pau i harmonia en la nostra ment. Voldria recordar la frase d'un savi quan, en un moment d’una classe, un dels deixebles li preguntà: - Mestre, de debò es pot viure sense patir?- i el mestre li respongué: - Es pot viure sense patir i ser feliç sempre, després que hagis complert una sola condició. - Quina és aquesta condició? -li demanà el deixeble. - La condició és que hagis patit prou per comprendre que el patiment no es necessita. Ens fa falta molta reflexió, informació i entrenament en la vida pràctica per arribar a comprendre que el patiment no serveix per res. El que realment serveix és la saviesa i comprensió que som capaços de generar a la nostra ment pensant.  Assumpció Salat