BUTLLETÍ FEBRER 2020

Unes paraules...

El rellotge Un jove pregunta a un mestre ja jubilat. - Es recorda de mi? El mestre  contesta que no. El jove diu: - Vaig ser el seu alumne. El professor pregunta: - A què et dediques? - Sóc professor. - Ah, que bé, com jo. - Sí, em vaig convertir en mestre perquè vostè em va inspirar. Llavors el professor li pregunta com va ser això i el jove li va a començar a explicar la història: "Un dia, un amic meu, també estudiant, va arribar amb un bonic rellotge nou i vaig decidir que el volia per mi. El vaig robar, el vaig treure de la seva butxaca. Poc després el meu amic va notar el robatori i es va queixar a vostè, que era el nostre mestre. Tot seguit es va dirigir a la classe dient: - El rellotge d´un company ha estat  robat. Qui l´hagi robat  que el torni. Jo no  vaig dir res,  no el volia tornar. Vosté va tancar la porta i va dir a tots que ens posessim drets i que aniria  un per un per buscar a les butxaques fins a trobar el rellotge. Però va aclarir que els estudiants havien de mantenir els ulls tancats mentre ho feia. Tots van tancar els ulls i vostè va anar de butxaca en butxaca. Quan va arribar a la meva va trobar el rellotge, el va agafar i va continuar buscant en totes les altres butxaques dels companys. Quan va acabar, va dir: - Obriu els ulls, ja tenim el rellotge! No em va dir res  a mi, ni va dir qui havia robat el rellotge. Va ser el dia més vergonyós de la meva vida i vosté va salvar la meva dignitat davant dels companys. Mai va dir res,  ni va esmentar l'episodi, però em va donar una gran lliçó moral. Vaig rebre el missatge i vaig entendre que això és el que ha de fer un veritable educador. Se'n recorda d'aquest episodi, mestre? I el professor respon: - Recordo la situació, el rellotge robat que vaig buscar a totes les butxaques, etc, però no et recordava, perquè també vaig tancar els ulls mentre buscava. Espero les vostres opinions i comenbtaris....   Assumpció Salat i Bertran