Hi ha persones que es passen la major part de la seva
vida sentint-se ofeses per allò que algú els va fer. La sorprenent veritat
que diré ha de canviar la teva mirada... Ningú t'ha ofès! Són les teves
expectatives del que esperaves d'aquelles persones, les que et fereixen.
I les expectatives les crees tu amb els teus pensaments. No són reals. Són
imaginàries. Si tu esperaves que els teus pares et donessin més amor i no
te'l van donar, no has de sentir-te ofesa.
Són les teves expectatives del que un pare ideal va haver de fer amb tu.
Les teves idees són les que et fan mal.
Si esperaves que la teva parella reaccionés de tal manera i no ho va fer...
La teva parella no t'ha fet res. És la diferència entre les atencions que
esperaves que tingués amb tu i les que realment va tenir, les que et
fereixen. Novament, això és a la teva imaginació.
Una de les fonts d'ofenses més grans és la de tractar d'imposar el punt de
vista d'una persona a una altra i guiar la seva vida. Quan li dius què ha
de fer i et diu "no", crees ressentiments per partida doble:
Primer, et sents ofesa perquè no fa el que vols. Segon, l'altra persona s'ofèn perquè no l ´acceptes com és. I és un cercle
viciós. Totes les persones tenen el dret de guiar la vida com els plagui.
Aprendran dels seus errors per ells mateixos. Deixa'ls ser!, ningú no et
pertany i la teva parella tampoc.
Les persones són un riu cabalós. Qualsevol intent d'atrapar-les et farà
mal. Estima-les, gaudeix-les i deixa-les anar.
1.- Entén que ningú t'ha ofès. Són les teves idees sobre com haurien
d'actuar les persones. Aquestes idees són producte del què has après des de
la teva infantesa de manera inconscient. Reconeix que la majoria de les
persones MAI quadrarà amb aquestes idees que tens. Perquè ells tenen les
seves.
2.- Deixa a les persones SER. Deixa que guiïn la seva vida com millor els
plagui. És responsabilitat seva. Dona consells si te'ls demanen, però
permet que prenguin les seves decisions. Les opinions es demanen, no
es donen.
3.- Ningú et pertany. Ni els teus pares, ni amics, ni parelles, ni els teus
fills. Tots formem part de l'engranatge de la vida. Deixa fluir les coses
sense resistir-t'hi. VIU i deixa VIURE.
4.-Deixa de pensar massa. Obre't a la possibilitat de
noves experiències. Obre els ulls i observa el fet de fluir de la vida com
és. Quan neteges la teva visió de lents foscos i te'ls treus, veuràs les
coses més clares. 5.- La perfecció no existeix. Ni la mare, amiga, parella perfecta; només hi
ha els deliciosament imperfectes.
Deixa de resistir-te a què les persones no són com vols o no pensen com tu.
Accepta les persones com el peix accepta el mar i estima-les com són.
6.- Gaudeix de la vida. La vida real és més bonica i excitant que qualsevol
idea que tens d'ella.
7.- Pensa i imagina a aquella persona que et va ofendre en el passat.
Imagina't que tots dos esteu còmodament asseguts. Digues-li per què et va
ofendre.
Escolta la seva explicació amorosa de per què ho va fer, i perdona-la. Si
un ésser estimat ja no és en aquest món, utilitza aquesta dinàmica per
dir-li el que vols. Escolta'n la resposta, i digues-li adéu. Et donarà una
pau enorme.
8.- L'autèntica vida és aquella on sols tenim temps per viure, gaudir i ser
feliços.
No té sentit i és inútil gastar el temps pensant en les ofenses dels
altres. No ajuda en res... Fem que la nostra consciència augmenti de nivell
i s´apropi cada vegada més a l´àgape.
Assumpció
Salat
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada