3 de jul. 2018

Per Pensar...




Al ventre d'una dona embarassada es trobaven dos nadons. Un pregunta a l'altre: Tu creus en la vida després del part?

- És clar que sí. Alguna cosa ha d'existir després del part. Potser som aquí perquè necessitem preparar-nos per a la qual cosa serem més tard.

- Ximpleries! No hi ha vida després del part.

Com seria aquesta vida?

- No ho sé però segurament... hi haurà més llum que aquí. Potser caminem amb els nostres propis peus i ens alimentem per la boca.

- Això és absurd! Caminar és impossible. I menjar per la boca? Això és ridícul!

El cordó umbilical és per on ens alimentem. Jo et dic una cosa: la vida després del part està exclosa. El cordó umbilical és massa curt.

- Doncs jo crec que hi ha d'haver alguna cosa. I potser és només una mica diferent del que estem acostumats a tenir aquí.

- Però ningú no ha tornat mai del més enllà, després del part. El part és el final de la vida. I al cap i a la fi, la vida no és més que una anguniosa existència en la foscor que no porta a res.

- Bé, jo no sé exactament com serà després del part, però segur que veurem mama i ella ens cuidarà.

- Mama? Tu creus en mama? I on creus tu que està?

- On? En tot el nostre voltant! En ella i a través d’ella és com vivim. Sense ella tot aquest món no existiria.

- Ja que jo no m'ho crec! Mai no he vist mama, per tant, és lògic que no existeixi.

- Bé, però de vegades, quan estem en silenci, tu pots sentir-la cantant o sentir com acaricia el nostre món. Saps?... Jo penso que hi ha una vida real que ens espera i que ara només estem preparant-nos per a ella..."

imatge 2


Cap comentari:

Publica un comentari