12 de febr. 2020


BUTLLETÍ FEBRER 2020
Unes paraules...

 El rellotge

Un jove pregunta a un mestre ja jubilat.
- Es recorda de mi?
El mestre  contesta que no. El jove diu:
- Vaig ser el seu alumne.
El professor pregunta:
- A què et dediques?
- Sóc professor.
- Ah, que bé, com jo.
- Sí, em vaig convertir en mestre perquè vostè em va inspirar.
Llavors el professor li pregunta com va ser això i el jove li va a començar a explicar la història:
"Un dia, un amic meu, també estudiant, va arribar amb un bonic rellotge nou i vaig decidir que el volia per mi. El vaig robar, el vaig treure de la seva butxaca. Poc després el meu amic va notar el robatori i es va queixar a vostè, que era el nostre mestre.
Tot seguit es va dirigir a la classe dient:
- El rellotge d´un company ha estat  robat. Qui l´hagi robat  que el torni.
Jo no  vaig dir res,  no el volia tornar.
Vosté va tancar la porta i va dir a tots que ens posessim drets i que aniria  un per un per buscar a les butxaques fins a trobar el rellotge. Però va aclarir que els estudiants havien de mantenir els ulls tancats mentre ho feia.
Tots van tancar els ulls i vostè va anar de butxaca en butxaca. Quan va arribar a la meva va trobar el rellotge, el va agafar i va continuar buscant en totes les altres butxaques dels companys. Quan va acabar, va dir:
- Obriu els ulls, ja tenim el rellotge!
No em va dir res  a mi, ni va dir qui havia robat el rellotge.
Va ser el dia més vergonyós de la meva vida i vosté va salvar la meva dignitat davant dels companys. Mai va dir res,  ni va esmentar l'episodi, però em va donar una gran lliçó moral. Vaig rebre el missatge i vaig entendre que això és el que ha de fer un veritable educador.
Se'n recorda d'aquest episodi, mestre?
I el professor respon:
- Recordo la situació, el rellotge robat que vaig buscar a totes les butxaques, etc, però no et recordava, perquè també vaig tancar els ulls mentre buscava.

Espero les vostres opinions i comenbtaris....
 

Assumpció Salat i Bertran


Cap comentari:

Publica un comentari