Podem veure en la nostra naturalesa humana que el canvi ens costa, veiem com moltes persones no fem un canvi i busquem evitar fer-lo fins que les
coses es posen tan lletges i ens sentim tan malament que ja no podem seguir com de costum. Això és un punt observable i certer a nivell individual i a nivell social. Hem de sofrir una crisi, un trauma, una pèrdua, una malaltia o una tragèdia per a posar-nos a analitzar qui som, què estem fent, com estem vivint, què estem sentint i en què creiem o què sabem per a canviar de veritat. Sovint ha de donar-se la pitjor situació possible perquè comencem a fer canvis positius per a la nostra salut, relacions, professió, família i futur.
Però el missatge és: Per què esperar que això passi?
Podem aprendre i canviar degut a un estat de dolor i patiment, o evolucionar vivint en un estat de felicitat i inspiració.
La majoria fem el primer. Per a triar el segon hem de conscienciar-nos que el canvi segurament comportarà una certa incomoditat, alguns inconvenients,
una alteració en la nostra rutina habitual i una etapa de desconeixement.
La majoria de nosaltres ja coneixem la incòmoda sensació de ser novençans en alguna cosa. De petits passem per diverses etapes fins a aprendre a llegir amb fluïdesa. Quan apreníem a tocar el violí o la bateria, els nostres pares ben segur van desitjar, amb el cap fet un bombo, poder-nos posar en una habitació insonoritzada. Podem pensar també en el pobre pacient al qual per a extreure-li sang li toca un estudiant de medicina que malgrat tenir els coneixements requerits encara li falti pràctica.
Assimilar coneixements (saber) i adquirir després l'experiència práctica aplicant l'après fins que l'habilitat es converteixi en la teva segona naturalesa (saber com) és segurament el procés que vas seguir per a adquirir la majoria de facultats que ara formen part de tu (el coneixement). De la mateixa manera, aprendre a canviar la nostra manera de mirar i veure la vida, un nou mapa o unes noves ulleres per interpretar la realitat de les nostres vides , comporta uns coneixements i l'aplicació d'aquests coneixements, i és un camí que requereix molta pràctica i més pràctica.
I tant de bo tinguem ganes de transitar aquest canvi de paradigma, aquest canvi de visió de la vida sense la necessitat d´haver de passar pels estats de dolor i patiment. Assumpció Salat i Bertran | 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada