Unes paraules II ...

Enamorament intel·ligent A vegades pot passar que ens enamorem d’una persona però aquest sentiment ens faci patir. És intel·ligent seguir enamorat d’algú amb qui tenim sentiments d’inseguretat, por i que al final del dia sentim un gran desgast físic i mental? Podríem dir que no és molt intel·ligent patir aquest tipus de resultats. Però com ho fem per desfer-nos d’ells? Un cop més necessitarem eines de saviesa per poder superar aquesta situació. L’enamorament és un sentiment que es produeix quan el nostre instint reconeix compatibilitat genètica amb una altra persona. Aquest reconeixement és una funció de l’instint que respon a la necessitat de generar vida i és necessari perquè dues persones puguin ser compatibles si decideixen engendrar un fill. Hi ha altres funcions de l’instint com són mantenir la vida que respon a necessitats com menjar i dormir o la funció de defensa que s’activa quan ens sentim amenaçats o creiem que estem en perill. El problema apareix quan el sentiment d’enamorament és desmesurat i està present en tot moment fins al punt que no ens podem concentrar en cap altra cosa. Ens passem el dia pensant amb l’altra persona: amb el seu somriure, la seva veu, la seva mirada, la seva manera de pensar, d’expressar-se...i ens agrada tant que la resta de les persones o de compromisos ens semblen buits i poc atractius. I no només no podem deixar de pensar en els trets físics de l’altra persona sinó que sovint es desperta l’altra funció de l’instint, el de defensa i aleshores és quan comencem a sentir el desgast físic i mental. Recordem a l’altra persona amb desig i alhora comencem a sentir-nos amenaçats: “l’altre sent el mateix que jo? L’altre té un sentiment prou fort cap a mi que ara sóc la seva principal prioritat com ho és ell o ella per a mi? Em desitja més a mi que a qualsevol altra persona que ha conegut? Si té el mateix sentiment que jo és de suposar que d’aquí un temps voldrà viure amb mi...I si no només sóc una diversió i quan se li hagi passat no em respon mai més al telèfon?” Aquestes sentiments d’inseguretat i de por ens acaben fent sentir un patiment que no voldríem sentir. Però com ho podem fer per què aquests pensaments s’aturin i els sentiments puguin ser gestionats amb intel·ligència? Els mestres i savis que s’han enamorat molts cops han desenvolupat una actitud intel·ligent per no patir quan s’activa la funció de generar vida de l’instint i aquesta actitud respon a un pensament voluntari de la ment superior. Així quan apareixen pensaments d’amenaça saben aturar-los des de la pròpia comprensió dient-se a sí mateixos paraules com aquestes: “d’acord tinc aquest sentiment, no el puc negar, és una funció meravellosa del meu instint que s’ha activat però jo puc mantenir la meva serenitat i la meva pau en tot moment, sóc un ser meravellós ple de potencialitats i soc capaç d’estar bé amb mi mateix encara que una altra persona no tingui els mateixos sentiments que jo perquè respecto la meva vida i em disposo a ser feliç en tot moment. Si l’altra persona em correspon i vol compartir aquests sentiments amb mi ho gaudiré i ho valoraré però si l’altra persona no tingués els mateixos sentiments que jo ho respectaré i em disposo a agrair la oportunitat meravellosa d’aprenentatge que m’ofereix el no ser correspost, entenent que un dels grans reptes a la vida és ser independent emocionalment i que precisament en les situacions que no passa el que a mi m’agradaria són la millor manera per aprendre desenvolupar una pau invulnerable davant de qualsevol circumstància i és aquesta invulnerabilitat la que em permetrà experimentar l’autèntica felicitat”. Una altra eina de comprensió que utilitzen els savis per viure amb harmonia l’enamorament és crear una vida plena d’experiències satisfactòries. Quan aprenem a gaudir a la feina, amb les relacions familiars, amb els amics, a estar bé amb el nostre cos i tenint cura d’ell...en definitiva, quan estem ocupats i entusiasmats amb tot el que la vida ens disposa tindrem més facilitat per gestionar les funcions de l’instint com és l’enamorament. És a dir, desenvolupar l’autèntica autoestima és una garantia per poder gaudir d’un enamorament intel·ligent. Una vida plena internament facilitarà la gestió de qualsevol situació que desperti alguna funció del nostre instint. Aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixos és la clau per no sentir-nos amb la necessitat exagerada de ser estimats pels altres. Enamorar-se de forma intel·ligent és un indicador de comprensió i de saviesa que ens permet gaudir amb mesura d’una de les meravelloses funcions de la nostra naturalesa que garanteix el manteniment de l’espècie. Gaudim-la no la patim. Mar Serra