ELS DOS NADONS

Al ventre d'una mare hi havia dos nadons i un pregunta a l'altre: Creus a la vida després del part? Per suposat. Hi ha d'haver alguna cosa després del part. Potser estem aquí preparant-nos pel que vindrà després. Tonteries va dir el primer. Quina mena de vida seria aquesta? El segon va respondre: - No ho sé, però imagino que hi haurà més llum que aquí. Potser podrem caminar amb les nostres cames i menjar amb les nostres boques. Potser tindrem altres sentits que ara no entenem. El primer va dir: - Això és absurd. El cordó umbilical ens proporciona nutrició i tot allò que necessitem. El cordó umbilical és molt curt, així que la vida després del part no és possible, per tant  queda fora de  tota discussió. El segon va insistir: - Jo penso que sí que hi ha alguna cosa i que potser és diferent de tot el que hi ha aquí. Potser ja no necessitem aquest tub físic. El primer va respondre: - Tonteries. Si realment hi ha vida després del part, aleshores, perquè ningú no n'ha tornat? - Doncs no ho sé, va dir el segon. Però segurament trobarem la mare i ella ens cuidarà. El primer va respondre: - Mare? Realment creus en la mare? Això és ridícul. Si la mare existís, aleshores, on és ara? Aleshores el segon va dir: - Ella és al nostre voltant, estem envoltats per ella, som d'ella, hi vivim. Sense ella, on tu i jo estem, no hi podria existir. El primer va dir; - Bé, jo no la puc veure així que el més lògic és  creure que no existeix. El segon va dir: - De vegades quan ets en silenci, si et concentres podràs sentir la seva presència, i si realment escoltes podràs escoltar la seva amorosa veu. Aquesta és la manera com un enginyós autor va explicar l'existència de Déu.  Assumpció Salat