Una vegada, un pagès que passejava pel bosc es va trobar al peu
d’un arbre una crisàlide que havia caigut i que es movia al terra.
Es va quedar una bona estona observant-la, mirant com la papallona
que hi havia dins intentava sortir per un forat petit i estret que
era al capdamunt de la crisàlide. Però per molt que ho intentava i
que forcejava, semblava que no progressava en el seu intent.
Llavors, el pagès va pensar: "l’ajudaré". I va agafar
unes estisores que portava dins el sarró, va començar a retallar i
a fer més gran el forat de la crisàlide, i gràcies a això va ser
que, finalment, la papallona va aconseguir sortir del capoll sense
cap mena de dificultat.
En caure a terra, la papallona tenia les ales doblegades i el cos
inflamat. El pagès va pensar: "Potser és qüestió
d’esperar". Però encara que va esperar molt, la papallona no
va aconseguir volar mai. Només va poder continuar donant voltes i
més voltes al voltant de la crisàlide, amb el cos inflamat i les
ales doblegades, fins que finalment va morir.
És una història per pensar, però que a la vegada té molts elements
dels papers reactius que hem anomenat. En primer lloc, el pagès
actua com a salvador; no pot suportar el patiment de la papallona,
li fa mal a ell i per això actua. Però a la vegada actua des d’un
nivell baix de consciència: no coneix, no sap sobre el procés de
maduració de la papallona i, amb molt bones intencions i ganes
d’ajudar, acaba fent-li mal. Així actuem nosaltres moltes vegades,
des d’aquest vessant de salvador, intervenint quan no ho hem de
fer. Si tinguéssim més consciència de qui som i de qui són i com
funcionen els altres, moltes vegades no intervindríem, la qual cosa
pot ser el millor, com en el cas d’aquest conte.
Aquesta història també ens pot ajudar a entendre una idea que, des
de la proactivitat, cada vegada veurem més clara: les dificultats i
els conflictes són mitjans per ajudar-nos a ser més forts i per
manifestar potencialitats que hi ha en el nostre interior. Moltes
vegades, gràcies al conflicte, aquestes potencialitats es posen de
manifest. Ara bé, això no vol dir que sempre haguem de passar pel
conflicte per aprendre, podem fer-ho també desenvolupant la
consciència gràcies a l’educació i les ensenyances de persones que,
amb un nivell més elevat de consciència, van per davant nostre.
Assumpció
Salat
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada