TRES TIPUS DE NIVELL DE CONSCIÈNCIA     Hi ha tres  tipus de personalitats que de manera esquematitzada i senzilla  podem identificar en els  éssers humans: El dolent, el bo i el just.   Aquests  tres personatges o nivells de consciència són tots  importants i necessaris per als processos d´evolució humana, ens cal entendre que el just porta més temps en el camí evolutiu de la seva consciència, més temps en el camí que el bo, i el bo a la vegada va més avançat que el dolent.  El dolent és un ser humà amb molta ignorància, encara no ha desenvolupat els sentiments, la falta d’empatia és una de les seves característiques definitòries.  A ell o ella  no li interessen els altres, només s'interessa per si mateix, per tant, té molt males relacions davant la vida, genera conflictes per allà on passa, sovint maltracta i culpabilitza els altres de les coses que ell o ella mateixa genera, a la vegada no té gens de pau ni serenor interna.  El bo o la bona és també un estat de consciència ignorant, amb menys ignorància que l´anterior, ja ha desenvolupat els sentiments, té empatia i per tant s'interessa pels altres, pateix pels altres , però  li falta desenvolupar l´estimació i el respecte cap al seu ser i persona.   Com que té molt sentiment, li fan mal els actes o comportaments  de segons quines persones, és molt susceptible, té una sensibilitat mal enfocada i  sovint  interfereix  en les experiències dels altres, intentant canviar-les.  Té bones relacions  en general, és estimat, ja que és bona persona, dins seu  té una mica  més de pau que el de l’estadi anterior.  La personalitat del just, és un nivell alt de consciència, de saviesa,  ha aconseguit transcendir el sentimentalisme, coneix i practica la qualitat de la FERMESA AMOROSA. La seva saviesa i comprensió fa que entengui  que cadascú viu les experiències necessàries per al seu aprenentatge;  si cal pot ajudar a través del seu propi exemple i també  compartint  informació de saviesa.  Aquest alt nivell de consciència que anomenen com  l’estat del just s'interessa pels altres però d'igual manera s'interessa per si mateix, perquè comprèn que com millor estigui, més eines tindrà per servir, inspirar, estimar i ajudar els altres, sent aquest un dels seus objectius de vida.  Ara bé no lluita per canviar les situacions externes, sap i té eines per actuar davant d´elles i per aprofitar-les,  perquè entén que tot el que passa és l’adequat per aprendre'n. No interfereix en els problemes dels altres,  no intenta solucionar-los, ni fer la feina que l’altre ha de fer; comprèn que cada persona passa per les lliçons de vida que necessita per aprendre i evolucionar, arribant així  a la millor versió de sí mateix.  El dolent aprèn del bo, sovint els veiem implicats en interaccions humanes,  ja que “el dolent” pot reconèixer així la pau i les bones relacions que manifesta el bo i aprendre d’ell o ella.  El bo en canvi aprèn del dolent a reconèixer les lleis de la vida, entre elles la correspondència, constatant que en aquest estadi més endarrerit de consciència es viuen situacions molt difícils i conflictives.  Treballar en el nostre desenvolupament espiritual ens portarà a l’estadi del just, arribant així  a tenir  una vida supremament satisfactòria i harmònica, fent sempre allò  que és adequat, manifestant excel·lents relacions humanes  i vivint  en abundància en molts sentits.  Assumpció Salat