29 d’abr. 2019


BUTLLETÍ MAIG 2019
Unes paraules...


Una vegada, un pagès que passejava pel bosc es va trobar al peu d’un arbre una crisàlide que havia caigut i que es movia al terra. Es va quedar una bona estona observant-la, mirant com la papallona que hi havia dins intentava sortir per un forat petit i estret que era al capdamunt de la crisàlide. Però per molt que ho intentava i que forcejava, semblava que no progressava en el seu intent.
Llavors, el pagès va pensar: "l’ajudaré". I va agafar unes estisores que portava dins el sarró, va començar a retallar i a fer més gran el forat de la crisàlide, i gràcies a això va ser que, finalment, la papallona va aconseguir sortir del capoll sense cap mena de dificultat.
En caure a terra, la papallona tenia les ales doblegades i el cos inflamat. El pagès va pensar: "Potser és qüestió d’esperar". Però encara que va esperar molt, la papallona no va aconseguir volar mai. Només va poder continuar donant voltes i més voltes al voltant de la crisàlide, amb el cos inflamat i les ales doblegades, fins que finalment va morir.

És una història per pensar, però que a la vegada té molts elements dels papers reactius que hem anomenat. En primer lloc, el pagès actua com a salvador; no pot suportar el patiment de la papallona, li fa mal a ell i per això actua. Però a la vegada actua des d’un nivell baix de consciència: no coneix, no sap sobre el procés de maduració de la papallona i, amb molt bones intencions i ganes d’ajudar, acaba fent-li mal. Així actuem nosaltres moltes vegades, des d’aquest vessant de salvador, intervenint quan no ho hem de fer. Si tinguéssim més consciència de qui som i de qui són i com funcionen els altres, moltes vegades no intervindríem, la qual cosa pot ser el millor, com en el cas d’aquest conte.

Aquesta història també ens pot ajudar a entendre una idea que, des de la proactivitat, cada vegada veurem més clara: les dificultats i els conflictes són mitjans per ajudar-nos a ser més forts i per manifestar potencialitats que hi ha en el nostre interior. Moltes vegades, gràcies al conflicte, aquestes potencialitats es posen de manifest. Ara bé, això no vol dir que sempre haguem de passar pel conflicte per aprendre, podem fer-ho també desenvolupant la consciència gràcies a l’educació i les ensenyances de persones que, amb un nivell més elevat de consciència, van per davant nostre.
 
Assumpció Salat




Cap comentari:

Publica un comentari