Mecanismes de defensa davant sentiments i emocions

Moltes vegades tenim dins nostre sentiments i emocions de les que no en som conscients, però que es manifesten en les nostres vides en situacions tals com: - Quan m aixeco al matí noto un desànim que no entenc, sinó em passa res. - Sento una irritabilitat que no desapareix per molt que faci. - Hi ha en el meu cos certa simptomatologia, sigui de pell, sigui digestiu, tensió muscular en el coll, esquena, cap, indigestió,insomni, etc. que no acaba de desaparèixer. - Sembla que em falta la il·lusió i les ganes, sento com un cert avorriment davant de la vida , treball, parella, etc. Aquests indicadors sens dubte ens parlen d´emocions i sentiments que d´alguna manera estan dins nostre i encara no hem sanat o alliberat. Amb els sentiments i emocions que anem generant al llarg de la nostra vida, en la nostra infància o adolescència primordialment, poden passar dues coses: - Reprimim els sentiments - Suprimim els sentiments   Reprimir sentiments vol dir no expressar-los i de manera inconscient el neguem i van a parar al nostre inconscient. La supressió de sentiments en canvi és quelcom que fem conscientment. Per educació , per cultura hi ha certs sentiments que no volem afrontar, que ens fan mal, ens molesten i com a mecanisme de defensa fem alguna de les dues coses anteriors. Quan reprimim un sentiment, és per que hi ha tanta sensació de culpa i de por que ni tant sols la sentim conscientment. Els sentiments reprimits són llavors tractats per la nostra ment de tal manera que es garanteix que no surtin a la llum de la nostra consciència. I per poder fer això, els mecanismes que utilitza el nostre psiquisme són: - La projecció - La negació. I un i altre es reforcen mútuament.   Enlloc de sentir els nostres sentiments els projectem en el món i en les persones que ens envolten. Els altres es converteixen en els nostres enemics i la nostra ment busca les maneres de justificar i reforçar aquesta projecció. Tot un sistema de defensa per tal de no mirar en el nostre interior.   La culpa del nostre malestar es situa d´aquesta manera en les persones, en els llocs, en les institucions, en els aliments, en les condicions climàtiques, les condicions socials, el destí, Dèu, la sort, els estrangers, etc.   La projecció és el mecanisme responsable de la lluita de la guerra, del conflicte. Inclús socialment s´anima a odiar a l´enemic per tal de convertir-nos en “bons ciutadans”.   El mecanisme de la projecció està darrera de tot atac , violència, agressió i tota forma de destrucció social. L´expressió dels sentiments permet deixar sortir sols la suficient pressió interior, però la resta segueix dins nostre reprimida. Aquí hi ha un punt molt important a reflexionar, ja que sovint pensem que expressar els sentiments ens allibera d´ells i és totalment al revés com més els expressem més els reforcem, tant sigui els negatius com el positius.   L’expressió dels sentiments el que fa és donar-los-hi més energia. Una cosa és desfogar-nos i ser escoltats per un amic o un terapeuta que ens ajudi a entendre el que ens passa i l´altra és expressar una i altra vegada el que sentim.   Si aboquem els nostres sentiments negatius sobre els altres els sentiran com un atac i a la vegada es veuran forçats a suprimir, expressar o escapar d´aquests sentiments. Per tant l’expressió de la negativitat acaba deteriorant les nostres relacions. Una millor alternativa és assumir la responsabilitat dels nostres propis sentiments i neutralitzar-los, expressant tant sols els sentiments positius. El voler escapar o fugir és una manera d´evitar sentir a través de les distraccions, la diversió, l´entreteniment, l´alcohol, així com l’addicció al treball. Aquesta fugida i evitació de la consciència interior és un mecanisme socialment acceptat. Les persones tenen en general molta por d´afrontar-se a si mateixes, tenen por de la solitud, d´aquí la interminable socialització, el parlar, enviar missatges, llegir, viatjar, etc. Aquests mecanismes són erronis estressants i ineficaços, . Cada vegada necessitem més energia per continuar reprimint sentiments i així es dona un pèrdua de consciencia i ens aturem en el nostre creixement personal.  Això és manifesta tal i com hem dit en una manca de creativitat, energia, interès real pels altres i finalment fins hi tot es pot manifestar la malaltia i envelliment prematur.   Per tant ens cal treballar en la compressió del nostre psiquisme, entendre com funciona la nostra ment i com funciona la nostra vida. Sols el coneixement i les eines de comprensió ens portaran a poder deixar aquests mecanismes de defensa.   Atenció als indicadors!!!   Assumpció Salat Bertran  Podeu fer arribar els vostres comentaris a :  asalat@copc.cat